Segons

Porta el compte dels segons que queden per l'abraçada. O potser seria millor dir l'Abraçada, tant de temps esperada. Sap que no hauria de prendre-s'ho com quelcom trascendental, però no pot evitar-ho. Recorda tot allò que han viscut plegats i .... ho necessita. I no és cap frase feta apresa d'antics comediants com diu en Serrat: necessita d'una vegada que ella es llenci sobre seu; que els seus braços rodejin el coll d'ell per atrapar-la i tenir-la pit contra pit.

Ja queden menys segons. El seu cap li torna a dir que no és gens bo que hi pensi constantent, però llavors el cor respon amb vehemència: "Tu ja no ho recordes o què? On eres quan la mà que dona la volta al rellotge de sorra amenaçava amb una vaga? Potser això a tu et queda molt lluny, però jo no podré esborrar tot allò fins que no senti el batec del seu cor amb mi".

Segons, que un temps enrera amenaçaven d'aturar-se. Segons, que a hores d'ara desitja que corrin a una velocitat endimoniada. Segons, que dia a dia van quedant enrera. Segons, que en esgotar-se posaran fi a mesos de distància.

1 comentarios:

  Guspira

18 d’abril de 2009, 22:25

Semblen paraules brollades dels meus pensaments... Jo estic esperant aquesta abraçada...