Forat negre


- I això?
- Uhmmm... No ho sé. La forma és molt estranya. No tinc ni idea.
- Jo tampoc. M'ho acabo d'inventar. -
i tots dos esclataren a riure.

Aquell riure tornava boig en Joan, i aquella nit de jocs fent ombres
xineses a la paret de l'habitació va acabar de perdre l'oremus.

- I això?

Es posà de genolls sobre el llit i tapà el focus amb el seu pit. La
bombeta incandescent li cremava la pell, i l'Elvira se'n va adonar.

- Joan! Treu-te el llum de sobre!
- Digues. Què és?
- Prou. Deixa de fer el burro. Et cremaràs.


En Joan no cedia i mirava inquisitiu a l'Elvira. Ella decidí
desendollar el focos i va anar corrents al lavabo per remullar en
aigua una tovallola, i mirar així d'alleujar el dolor de la cremada
que el seu germanastre s'acavava de provocar al pit.

- T'has begut l'enteniment o què? Mira quina marca!

Però en Joan no podia, ni volia, deixar de mirar aquells ulls verds
que tanta cura tenien d'ell en aquell moment. No li calia mirar. En
tenia prou de sentir les mans amoroses de la seva germanastra pel seu
pit nu.

L'Elvira va obrir el llit: "Avui dorms amb mi. No me'n refio". En Joan
va obeïr com un vedell i, avergonyit, es va girar cap a la paret un
cop estirat. Ella es situà darrera seu i l'abraçà humitejant encara la
ferida amb la tovallola molla.

En Joan no va dormir en tota la nit. Gaudia de la sensació de
sentir-se protegit per la seva estimada germanastra petita. Fins i
tot, després d'assegurar-se que estava adormida, li va desvetllar el
secret.

- Era el forat negre del teu cor, que ha xuclat el meu de mala manera
des que vas arribar a aquesta casa.


Ella, apretant l'esquena de'n Joan contra els seus pits que tot just
començaven a formar-se, ve fer veure que no el sentia.

1 comentarios:

  Guspira

15 d’abril de 2010, 19:42

Ufff, quina situació més complicada... però alhora pot ser tan quotidiana...
M'ha agradat!