<?xml version='1.0' encoding='UTF-8'?><?xml-stylesheet href="http://www.blogger.com/styles/atom.css" type="text/css"?><feed xmlns='http://www.w3.org/2005/Atom' xmlns:openSearch='http://a9.com/-/spec/opensearchrss/1.0/' xmlns:georss='http://www.georss.org/georss' xmlns:gd='http://schemas.google.com/g/2005' xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636</id><updated>2012-01-17T12:02:01.511+01:00</updated><category term='bocins d&apos;altres'/><category term='inspiració de ...'/><category term='inspiració de lletres'/><category term='inspiració de la vida'/><category term='contes i llegendes'/><category term='inspiració de bajanades'/><category term='Col·laboracions amb Joanna'/><category term='inspiració de tu'/><category term='inspiració de música'/><category term='inspiració de Sant Jordi'/><category term='Col·laboracions amb amelie'/><category term='minimal'/><category term='Col·laboracions amb chiquimedia'/><category term='dolça inspiració'/><category term='volaplomes'/><category term='María'/><category term='haiku'/><category term='inspiració de cafeteria'/><category term='inspiració de fotografies'/><category term='Història del metro'/><category term='diari'/><category term='inspiració del taller'/><category term='Col·laboracions amb Kalmia'/><category term='inspiració de mi'/><category term='quadern'/><category term='microcontes'/><title type='text'>Un camí de lletres</title><subtitle type='html'>Les passes de les meves ocurrències guiades pel camí de les lletres.</subtitle><link rel='http://schemas.google.com/g/2005#feed' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/posts/default'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default?max-results=100'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/'/><link rel='hub' href='http://pubsubhubbub.appspot.com/'/><link rel='next' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default?start-index=101&amp;max-results=100'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><generator version='7.00' uri='http://www.blogger.com'>Blogger</generator><openSearch:totalResults>147</openSearch:totalResults><openSearch:startIndex>1</openSearch:startIndex><openSearch:itemsPerPage>100</openSearch:itemsPerPage><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-6870712189797888087</id><published>2010-07-30T22:02:00.003+02:00</published><updated>2010-07-30T22:32:40.206+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració de la vida'/><title type='text'>El ratolí savi rosega el diccionari</title><content type='html'>&lt;blockquote&gt;Intuïció: Coneixement directe i immediat, sensible o intel·ligible, d'una realitat o d'una veritat, sense recórrer a inferència o raonament.&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;D'una realitat o una veritat... Einstein deia que l'únic realment valuós és la intuïció. La meva no veu més enllà d'una il·lusió que no acaba de distingir si és veritat, ficció, bogeria o malaltia. Però l'únic que és realment cert és que vull fer-la real. I això és el que val.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-6870712189797888087?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/6870712189797888087/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=6870712189797888087' title='5 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/6870712189797888087'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/6870712189797888087'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2010/07/el-ratoli-savi-rosega-el-diccionari.html' title='El ratolí savi rosega el diccionari'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>5</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-4688045392979337575</id><published>2010-07-26T23:10:00.000+02:00</published><updated>2010-07-26T23:11:47.021+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració de música'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='dolça inspiració'/><title type='text'>Te necesito</title><content type='html'>&lt;object width="480" height="385"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/2iA_o3xkKfw&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/2iA_o3xkKfw&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I punt.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-4688045392979337575?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/4688045392979337575/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=4688045392979337575' title='4 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/4688045392979337575'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/4688045392979337575'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2010/07/te-necesito.html' title='Te necesito'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-3113549644999832881</id><published>2010-07-05T22:43:00.005+02:00</published><updated>2010-07-06T18:22:19.053+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració de tu'/><title type='text'>Felicidades</title><content type='html'>Hoy hago una tregua en este respiro que me doy para felicitarte por tu cumpleaños. Y es curioso que hoy, precisamente hoy, Nuria me haya hecho esta pregunta: "Te quería preguntar una cosa y es que ahora muchas veces en las entrevistas me preguntan sobre la letra de bruixeta y me gustaría que me dijeras cómo te gustaría a ti que la describiera."&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Utilicé las mismas palabras que usé &lt;a href="http://uncamidelletres.blogspot.com/2009/10/bruixeta.html"&gt;aquí&lt;/a&gt; para explicárselo. Pensé en hacerlo con unas nuevas, pero, como bien dijo el &lt;a href="http://blog.chiquimedia.org"&gt;Sr. Chiquimedia&lt;/a&gt; &lt;a href="http://blog.chiquimedia.org/2009/06/residuos.html"&gt;en su día&lt;/a&gt;, los amores (rotos o no) van dejando en nuestro ecosistema capas de perversa melancolía. Hablar desde ahora de lo que quise plasmar en esa canción es bastante estúpido. Los sentimientos que me movieron a ello no son los mismos. Sigues significando muchísimo en mi vida y eso seguirá siendo así para siempre, pero ya no eres mi amor. Y ya no duele escribirlo. Y no me siento culpable por decírselo a otra mujer.