Es busca


Ahir nit hi era. El meu cap tenia la història lligada i relligada: els personatges, l'acció i el lloc on havia de transcórrer. Ho tenia tan clar que ni tan sols vaig agafar la PDA per anotar quatre ratlles que em fessin recordar els trets fonamentals. Recordo que vaig apuntar la paraula clau de la trama a un post-it de l'escriptori, segur de recordar l'argument sencer.

Un cop esmorzat he obert el processador de textos, he mirat cap al paperet groc que m'havia de retornar a l'estat d'inspiració del dia anterior i... m'he trobat que aquelles sis lletres han fugit. Sé quantes eren per les petjades que han deixat sobre el teclat.

Així que, si em perdoneu, m'enfundaré la disfressa d'agent del CSI per mirar d'esbrinar quines eren i l'ordre en què estaven escrites.

2 comentarios:

  David

14 d’octubre de 2009, 17:54

nunca pensé que de ese post-it requemao pudiera salir nada bueno y mira tu por donde...

  Met

23 d’octubre de 2009, 6:31

Cal apuntar tot el que et passi per la ment... peruqè per molt calr que hovegs... la idea, la història i tot el que hi va assocait s'esfuma. Quan més clar ho veus, més fàcil és que se t'oblidi.