Ofega'm


Vull ser el mariner intrèpid
que mai tem la tempesta del teu cos.

Seria qui salpés rumb al teu ventre
solcant la calma de les teves galtes,
travessant la mar arrissada del teu coll
i vorejant les illes dels teus pits.

Desitjo ésser qui arribi al remolí del teu melic
per després endinsar-me a tu.
Deslligar en tu un maremot enfurismat
i que la lava incandescent et cremi per tot.

Llavors llevaria àncores.
Quedaria sotmès a la deriva del teu desig.

Vull ser el mariner intrèpid
que sucumbeixi a la teva tempesta perfecta.

3 comentarios:

  Eli

7 de març de 2010, 12:45

Precioso!

  Deric

8 de març de 2010, 23:05

m'agrada

  marc

9 de març de 2010, 8:02

Eli, Deric: Gràcies! :D