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tot i així, sempre seràs la meva bruixeta. T'estimo, Maria. Moltes felicitats.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-3113549644999832881?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/3113549644999832881/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=3113549644999832881' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/3113549644999832881'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/3113549644999832881'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2010/07/felicidades.html' title='Felicidades'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-4644503544123301337</id><published>2010-06-22T23:19:00.000+02:00</published><updated>2010-06-23T11:27:30.445+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='quadern'/><title type='text'>18/209 Un respiro</title><content type='html'>A veces es mejor detenerse un poco para tomar aire y luego seguir con fuerza. Nos vemos el 1 de agosto. Mientras tanto seguiré anotando todo lo que ocurre a mi alrededor.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sed felices, ¿eh? Que no me entere yo...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_odSHr2GKIJM/TCHTV1sGhfI/AAAAAAAAKBI/smDozcAHfh4/s1600/tancat.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 320px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_odSHr2GKIJM/TCHTV1sGhfI/AAAAAAAAKBI/smDozcAHfh4/s320/tancat.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5485898193256744434" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-4644503544123301337?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/4644503544123301337/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=4644503544123301337' title='4 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/4644503544123301337'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/4644503544123301337'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2010/06/18209-un-respiro.html' title='18/209 Un respiro'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_odSHr2GKIJM/TCHTV1sGhfI/AAAAAAAAKBI/smDozcAHfh4/s72-c/tancat.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-8119054160073302701</id><published>2010-06-22T00:31:00.003+02:00</published><updated>2010-06-22T00:40:30.423+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració de música'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='dolça inspiració'/><title type='text'>More than words</title><content type='html'>&lt;blockquote&gt;Me moriré de ganas de decirte&lt;br /&gt;que te voy a echar de menos…&lt;br /&gt;Y las palabras se me apartan,&lt;br /&gt;me vacían las entrañas&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El silenci i els teus ulls&lt;br /&gt;ja m'ho diuen a cada comiat:&lt;br /&gt;"T'estimo, amor meu. No marxis.&lt;br /&gt;Vull que regnis al meu estat".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://open.spotify.com/track/65S18KXTH1fl5AYnKOJN6r"&gt;Zahara - La fabulos historia de... - Con las ganas&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="480" height="385"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/ceJftDRXwdw&amp;hl=es_ES&amp;fs=1&amp;"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/ceJftDRXwdw&amp;hl=es_ES&amp;fs=1&amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-8119054160073302701?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/8119054160073302701/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=8119054160073302701' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/8119054160073302701'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/8119054160073302701'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2010/06/more-than-words.html' title='More than words'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-2770599172185358410</id><published>2010-06-21T23:21:00.003+02:00</published><updated>2010-06-21T23:59:45.482+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='quadern'/><title type='text'>17/209 Nasío pa' aprendé</title><content type='html'>El olfato no me engañó esta mañana: amoniaco. Lo olí en la peluquería, mientras esperaba ser atendido. Y a pesar de ser un olor bastante desagradable, su peculiaridad me llevó a aquellos maravillosos 15-17 años. Iba a trabajar algunos sábados al taller de mi padre. Recuerdo salir sin desayunar, encender la copiadora de planos (con sus lámparas color violeta) y asegurarme de que había suficiente amoniaco en el bidón y papel fluorescente para realizar todas las copias.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Seguramente ahora esa máquina debe ser tan ilegal como absurda porque ya nadie debe dibujar sobre papel con lápiz. Pero a pesar de ese olor que tardaba en desaparecer de mi nariz, de los madrugones de sábado y de que no cobraba ni un duro, iba a currar con ganas. Y me desilusiona ver que hay gente que no se lo toma así, y que para ellos su lugar de trabajo es un sitio donde intercambiar horas de su tiempo por dinero.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Por eso, cuando oigo que una niña de poquitos años suelta un “Mami, ¿me llevas a trabajar contigo? Es que yo he nacido para aprender” se me caen unos lagrimones como puños.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://repositorio2.masoportunidades.com.ar/ARG01/59/139/10062358/fotos/10062358_2_2008127_19_17_14.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 258px; height: 193px;" src="http://repositorio2.masoportunidades.com.ar/ARG01/59/139/10062358/fotos/10062358_2_2008127_19_17_14.jpg" border="0" alt="" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-2770599172185358410?