Impotent



Què fer quan l'enyorança
és una daga de gel al cor?
Si fer l'amor amb l'estimada
t'ensenya el camí al paradís
però fa brollar llàgrimes de dolor

Què fer? Què sentir?

Si imaginar un xiuxiueig,
el seu riure o el seu petó
et porta tan i tan amunt
que l'impacte amb la realitat
fa bocins la teva ànima enamorada.

Què collons he de fer?

Si el record del seu “t'estimo”,
sempre tan intens i ple,
no ocupa ni la mil·lèsima part
d'aquell que sentia i sentia,
i era capaç d'il·luminar la nit.

Què faig, estimada? Què faig?

Si quan et trobo a faltar així
només vull cridar que tornis,
que necessito la teva veu,
que odio el coixí del teu cos.
Que la vida, sense tu, és una altra cosa.

Ja. Ja ho sé, amor meu.
Ja sé que demà serà diferent.
Però això avui no em consola.

1 comentarios:

  M@r

18 de juliol de 2009, 3:34

¿Qué hacer cuando nada consuela?

Dejar que pase el momento y que la lágrima que va cayendo no haga más profundo el surco a su paso por el corazón.