Viatgem?

- T'estimo des d'aquí fins aquí donant la volta a l'univers
- No ho pots saber. És impossible
– li va respondre ella.
- Jo sé molt bé el que sento
- L'univers és infinit. A més, està en expansió amb la qual cosa mai podries arribar fins al final i ...
- Tanca els ulls
- Què?


I no es va esperar. Es va apropar a ella i, després de rodejar-li el coll amb la mà dreta, li va fer un petó als llavis. Un petó tendre i innocent, però només en principi. Les seves boques no van poder resistir la temptació de tastar la de l'altre. Ni els seus braços de rodejar el cos del seu amant. Els seus alés estaven desitjosos de mesclar-se. Petits i suaus sospirs semblaven voler interrompre'ls, però encara els feia endinsar-se més l'un a l'altre. Sense passió desfermada, sense gestos exagerats. Va ser un bes carregat d'emoció i d'una estima immensa.

- Veus com no era tan lluny?
- Si no és tan lluny ... vol dir que tampoc m'estimes tant, oi?


Es somriuen de manera còmplice. S'agafen de la mà enllaçant els dits i enfilen el camí que els porta cap a la boca de metro. Aniran a casa per viatjar plegats a conèixer ell límits de l'univers. Tantes i tantes vegades com faci falta.

1 comentarios:

  Guspira

29 de juny de 2009, 0:04

Com anar al cel i tornar... :)