Tobogans


Puges les escales tot decidit, trepitjant fort cada graó. Les mans, tot i aferrar-se segures al passamà que porta al cim, suen nervioses esperant el moment decisiu del descens. Repeteixes en veu baixa el destí una altra vegada, com si tinguessis por de quedar-te en blanc en l'últim moment i no recordar el lloc on aquest tobogan màgic vols que et porti. Ja queda menys...

La visió de barres de ferro horitzontals desapareix per mostrar l'horitzó. Respires i regna el silenci. Amb un parell de saltirons t'enfiles al cim i seus. Respires, i tanques els ulls. Ja no et sents murmurar aquell lloc paradisíac, sinó que en veus imatges i fins i tot la remor de les onades arriba a les teves oïdes. Respires fons per omplir bé els pulmons d'aire i poder cridar ben fort a mig trajecte. Et dones embranzida i et llences avall...

És llavors qual el fill de puta del teu amic pregunta a tota veu: “Capital de Mongòlia?” i tu crides: “Ulan Bator!!!!!!”.

Au... El viatge a Fidji a prendre pel cul.

2 comentarios:

  Deric

18 d’octubre de 2009, 9:18

això és perque no li vas dir al teu amic que et preguntés per la capital de Fidji enlloc de la de Mongòlia, que d'altra banda, no en tenia ni idea (ignorància geogràfica meva).
El dibuix m'encanta

  sahira

19 d’octubre de 2009, 10:29

tobogan, que gran invento.



miau