Abraça'm



Tanco els ulls i em deixo caure.

Un ofec de sobte m'atrapa

però només és momentani;

només fins arribar al teu pit.



Em desprenc de tota cuirassa

perquè als teus braços sóc segur.

La teva càlida tendresa em rodeja

i desfà el meu gel que brolla,

ja fos, convertit en llàgrimes.



Les carícies sobre el meu cos,

com la pinta sobre el cabell,

desfan els nusos del neguit

per fer-me lliure i somiar.



Malgrat tot, ets amb mi.

Malgrat tot, et sento amb mi.

I és meravellós.

5 comentarios:

  Deric

8 de març de 2009, 20:19

és increiblement bo tenir algu que t'abraci

  Maria

8 de març de 2009, 20:58

L'autor ha eliminat aquest comentari.
  Maria

8 de març de 2009, 21:02

Ho es. Es meravellós.

  Deric

12 de març de 2009, 15:03

;)

  Guspira

18 d’abril de 2009, 22:49

I per fi l'abraçada... Preciós!