Carta d'amor11

T'estimo. Estem junts des de que vaig néixer i, tot i els alts i baixos que ha travessat, travessa I travessarà la nostra relació, la meva estima cap a tu creix cada dia que passa. I no t'ho acabes de merèixer, no.

M'has donat moltíssim, és cert. Els meus pulmons s'han omplert d'aire fresc gràcies a tu, m'has ensenyat tot el que sé i seguiràs essent la meva mestra fins el dia que m'abandonis. Però aquesta safata de plata on m'has servit tantes alegries també ha estat portadora d'enormes patiments, que en aquestes dates m'ocupen encara amb més força. Ets capaç de donar-m'ho tot i fer-me sentir ple, i alhora emportar-t'ho de sobte enfonsant-me a la tristesa més absoluta. ¿Quants cops m'has sentit preguntar-te per què? ¿Quantes vegades t'he enviat a prendre pel cul i t'he amenaçat amb deixar anar la teva mà? Però tu seguies allà, immutable, mirant-me amb cara de pòquer i orgullosa de creure'm massa valent com per abandonar-te.

No és així, vida meva. És que t'estimo a tot sobre qualsevol altra cosa i persona. Perquè tu m'ho dones tot, i sense tu no sóc res.

1 comentarios:

  Guspira

15 de desembre de 2009, 23:24

L'amor... Suposo que quan estimes de debò a una persona ho dones tot i ho perdones gairebé tot...