I dormiem tan juntets...


Il·lustració de Joanna Nieto

Per cada inspiració, cinc batecs del meu cor.
Per cada moviment del teu cos, un sospir.
Per cada “t'estimo” en somnis, la meva vida


Veure'ls dormir abraçats és pau. Suposo que flotar a l'espai déu provocar la mateixa sensació. Quan s'hi posen no em canso de mirar-los. Ella amb un somriure enorme rodejant la cintura d'ell, ben enganxada i pressionant el seu pit a l'esquena del seu xicot. I ell, deixant-se. Perquè també s'ha de saber deixar-se abraçar i convertir-se en el negatiu del cos de l'altre. De vegades és tan important vessar l'estima com ser capaç de recollir-la tota. I ell ho fa molt bé. Perquè quan més amor absorbeixi, més amor li donarà ella en una nit d'osmosi de sentiments.

Per cada batec a la meva esquena, un bri d'il·lusió.
Per cada sospir al meu coll, un desig.
Per la teva vida, el meu alè.

2 comentarios:

  letrasdeagua

21 de maig de 2010, 18:34

Des de "adicto a las palabras" he descobert aquest "camí de lletres" que m'ha agradat molt. Si no et fa res, tornaré per a llegir-te amb més temps.

beatriz

  marc

21 de maig de 2010, 18:51

letrasdeagua: Seràs benvinguda sempre que tornis :)