L'espasa del desamor

Diu la llegenda que en un temps llunyà, molt llunyà, i en un lloc remot, tant que ni tan sols se sap del cert on, va esdevenir la lluita cos a cos més ferotge que mai ha vist la terra. Una lluita, a més, que ha deixat enprempta a l'ésser humà des de llavors.

Es diu que Flamos, Rei del Foc, va sortir d'expedició a explorar terres desconegudes. Va cavalcar, i cavalcar, i cavalcar creuant serralades, rius, valls i deserts sense cercar res en concret; només pretenia veure món i estar assabentat de tot el que l'envoltava. Un dia va arribar a un regne molt i molt fred; un paradís blanc de temperatures gèlides que deixaven Flamos paralitzat, i tot i fer-li sentir com si les entranyes s'haguessin de trencar, quedà meravellat pel paisatge que fou capaç de veure, i en el camí de tornada cap a casa es va convèncer de que havia de tornar-hi per poder-lo admirar en tota la seva extensió.

Temps després, quan va tenir llestes les vestidures que li permetessin soportar l'ambient d'aquelles terres de neus perpetues, va tornar-hi disposat a descobrir què s'amagava a tots i cadascun dels racons d'aquell lloc encisador. Però els seus plans es van capgirar només arrivar-hi; la presència d'una bellesa del tot desconeguda, com les terres, el va captivar només entrar-li als ulls.

Flordeneu era dalt d'un turó de gel, amb els ulls tancats, tot gaudint de les carícies del gèlid vent al seu rostre. L'aspecte de la Dehesa de Gel era talment el d'una Valkiria de cabell curt blanc, de cos escultural i pobrement cobert amb unes pells que deixaven totalment al descobert les seves extremitats, i només en part el seu tors. Flamos la va desitjar des d'aquell primer moment, que quedaria marcat al seu cor, i en el teu, per sempre.

S'apropà poc a poc a Floreneu sense deixar de mirar-la i admirar-la en el seu camí cap a ella, i quan escassos deu metres els separaven, un to rosat començà a cobrir els braços d'ella. En notar-ho, va fer un salt allunyant-se d'ell, però una atracció extranya va deixar la seva mirada ancorada als ulls d'ell. Tot i aquesta atracció que l'estava fent bullir la sang, Flordeneu ja tenia la seva enorme espasa de gel a les mans disposada a lluitar. Flamos s'adonà que si volia posseïr-la, hauria de donar el bo i millor d'ell a la batalla.

L'interior de Flamos era pur foc, així que es va desprendre de les vestidures i després d'encendre les torxes que duia a les mans amb una llengua de foc, va encetar el seu atac sobre Flordeneu. Ella va defensar-se destrament amb un parell de moviments evitant tot contacte amb les torxes, però sentir-lo a prop la debilitiava: la força d'ella prové del fred i Flamos emetia una quantitat de calor tan intensa que l'afectava, però se sentia tan bé .... Tot i així, es resistia a perdre la seva esència i a deixar-se dominar per Flamos, i ho aconseguia amb cops precisos que l'allunyessin d'ell i revolcant-se a la neu quan tenia oportunitat.

De tota manera, Flamos era molt fort i àgil. A mesura que el temps passava els punts febles de Flordeneu anaven quedant al descobert i permetien que ell planejes una estratègia definitiva per derrotar-la: havia pogut anar-se desplaçant en cercles apropant-se cada cop més a ella, de manera que la seva proximitat l'anés debilitant i que la neu reparadora cada cop li quedés més lluny. Ja la tenia a prop. Només tres metres els separaven. Ja la tenia.

Flordeneu s'atura. Recolza la punta de la seva espasa de gel a terra esgotada, suant com ho fa també la seva arma. I un crit sec desesperat arrenca del seu pit. El Rei del Foc la sap derrotada, llença les torxes i corre cap a ella per fondre-la amb ell amb l'abraçada desitjada, just en el moment en que la terra tremola i tota la neu que cobreix els arbres que els envolten cau sobre la Dehesa de Gel cobrint-la per complert. Flamos, glaçat, descobreix el seu fatal destí. I ella, revifada, enlaira de nou la seva espasa renovada i amb totes les forces que li ofereixen els seus blancs, gelats braços la clava al pit d'ell travessant-li el cor; esclatant l'espasa en mil pedaços i provocant-li la ferida d'amor més profunda que mai s'hagi vist. Abans d'allunyar-se, Flordeneu cobreix el cos de Flamos amb les seves vestidures segura de la seva recuperació. Està convençuda de que, quan es torni a veure amb forces, vindrà per aconseguir el seu amor impossible. I ella, tot i sentir-se atreta, no voldrà permetre's deixar de ser la Dehesa de Gel per convertir-se en Reina del Foc.

I és per això, des d'aquell moment en que l'espasa de gel de Flordeneu es clava al cor de Flamos, que existeix el desengany a l'amor. És per això que, quan ho tenim a tocar, el cor se'ns para, se'ns gela, i el nostre cos es glaça sense poder reaccionar quan aquest amor marxa lluny quan el crèiem ja abraçat.