Lluny. A prop.

Ets lluny. Massa lluny.
Quan penso en la distància que ens separa,
en l'aire que tenim entre mig,
no veig el dia en que pugui donar-te la mà.

Ets a prop. Tan a prop.
Quan tanco els ulls i et veig davant meu,
que estàs a tocar, a escassos centímetres,
i només he de moure'm una mica per besar-te.

Tan lluny, i tan a prop a l'hora.
Desenes de milers de quilòmetres, i només una passa.
L'amor juga amb mi, fent-me l'espera més suportable,
quan em diu que et somii quan et vulgui al meu costat.

Llavors l'ansietat d'abraçar-te fuig,
la necessitat de besar-te s'esfuma
i et gaudeixo, cos a cos, alè a alè.
Com si realment et tingués als meus braços.