Lluna



Faig a la lluna testimoni de l'enllaç
perquè ella tindrà enveja del sol
que, altiu, ardent i engalanat,
il·luminarà el moment del SÍ.

La seva força de plata acaricia,
tendrament, suaument i dolça,
els anells que al migdia lluiran
preciosos sota la llum tèbia.

La freda nit i l'escalfor del dia
faran l'enllaç resistent a esquerdes,
donaran força en moments difícils.
I calma. I abric. I amor.

1 comentarios:

  sahira

14 d’octubre de 2009, 9:49

bonita poesia a la luna.


miau