Vola'm a sa lluna

Hi havia una vegada una bonica princesa que, de cop i volta, va enamorar un príncep d'una cort llunyana. No es veien gaire, no; però ell, en només sentir la presència de la seva estimada, se sentia flotar.

Va haver-hi un dia en que el príncep es va atrevir a enviar-li una nota mirant d'explicar-li tots els seus sentiments, declarant-li tot el seu amor. Però, com era d'esperar, no en va tenir prou amb una, ni amb dues, ni amb tres-centes. Fins que un dia va adonar-se'n que mai hi hauria prou paper ni prou tinta al regne per a expresar tot allò que portava dins; tot aquest amor tan intens. Llavors, va muntar al seu cavall i es va dirigir decidit cap el castell de sa princesa.

En arribar la va veure passejant a plena nit pels voltants del castell, tota sola, admirant una lluna esplèndidament plena que lluïa majestuosa. S'apropà a ella per darrerà fent el soroll suficient per a no espantar-la en agafar la seva mà. El príncep digué:

- Vola'm a sa lluna
- Agafa't ben fort. Ja sé el camí. M'hi has portat amb totes i cadascuna de les teves cartes


Vola'm a sa lluna - Cris Juanico