Felicitat



Plou.

Plou, i ell es posa les mans a les butxaques, somriu, tanca el ulls i tira el cap enrere per gaudir de l'aigua.

Plou, i ell no defuig la pluja. De què serviria? L'aigua caurà faci el que faci, així que ell s'adapta a la nova situació per treure-li partit. Es refresca la cara i les idees. Es neteja la cara i la ment.

Plou, i el seu rostre, lluny de semblar trist, és una fotografia de la felicitat. Perquè ell sap fruir de cada moment que la vida et posa davant.

Plou. I què?

2 comentarios:

  David

20 d’abril de 2009, 20:16

"Plou. I què?"
La ostia, no se puede decir más con tres palabras! :_D

  marc

21 d’abril de 2009, 9:09

David: eres tú, que me ves con buenos ojos :D