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/2770599172185358410/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=2770599172185358410' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/2770599172185358410'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/2770599172185358410'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2010/06/17209-nasio-pa-aprende.html' title='17/209 Nasío pa&apos; aprendé'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-6050166333952747857</id><published>2010-06-20T15:52:00.000+02:00</published><updated>2010-06-21T16:26:55.267+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='quadern'/><title type='text'>16/209 I love people</title><content type='html'>Me gusta la gente. Así, sin distinciones y generalizando. Y dentro de la gente, me enamora todo aquel que hace cosas para disfrute de los demás. Y si además con ello se muestra tal y como es, entonces hago reverencias y me quito el sombrero.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No conozco a &lt;a href="http://manolilopez.blogspot.com/"&gt;Manoli&lt;/a&gt;, pero me gusta. No he intercambiado con ella más que unos correos para pedirle unos lotes de espejitos + chapas, pero sé que es buena chica. Y no porque sea amiga de mi estimado &lt;a href="http://blog.chiquimedia.org/"&gt;Sr. Chiquimedia&lt;/a&gt;, sino porque alguien que piensa con antelación un regalo para el mundo el día de su cumpleaños tiene que serlo. A la fuerza.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Muchísimas felicidades (con muchísimo retraso), &lt;a href="http://manolilopez.blogspot.com/"&gt;Srta. [M]&lt;/a&gt;. Y gracias por &lt;a href="http://manolilopez.blogspot.com/2010/06/veinticinco.html"&gt;el regalo&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="400" height="300"&gt;&lt;param name="allowfullscreen" value="true" /&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always" /&gt;&lt;param name="movie" value="http://vimeo.com/moogaloop.swf?clip_id=12560053&amp;amp;server=vimeo.com&amp;amp;show_title=1&amp;amp;show_byline=1&amp;amp;show_portrait=0&amp;amp;color=&amp;amp;fullscreen=1" /&gt;&lt;embed src="http://vimeo.com/moogaloop.swf?clip_id=12560053&amp;amp;server=vimeo.com&amp;amp;show_title=1&amp;amp;show_byline=1&amp;amp;show_portrait=0&amp;amp;color=&amp;amp;fullscreen=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" width="400" height="300"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="http://vimeo.com/12560053"&gt;Veinticinco&lt;/a&gt; from &lt;a href="http://vimeo.com/missm"&gt;Manoli López&lt;/a&gt; on &lt;a href="http://vimeo.com"&gt;Vimeo&lt;/a&gt;.&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-6050166333952747857?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/6050166333952747857/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=6050166333952747857' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/6050166333952747857'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/6050166333952747857'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2010/06/16209-i-love-people.html' title='16/209 I love people'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-4912809951017380614</id><published>2010-06-19T05:47:00.000+02:00</published><updated>2010-06-21T15:51:22.931+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='quadern'/><title type='text'>15/209 Excesos</title><content type='html'>Me gusta beber. Me gusta el sabor de la cerveza, el vino y el whisky, y no me desagrada el efecto que causa en mi organismo la ingesta de alcohol. Pero sé dónde está mi límite, sobretodo porque si salgo a pasármelo bien me apetece acordarme al día siguiente de lo sucedido.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Me gusta el sexo. Si se mezcla con amor, mejor, aunque el sexo por sexo tampoco me desagrada. Puedes encontrarte una noche de fiesta con alguien que te atrae, que haya química y que se tenga un rato muy agradable de complicidad y sexo. Pero también me gusta hacerlo en buenas condiciones, también para acordarme si valdría la pena repetir con esa persona.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Así pues, no cabo de comprender como una chica absolutamente ebria juega a mostrar el tatuaje descendente de su cadera a un tío completamente borracho, a plena luz de bar a punto de cerrar. Las miradas eran de todo, menos lascivas y lo único que provocaban era sueño.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aún así … hubiera molado ver por un agujerito a esos amantes borrachos de sexo intentando hacer algo en los baños de un bar.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-4912809951017380614?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/4912809951017380614/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=4912809951017380614' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/4912809951017380614'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/4912809951017380614'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2010/06/15209-excesos.html' title='15/209 Excesos'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-5909950577322632532</id><published>2010-06-18T19:04:00.000+02:00</published><updated>2010-06-21T15:50:48.572+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='quadern'/><title type='text'>14/209 Derechos adquiridos</title><content type='html'>Hay gente que cuando compra un artículo digamos ostentoso (aunque se más o menos necesario) se cree que con ello adquiere también unos derechos a saltarse según qué normas porque ellos son “más guays”. Es como si ese dinero que pagaron más por el pijerío o el capricho de tener eso de esa determinada les pusiera un escalón más arriba que antes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hoy llegaron a un área de servicio de autopista un Mercedes deportivo y un Porsche Cayenne. El primero aparcó en batería ocupando dos espacios. El segundo estacionó  como le salió de los realísimos huevos. ¿Con qué derecho?