Marjane

Fa molt que no puja a la teulada de casa seva. Tot sovint despenjava l'escala que donava accés a les golfes, hi pujava i, després de passejar a les fosques per un laberint de caixes i mobles vells plens de pols, obria la finestreta que per sortir a l'aire lliure, ben a prop de la xemeneia.

Solia seure al final d'una de les ales de la seva teulada, amb els peus penjant, i mirava els terrats de la resta de cases intentant endevinar què es vivia a sota. De vegades, quan la seva imaginació no la permetia saber les històries que es coïen en aquelles cases, cridava a en Julià. Julià és el seu amic imaginari (o no); una mena de patata gegant amb pell d'ós i barret de copa que té l'habilitat de veure darrera les parets. La Marjane i ell són companys de teulada des de fa uns mesos; des del primer dia que ella va decidir pujar-hi per estar sola i fugir una estona de casa.

A la Marjane li encanta imaginar la vida dels altres, el somnis i il·lusions que s'amaguen sota els terrats que veu des de dalt de casa seva. I és per això que en Julià li serveix d'ajut moltes vegades. Hi ha dies que fins i tot discuteixen sobre què hi veu cadascú en la vida dels altres, en el que esperen de la vida.

Ja li queda poquet per tornar. La data s'apropa. Només li cal tenir una micona de paciència per recuperar-se del tot i poder tenir de nou aquella vista privilegiada. Té tantes ganes d'assaborir el sol sobre la seva teulada, de sentir l'aire al seu rostre mentre observa les vides sota els terrats protectors, ... En uns dies estarà amb en Julià discutint de vides alienes a les seves com si fossin properes. I sense cap dubte de que ho gaudirà molt. Moltíssim.



Il·lustració realitzada per chiquimedia i subjecta a la seva pròpia llicència

1 comentarios:

  María

23 de novembre de 2008, 23:55

Hace tanto tiempo que ya casi no recuerda lo que se siente al levantar la cara hacia el sol.
Pero cada noche, antes de dormir, cierra los ojos y siente como él le trae de nuevo el sol en cada caricia de su mano.