No tinguis pressa



- No m'esperis. Ja arribaré a casa, d'acord?

Li va dir mentre la veia desaparèixer entre la gent de la discoteca. Aquelles paraules s'esmunyien entre les dents de la Sònia. Reia. I a la Mònica no li va saber greu perquè sabia que n'estava molt, del Sergi. Els observava mentre ballaven a la pista: com ella es movia de manera provocadora mirant-lo, com baixava els ulls quan ell la trobava, com el Sergi es mossegava el llavi inferior quan la Sònia li donava l'esquena... Va veure tot el ritual des de la barra, i s'hi va veure reflectida el dia anterior. Recordava que ahir era ella la reina d'aquella pista; que eren els seus peus els que deixaven camins de foc allà on trepitjaven.

Llavors sent les mans d'en Manel, com ahir recorrien la seva silueta mentre ballaven. Els ulls clavats als seus. Ara pensa que sí. Que segurament la mirada d'ell es fixava als seus pits quan ella el perdia de vista, o al cul en girar-se i moure els malucs de manera provocadora. Però, sobretot, recorda el moviment dels seus llavis i la seva llengua quan cantava “No tinguis pressa”.

Si t'interessa, saps la meva adreça.
Em trobaràs al mig del somni més humit


La deixava sense respiració, igual que ahir. De camí cap a casa, tota sola, la seva ment fa un primer plànol de la boca d'en Manel mentre recorda tota l'escena. Els gestos, les mans, la música... però sobretot els seus ulls verds que la despullaven. L'escalfor la tornava a envair. L'alè es tornava desig, les passes s'acceleraven i els dits, inconscientment, rodejaven el seu melic amb carícies lascives. Tot just es va adonar quan es trobaren amb el cinturó i el pantaló que els impedien el camí descendent. “On sóc?” Un cop tornada a la realitat, va adonar-se que estava tot just davant de casa seva.

Potser estàs roent però no t'atreveixes.
No importa l'hora que és. Vine'm a veure


Quarts de tres. Es mira el portal amb el cor demanant-li que truqui. S'apropa a l'intèrfon a poc a poc. L'estómac s'encongeix. Les entranyes ardents li preguen. S'olora, es nota humida i la vergonya pot més que el desig. Gira cua camí de casa.

Però només donar dues passes un soroll sord l'atura. Mira amunt i veu com la llum del segon s'encén. I, tot seguit, un altre cop aquell soroll molest que ara sona a música, però aquesta vegada acompanyat del “clec!” que ha fet la porta en obrir-la la Mònica.


No tinguis pressa - Sopa de Cabra

Diuen que estic una mica boig,
que tinc el cervell sota el ventre.
Però jo al llit no sé estar-m'hi sol,
vaig néixer amb l'ànima calenta.

Al carrer, al bar, buscant un plan
si al final he de pagar
almenys puc dir que dóno feina

Si t'interessa, saps la meva adreça,
em trobaràs al mig del somni més humit.

Uououououo! obre les portes,
Uououououo! si estàs calenta,
Uououououo! treu-te la roba,
Uououououo! no tinguis pressa.

Nena, el meu amor està cremant,
però no m'agrada fer-ho amb pressa.
Espera que el foc sigui més gran
i al final veuràs com vessa.

A sobre, a sota, al llit o drets
o millor anem a algun
lloc on potser algú ens pugui veure.

Potser estàs roent però no t'atreveixes,
no importa l'hora que és
vine'm a veure!

Uououououo!!!!

2 comentarios:

  Eli

22 de juliol de 2009, 12:38

Ya te enlacé a mi blog. Ahora podré seguirte desde aqui también.

  David

24 de juliol de 2009, 11:05

jajaja! pues sabes? es verdad que pensaba en tu Vaio! :D