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/xT6GTQweGXrTWVop9Ltrqw?feat=blogger" imageanchor="1" style="clear:right;float:right;margin-bottom:1em;margin-left:1em"&gt;&lt;img border="0" src="http://lh6.ggpht.com/_odSHr2GKIJM/TB5HNyR4BNI/AAAAAAAAKBA/i-53wD2-3LI/s512/18062010204.jpg"&gt;&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-5909950577322632532?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/5909950577322632532/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=5909950577322632532' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/5909950577322632532'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/5909950577322632532'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2010/06/14209-derechos-adquiridos.html' title='14/209 Derechos adquiridos'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://lh6.ggpht.com/_odSHr2GKIJM/TB5HNyR4BNI/AAAAAAAAKBA/i-53wD2-3LI/s72-c/18062010204.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-1459391560688219</id><published>2010-06-17T19:01:00.000+02:00</published><updated>2010-06-20T19:03:13.592+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='quadern'/><title type='text'>13/209 Coordinació</title><content type='html'>És divertit fer 650 quilòmetres per a no res. Arrivar a casa i veure que t'han deixat una carta avançant-te un dia l'horari del metge. Al metge només hi havies d'anar a recollir un informe, que es veu que l'han d'imprimir (no te'l poden enviar per mail) i donar-te'l en mà (no te'l poden fer arrivar per fax). Com que les comunitats autònomes autònomes (algunes) tenen traspassades les competències en sanitat, no és possible consultar l'historial d'un pacient català a Cantàbria perquè, segurament, el sistema informàtic que utilitzin abdues administracions seran diferents.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Els governs deixant-se una pasta en instal·lar sistemes informàtics (ni lliures ni gratuïts) i l'usuari patint-ne les conseqüències. No és meravellós tot plegat?&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-1459391560688219?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/1459391560688219/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=1459391560688219' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/1459391560688219'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/1459391560688219'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2010/06/13209-coordinacio.html' title='13/209 Coordinació'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-5311182806560352673</id><published>2010-06-16T18:59:00.001+02:00</published><updated>2010-06-21T15:51:06.386+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='quadern'/><title type='text'>12/209 Hecho diferencial</title><content type='html'>Ni el “pà amb tomàquet”, ni el all-i-oli, ni las sardanas ni una colla castellera. Tampoco el llamado “seny català”, ni nuestra supuesta tacañería ni el talante reservado, por lo menos en un primer contacto, que nos caracteriza. Para mí, nada de lo mencionado es el gran rasgo característico de nuestra cultura popular.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Allò que crec que ens diferencia de la resta de l'estat espanyol, i potser fins i tot de tot el món (per aquesta darrera informació, però, no posaria la mà al foc) és gaudir dels espais dedicats al temps  (el climatològic) als mitjans de comunicació, i el personal tan i tan bo que tenim. Des del  Miquel Bernis a El món a RAC1 cantant els divendres el temps que farà el cap de setmana, o els sempre innovadors espais de TV3.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Som l'hòstia!&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-5311182806560352673?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/5311182806560352673/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=5311182806560352673' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/5311182806560352673'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/5311182806560352673'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2010/06/12209-hecho-diferencial.html' title='12/209 Hecho diferencial'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-9087902817430605846</id><published>2010-06-15T18:56:00.000+02:00</published><updated>2010-06-20T18:58:53.451+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='quadern'/><title type='text'>11/209 ¿Un poco cabronazo?</title><content type='html'>Desde hace unos meses tengo la costumbre de colgar en Facebook el menú del día del restaurante &lt;a href="http://www.lamarinacompany.es"&gt;La Marina Company&lt;/a&gt;. Algunas personas se quejan de que siempre lo publico a la hora de comer y que, debido a eso, comienzan a salivar de una manera espantosa hasta el punto de desear fervientemente venir a almorzar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Bueno... acepto que se me tache de cabronazo por hacerlo. Pero lo que es innegable es que ya los esperáis y que, gracias a eso, alguna persona ha podido echar una ojeada por si le interesa comer en  nuestras instalaciones. Pero lo primordial, para mí, es que desde lejitos sigáis en contacto conmigo aunque sea para pedir la receta de estos chipirones encebollados.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/atKhztDqpGoTsoIRgXW8xg?feat=blogger" imageanchor="1" style="clear:right;float:right;margin-bottom:1em;margin-left:1em"&gt;&lt;img border="0" src="http://lh5.ggpht.com/_odSHr2GKIJM/TB5HD5NjAlI/AAAAAAAAKA8/Ap3qNaqx5g8/s512/15062010202.jpg"&gt;&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-9087902817430605846?