Germaneta


Voldria poder estar amb tu i gaudir-los.
Els teus ulls, encara màgics i brillants,
riuen de felicitat avui com quan eres petita,
ocultant qualsevol rastre de tristesa.

No hi ha distància prou gran per separar-nos,
i tampoc ningú a qui arribi a estimar com a tu.
Camina, germaneta, segura com sempre. Il·lusionada com mai.
Agafa la mà de la teva estrella i sigues molt feliç.

4 comentarios:

  Deric

25 de gener de 2009, 6:50

Quin cant d'amor amb més sentiment!

  David

25 de gener de 2009, 12:19

Torranos unidos jamás serán vencidos! :D

  Germaneta

21 d’octubre de 2009, 16:03

aich...cada vez que lo leo no puedo contener mis lagrimillas...quien te lo iba a decir eh?

  marc

21 d’octubre de 2009, 16:21

Aix.... Pozi.

Por cierto.... igual te interesa también este enlace