Cuirasses fora!

No cal. Arriba un moment en que aquesta armadura tan pesada fa més nosa que servei. Però de reull la mires a ella, només per comprovar si també la du posada perquè tampoc no vols quedar al descobert el primer. T'apropes fent-hi voltes. A poc a poc. Com si fos un ball d'aparellament en ple vol. Ella t'observa des del centre, controlant. Tu t'hi atanses pausadament mirant de no fer cap passa en fals. I és llavors quan succeeix l'inevitable.

La força d'atracció dels cossos és brutal. Tant, com la de repulsió de les seves armadures. No volen. L'amor no és compatible amb aquesta protecció. I és llavors quan en un teu intent de robar-li el cor tot esclata i salta pels aires. Primer les proteccions dels braços, i tot seguit es desmunten les del pit i l'esquena, el casc i les cames.

Aprofitant la iniciativa, hi arrives. Sense cuirassa arribar al seu cor és molt més senzill. L'agafes amb molta cura amb les dues mans tot mirant de no malmetre'l. Un cop passat el tràngol del primer contacte, aixeques la vista més tranquil. Una vitrina al fons de la sala espera l'inqulí. Portes el cor amb tota la cura que saps i, després d'aturar-te un parell de cops al trajecte per entrebancs i problemes al camí, arriba a lloc.

Després ja saps que et tocarà estar pendent de que el cor no passi gana, ni fred, ni massa calor, ... Ets conscient que aquí creixarà fins que es faci gran i decideixi volar cap a altres contrades com molts cors moderns. Però sempre amb l'esperança que aquesta vegada sí. Que aquest cop el seu cor estigui bé, a gust i no vulgui marxar.

Prometo cuidar-te com millor sé. Queda't meu costat i tindré la oportunitat de fer-te, fer-nos feliços. Confia en mi.

1 comentarios:

  David

23 de desembre de 2008, 10:31

Me gusta! ou yeah! Feliz Navidaaaaad campeón!!! :D