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/9087902817430605846/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=9087902817430605846' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/9087902817430605846'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/9087902817430605846'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2010/06/11209-un-poco-cabronazo.html' title='11/209 ¿Un poco cabronazo?'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://lh5.ggpht.com/_odSHr2GKIJM/TB5HD5NjAlI/AAAAAAAAKA8/Ap3qNaqx5g8/s72-c/15062010202.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-5172770524273876753</id><published>2010-06-14T16:50:00.001+02:00</published><updated>2010-06-14T16:51:06.422+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='quadern'/><title type='text'>10/209 Soy de pueblo</title><content type='html'>&lt;a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/_FjhltCfMpdz_3PggxxG4Q?feat=blogger" imageanchor="1" style="clear:right;float:right;margin-bottom:1em;margin-left:1em"&gt;&lt;img border="0" src="http://lh3.ggpht.com/_odSHr2GKIJM/TBY7JGNYJYI/AAAAAAAAKAo/Z-5U3FWCGy0/s512/IMGP0923.JPG"&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;Te doy hora a las 12, pero cuenta que, como muy pronto, te atenderé media hora más tarde&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ha sido la primera vez que me han visitado en el ambulatorio de Liendo. En el pueblo somos unos 1.200 habitantes, aunque apostaría a que hay mucho vasco empadronado aquí por cuestiones de ahorro en impuestos de circulación y demás. La cuestión es que me ha hecho mucha gracia, acostumbrado a visitarme en un hospital de Barcelona, la forma en la que se llama a la gente para entrar en la consulta. En el Vall d'Hebron llegabas con tu tarjeta, tomaban nota de tu nombre y, al rato, aparecía la enfermera por la puerta gritando tu nombre y moviendo la cabeza de lado a lado intentando ver quien, de los que estaba en la sala de espera, se daba por aludido. En Sant Quirze, ni eso. La doctora colgaba la lista en la puerta y debíamos ser los pacientes los que nos fuéramos numerando.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hoy fue diferente. Salió la doctora de la consulta, lista en mano, y mirándonos fue diciendo: “Ángeles. Ahora vas tú. Luego Alfonso, después Dolores y tras ella tú, Marcos”. A todos nos llamó por el nombre. A todos nos miró para decirnos cuando nos tocaba. Incluso a mí, que era la primera vez que aparecía por allí. Sí... se podría pensar que me señaló por eliminación, porque era la primera vez que leía mi nombre en una lista y la mía era una nueva cara para ella. Pero apostaría a que no; a que ya sabía quien era.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Estoy en un pueblo. Y me gusta. Aunque me visiten una hora más tarde de la programada.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-5172770524273876753?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/5172770524273876753/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=5172770524273876753' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/5172770524273876753'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/5172770524273876753'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2010/06/10209-soy-de-pueblo.html' title='10/209 Soy de pueblo'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://lh3.ggpht.com/_odSHr2GKIJM/TBY7JGNYJYI/AAAAAAAAKAo/Z-5U3FWCGy0/s72-c/IMGP0923.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-7046958064614900934</id><published>2010-06-13T12:50:00.001+02:00</published><updated>2010-06-13T12:51:03.096+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='quadern'/><title type='text'>9/209 Mi tesssooorooo</title><content type='html'>Cuando uno hace limpieza suele encontrarse con pequeños tesoro, y hoy desenterré uno de mi cartera. Para el lector, una simple nota de una comida cualquiera en un restaurante cualquiera. Para quien escribe, un papel que contiene el recuerdo de un día emocionante, de una compañía incomparable, de un bacalao excesivamente salado y de la mejor tarta de queso de la historia (de la que aún tengo que ir a buscar la receta).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Alguien me dijo una vez que soy un “creador de sensaciones” con mis textos. Esas sensaciones también las puede recrear un camarero con la nota de un momento cómplice.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://picasaweb.google.es/lh/photo/oVM4Mbqv3GDLu_DIENTkRQ?feat=blogger" imageanchor="1" style="clear:right;float:right;margin-bottom:1em;margin-left:1em"&gt;&lt;img border="0" src="http://lh4.ggpht.com/_odSHr2GKIJM/TBS0v6NcMuI/AAAAAAAAJ_w/dHhcyH2huDU/s512/13062010201.jpg"&gt;&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-7046958064614900934?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/7046958064614900934/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=7046958064614900934' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/7046958064614900934'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/7046958064614900934'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2010/06/9209-mi-tesssooorooo.html' title='9/209 Mi tesssooorooo'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://lh4.ggpht.com/_odSHr2GKIJM/TBS0v6NcMuI/AAAAAAAAJ_w/dHhcyH2huDU/s72-c/13062010201.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-427861473298924372</id><published>2010-06-12T19:20:00.001+02:00</published><updated>2010-06-12T19:25:27.261+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='quadern'/><title type='text'>8/209 Prejuicios</title><content type='html'>Al llegar a casa este mediodía me encontré mi ecosistema plagado de coches desconocidos. Y creo que con el precio de todos ellos juntos se podría evitar la bajada de sueldos de todos los funcionarios de Cantabria.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Supongo que eso debe darme una idea de la &lt;strike&gt;conveniencia&lt;/strike&gt; complicidad y el &lt;strike&gt;dinero&lt;/strike&gt; amor que debe desprender el matrimonio que estará ahora bailando la bachata que oigo desde mi casa, en la imponente carpa que se instaló en los enormes jardines de la fastuosa casa que está a 30 metros de la mía.