Descarat

Anava vestida tota de negre. Botes i jaqueta de cuir, pantalons texans estrets i un jersei també de color fosc. Tot i no ser posseïdora d'una gran bellesa, atreia la mirada dels homes que en aquell moment seien a las sala d'espera del doctor Grasset. Un cos primet i estilitzat, i la seva cabellera llarga i rossa cridaven l'atenció si l'observaves des del darrere. Però allò que realment els va deixar fascinats es veia a la cara. Un rostre lleugerament pigat i lliure absolutament de maquillatge, uns llavis rosats i carnosos i, sobretot, uns ulls enormes de color mel ben brillants.

Ell es va adonar que buscava dir-li quelcom al doctor. Es va quedar palplantada davant seu i de la porta de la consulta esperant que s'obrís per mirar de creuar una mirada amb en Xevi, que era com ella anomenava al seu tiet. L'Òscar la observava. No se'n podia estar. Temps enrere tenia por a que l'enxampessis mirant la gent (no només les dones). I és que els seus ulls són d'aquells inquisidors, que sembla que et demanin explicacions. De tota manera, en aquest cas no s'hi fixava de manera continua. La lectura el tenia ben enganxat a un relat d'un llibre que l'hi havia recomanat l'Ester i tampoc no volia perdre el fil. Quan es recreava en les lletres en comptes de les pigues, però, se sentia ell l'observat. Aguantava fins que ella començava a adonar-se que ell ho notava i li retirava els ulls. I al cap d'uns pocs segons, canvi de torn.

Quan va sortir la infermera, la Raquel s'hi va posar davant i va preguntar-li pel doctor Grasset. No més d'un pam devia separar els nassos de les dues dones en el moment de la conversa. L'Òscar s'imaginava davant d'ella, desfent-li el nus de la bufanda mentre la Raquel li explicava que estava de visita a Barcelona i que, si no estava ocupat, voldria passar a veure el seu tiet. Ell, assumint el rol de la infermera, li responia, tot acariciant el seu coll suau ja al descobert, que encara tenia molts pacients per visitar i que ja l'avisaria que estava aquí. Llavors ella va agrair l'amabilitat i va somriure en veure el seu tiet per l'obertura de la porta. Allò va captivar l'Òscar que es va quedar per uns moments ancorat als ulls de la Raquel. I ella el va sorprendre en retornar-li la mirada justament quan començava a marxar.

L'Òscar la cridava amb els ulls. I ella, va girar-se un parell de cops abans de desaparèixer. "Per què et gires, Raquel?".

"Per què m'atrau aquest paio que llegeix un llibre de relats eròtics a la vista de tothom a les 11 del matí?".