Nodreix l'amor

Nodreix l'amor de pensaments i absència,
i així traurà meravellosa flor;
menysprea el pas de tota complacència
que no et vinga per via del dolor.
No esperis altre do que el de tes llàgrimes
ni vulles més consol que els teus sospirs:
la paraula millor la tens a l'ànima,
i el bes més dolç te'l daren els zefirs.
Mai seria l'aimada en sa presència
com és ara en la teva adoració.
Nodreix l'amor de pensaments i absència,
i així traurà meravellosa flor.


Joan Maragall


Ja n'està ben nodrit, Joan. No ho saps prou. Però ara toca gaudir-lo. I, tot i que encara em queda temps de pensaments i absència, vull que sàpigues que trobaré consol també als seus missatges, i que la seva veu fa que senti paraules que m'omplen l'ànima. Que desitjo que t'equivoquis i que la seva presència deixi en un no res el sentiment generat per la seva adoració. I serà llavors, quan estiguem compartint el mateix temps i espai, que el meu sospir es confondrà amb el seu alè i que els besos seran infinitament més càlids i dolços que el contacte amb els zefirs.

Però, tot i així, no dubto que creixarà una meravellosa, preciosa, forta i formosa flor del nostre amor, ben nodrit.