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y eso por no hablar de la cantidad de &lt;strike&gt;influencias&lt;/strike&gt; amistades que inundarán los salones, o la &lt;strike&gt;cocaína&lt;/strike&gt; felicidad que poseerá los cuerpos de los invitados al evento, amén de los favores regalos que recibirán las familias.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Vaaale, vale. Les otorgaré el beneficio de la duda. ¿Y si, por un suponer, se quieren?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://picasaweb.google.es/lh/photo/_VYHA7bl9Wzqz2AQz5AoOQ?feat=blogger" imageanchor="1" style="clear:right;float:right;margin-bottom:1em;margin-left:1em"&gt;&lt;img border="0" src="http://lh5.ggpht.com/_odSHr2GKIJM/TBO8rYRgLAI/AAAAAAAAJ_U/exSsjxUpEw4/s512/DSC05225.JPG"&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Nota: Lo que queda claro es que en las bodas, sean de quien sean, se pone siempre la misma música (now listening: YMCA - The Village People)&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-427861473298924372?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/427861473298924372/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=427861473298924372' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/427861473298924372'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/427861473298924372'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2010/06/8209-prejuicios.html' title='8/209 Prejuicios'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://lh5.ggpht.com/_odSHr2GKIJM/TBO8rYRgLAI/AAAAAAAAJ_U/exSsjxUpEw4/s72-c/DSC05225.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-7140234518270456586</id><published>2010-06-11T18:09:00.000+02:00</published><updated>2010-06-12T18:11:28.307+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='quadern'/><title type='text'>7/209 Silencio</title><content type='html'>En este viernes es mejor quedarse en silencio. Si no se da, no se da. Si los dedos no responden a la llamada de la mente para escribir algo potable, mejor no hacerlo. ¿Cómo era lo que decían El Último de la Fila?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;Si lo que vas a decir (uuhh...) no es más bello que el silencio, no lo vayas a decir&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pero también es bueno cumplir, o por lo menos intentarlo, los retos que uno se propone en la vida. Y como ya he dejado varios en el camino, estoy decidido a que éste no se me escape.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Además, y siendo sincero, este viernes da para mucho emocionalmente hablando. El dilema viene cuando otro propuesto es controlar lo que explico de mi vida en público. Así que aplico que el primer propósito prevalece sobre el segundo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Así que hoy, silencio. Ni siquiera foto. Bueno … si acaso una canción.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://open.spotify.com/track/64gpgh5jBMxyh7iVJll23t"&gt;Sound of silence - Simon &amp; Garfunkel&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-7140234518270456586?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/7140234518270456586/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=7140234518270456586' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/7140234518270456586'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/7140234518270456586'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2010/06/7209-silencio.html' title='7/209 Silencio'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-6189453145857193389</id><published>2010-06-10T19:59:00.000+02:00</published><updated>2010-06-11T20:01:34.100+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='quadern'/><title type='text'>6/209 Desecho</title><content type='html'>Hoy es un día de los de quedarse en casa, (des)compuesto y sin novia. ¿Te has planteado alguna vez lo jodido que lo debe pasar un parapléjico con diarrea? Con una imagen práctica lo vas a entender rápidamente. Verás: ¿verdad que cuando “vas suelto/a” cualquier esfuerzo físico te hace rezar para no aflojar cierto músculo de tu cuerpo? Pues imagínate que justo en el momento más delicado que es cuando buscas desesperadamente la taza salvadora, tienes que hacer un esfuerzo para sentarte en ella.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;¿Qué? No me digas que a estas horas no apetece merendar un chocolatito caliente, ¿eh? ;)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_97pX2MeJOGk/S0NFVPh7cBI/AAAAAAAAGlM/x3EdW_y_t1Q/s400/163.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_97pX2MeJOGk/S0NFVPh7cBI/AAAAAAAAGlM/x3EdW_y_t1Q/s400/163.jpg" border="0" alt="" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-6189453145857193389?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/6189453145857193389/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=6189453145857193389' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/6189453145857193389'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/6189453145857193389'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2010/06/6209-desecho.html' title='6/209 Desecho'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_97pX2MeJOGk/S0NFVPh7cBI/AAAAAAAAGlM/x3EdW_y_t1Q/s72-c/163.