Basta / No basta

Basta con una mirada y la unión de nuestros meñiques.
Basta con mi sonrisa y un guiño.
O con un gesto cómplice.

Basta con un abrazo sentido y reconfortante.
Basta con mi hombro absorbente.
O con una caricia en la nuca.

Las palabras no llegan. Ni siquiera salen.
Los sonidos enmudecen ante de ser pronunciados.
Mi corazón no basta. No alcanza.

1 comentarios:

  Guspira

11 de juny de 2009, 13:16

Uns versos molt sentits... M'agraden...
Jo crec que en els moments on les paraules no calen perquè els gestos o les mirades són suficients, llavors el cor també arriba...
Hi ha moments sentits on la veu se'ns ofega i no trobem la manera de pronunciar les paraules encertades. En aquests moments Marc, el que ens parla és el cor i ho fa a través d'aquestes abraçades, d'aquestes mirades...
Una abraçada!