El timó de la meva nau

From Marinero


El timó d'un vaixell nou i desitjat
és meu. Ja el tinc a les mans.

I sembla mentida que faci més por
conduir amb mà ferma el propi destí
que deixar-se portar pels corrents
d'una mar imprevisible.

I sembla mentida que ara desitgi,
com un jovenet obert a la vida,
creuar la immensitat de l'oceà
per saber què m'espera a l'altra banda.

I sembla mentida que ja no sigui covard,
i que l'estabilitat del port no sigui la raó
del gaudi de la meva existència.

Ara vull aigua. Sal. Tempesta i llamps
per assaborir la mar en calma.

I sempre allà on hagi portat jo la meva nau.
Amb el meu timó. Amb les meves mans.

3 comentarios:

  Grumete

27 de novembre de 2009, 8:06

no se puede luchar contra el destino! ;P

  Eli

27 de novembre de 2009, 8:38

Mientres aferres con fuerza y seguridad el timón, el barco llegará a buen puerto.
Disfruta de las tormentas y de la sal en la cara.

  Deric

28 de novembre de 2009, 17:30

a mi també em fa por agafar el timó de la meva vida, però s'ha de fer i si no ho fem nosaltres, qui ho farà? hem de ser forts