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-5222032437119448631</id><published>2010-06-09T19:20:00.001+02:00</published><updated>2010-06-11T19:36:30.376+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='quadern'/><title type='text'>5/209 Vértigo a los tacones</title><content type='html'>No sé si es porque lo de mi altura no tiene remedio, o porque a mi "medida original" de 1.83m nunca le di especial importancia o no le vi ventaja alguna. No sé. Pero lo cierto es que nunca he entendido la manía que tienen algunas mujeres de ponerse unos taconazos de aúpa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hoy me han llamado la atención dos de ellas especialmente. Además de su belleza (porque las dos chicas están bastante bien, la verdad) fueron sus tacones los que acapararon mis miradas. O mejor dicho, la combinación de esas alzas de vértigo y la hora: las 10 de la mañana.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;¿Qué le impulsa a una mujer, por muy bajita que sea y por mucho que le estilice las piernas, a ponerse a caminar de puntillas y con los dedos de los pies hechos un manojo de sarmientos desde tan temprano, sabiendo además que tiene un duro día de compromisos profesionales? ¿Alguien me lo explica?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://picasaweb.google.es/lh/photo/_MUf7TIw1kuae7qYvy1Ntw?feat=blogger" imageanchor="1" style="clear:right;float:right;margin-bottom:1em;margin-left:1em"&gt;&lt;img border="0" src="http://lh4.ggpht.com/_odSHr2GKIJM/TBJv_5jCTCI/AAAAAAAAJ-0/bQRSTKQqbZU/s512/DSC05217.JPG"&gt;&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-5222032437119448631?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/5222032437119448631/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=5222032437119448631' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/5222032437119448631'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/5222032437119448631'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2010/06/5209-vertigo-los-tacones.html' title='5/209 Vértigo a los tacones'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://lh4.ggpht.com/_odSHr2GKIJM/TBJv_5jCTCI/AAAAAAAAJ-0/bQRSTKQqbZU/s72-c/DSC05217.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-4690185503327731518</id><published>2010-06-08T18:44:00.001+02:00</published><updated>2010-06-10T18:49:14.719+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='quadern'/><title type='text'>4/209 Sabiduría popular</title><content type='html'>&lt;blockquote&gt;Hasta el cuarenta de mayo no te quites el sayo.&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Nos empeñamos en decidir que el verano ya está aquí a los primeros rayos de sol continuados. Nos vemos morenitos en el espejo y pensamos. "Ya está. Cambio de armario, adelante con las bermudas y a ver qué tal me va quedando la ropa del año pasado". Gran error.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;39 de mayo y las temperaturas, y la meteorología en general, parecen de pleno otoño. ¡Qué grande es el refranero español!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://picasaweb.google.es/lh/photo/uGw61uC4xVxlzRnLhwc2AQ?feat=blogger" imageanchor="1" style="clear:right;float:right;margin-bottom:1em;margin-left:1em"&gt;&lt;img border="0" src="http://lh3.ggpht.com/_odSHr2GKIJM/TBEUtfLkmcI/AAAAAAAAJ-I/O3_rzA_ZY24/s512/08062010184.jpg"&gt;&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-4690185503327731518?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/4690185503327731518/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=4690185503327731518' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/4690185503327731518'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/4690185503327731518'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2010/06/hasta-el-cuarenta-de-mayo-no-te-quites.html' title='4/209 Sabiduría popular'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://lh3.ggpht.com/_odSHr2GKIJM/TBEUtfLkmcI/AAAAAAAAJ-I/O3_rzA_ZY24/s72-c/08062010184.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-1415901276015014566</id><published>2010-06-07T18:27:00.000+02:00</published><updated>2010-06-10T18:34:39.099+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='quadern'/><title type='text'>3/209  Reencuentros</title><content type='html'>&lt;a href="http://picasaweb.google.es/lh/photo/txztpVZ9fnEY0S6pSypeLg?feat=blogger" imageanchor="1" style="clear:right;float:right;margin-bottom:1em;margin-left:1em"&gt;&lt;img border="0" src="http://lh5.ggpht.com/_odSHr2GKIJM/TBETwMNL81I/AAAAAAAAJ9w/HxnwjxmaUG0/s512/07062010182.jpg"&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Un fuego suele ser buena excusa para reunir a los amigos. El fuego se convierte en brasas, y las brasas en la lumbre para unos chorizos, hamburguesas y costillas para cenar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pero me quedo con el calor de la charla y el sonido de la guitarra.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-1415901276015014566?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/1415901276015014566/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=1415901276015014566' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/1415901276015014566'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/1415901276015014566'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2010/06/3209-reencuentros.html' title='3/209  Reencuentros'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://lh5.ggpht.com/_odSHr2GKIJM/TBETwMNL81I/AAAAAAAAJ9w/HxnwjxmaUG0/s72-c/07062010182.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-8151704859479457290</id><published>2010-06-06T22:53:00.000+02:00</published><updated>2010-06-06T22:55:04.359+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='quadern'/><title type='text'>2/209 El mundo es de los cobardes</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://vicky1992.blogspot.es/img/mundo1.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 420px; height: 352px;" src="http://vicky1992.blogspot.es/img/mundo1.jpg" border="0" alt="" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Hoy el Noja ha perdido su eliminatoria de ascenso a 2ªB. El resultado del partido de ida fue 1-1 y el de vuelta acabó con identico resultado. Perdieron en la tanda de penaltis. Razón: fueron cobardes. Salieron a jugar con un planteamiento conservador, aguantando el 0-o inicial. Cobardes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Por eso el mundo es suyo. Porque el mundo es de la mayoría. Los que lo dominan son los valientes, y de esos hay pocos. Y menos aún los valientes que ganan. Los cobardes nunca lo hacen.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-8151704859479457290?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/8151704859479457290/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=8151704859479457290' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/8151704859479457290'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/8151704859479457290'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2010/06/2209-el-mundo-es-de-los-cobardes.html' title='2/209 El mundo es de los cobardes'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-807436966451099737</id><published>2010-06-05T22:15:00.002+02:00</published><updated>2010-06-05T22:18:53.409+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='quadern'/><title type='text'>1/209</title><content type='html'>&lt;a href="http://picasaweb.google.es/lh/photo/vxIXTjR7ilfmGe4ToIKyIQ?feat=blogger" imageanchor="1" style="clear:right;float:middle;margin-bottom:1em;margin-left:1em"&gt;&lt;img border="0" src="http://lh4.ggpht.com/_odSHr2GKIJM/TAqrhshbLwI/AAAAAAAAJ7E/KDDZ4u9-U10/s512/DSC05198.JPG"&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Para que te hagas una idea de lo "raramente" que funciona mi cerebro. Estaba yo en mi habitación en pleno ataque compulsivo de comer gominolas, y de repente me quedé mirando la vela de IKEA con aroma a frutos del bosque que adorna mi escritorio (y el ambiente también). Tenía en la mano una dulce hamburguesa con su lechuga, su queso, su tomate, sus panes ... Y un recuerdo de infancia me vino a la memoria. Fue una conversación de esas absurdas en las que hablábamos de absurdos sabores de yogur (chorizo y reloj entre ellos). Súbitamente un OMG! en Arial 50 y negrita apareció sobre fondo en blanco en mi mente.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;- ¿No, verdad?&lt;br /&gt;- ¿Que no? Un duro a que la han inventado.&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;(no me gusta jugar con dinero. Y para desahogar mis tendencias ludópatas apuesto a menudo conmigo mismo en diálogos internos)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Gané, claro. En Estados Unidos, como no, alguien con muy pocos escrúpulos ha creado &lt;a href="http://www.qsrmagazine.com/articles/exclusives/0510/whitecastle_candle-1.phtml"&gt;velas que huelen a hamburguesa&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y me pregunto: ¿Era necesario?&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-807436966451099737?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/807436966451099737/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=807436966451099737' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/807436966451099737'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/807436966451099737'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2010/06/1209.html' title='1/209'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://lh4.ggpht.com/_odSHr2GKIJM/TAqrhshbLwI/AAAAAAAAJ7E/KDDZ4u9-U10/s72-c/DSC05198.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-8618177264563351656</id><published>2010-05-25T18:19:00.000+02:00</published><updated>2010-05-25T18:19:10.878+02:00</updated><title type='text'>Dedos</title><content type='html'>Hoy entró al comedor del restaurante una mujer de cuerpo agraciado, apuesta, de rostro cuidado y cabello bien peinado y recogido en una larga coleta. Muy bonita a la vista, ciertamente. Y como diría el tópico, "una chica de su tiempo", ya que al sentarse a la mesa lo primero que preguntó fue dónde estaba situado el enchufe más cercano para poder conectar su ultraportátil.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;De vez en cuando, mientras me comía un lomo de deliciosa merluza confitada, la miraba. Estaba atenta a la pantalla de su ordenador a la vez que degustaba su ensalada con queso fresco y romesco. De vez en cuando usaba el pad con sus cuidados dedos para mover el ratón. Me llamó muchísimo la atención el movimiento de esos dedos, y más aún cuando, ya con su postre en la mesa, se posicionó de manera que me permitía ver su mano enteramente. Los dedos parecían sólo rozar el teclado. Como si formaran una compañía de ballet, comenzaron un hermoso baile brincando de tecla en tecla. Cada paso, una letra. Cada tantos, una palabra. Su coreografía formaba mensajes para mí ininteligibles pero sólo me bastaba comprender la belleza de ese baile que, para ella, no dejaba de ser una acción cotidiana y, seguramente, en ocasiones forzada debido a su trabajo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hoy quedé maravillado por ese gesto tan lleno de encanto para mí como de rutina para ella. Y por eso no pude reprimir la tentación de fotografiar ese instante, usando mis dedos inmóviles desde hace ya más de 15 años.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://picasaweb.google.es/lh/photo/aouNqs_NJ8bWeExx63dQMA?feat=blogger" imageanchor="1" style="clear:right;float:right;margin-bottom:1em;margin-left:1em"&gt;&lt;img border="0" src="http://lh4.ggpht.com/_odSHr2GKIJM/S_v3Q9VN5jI/AAAAAAAAJ50/KqG4v1vqawk/s512/DSC05096.JPG"&gt;&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-8618177264563351656?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/8618177264563351656/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=8618177264563351656' title='3 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/8618177264563351656'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/8618177264563351656'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2010/05/dedos.html' title='Dedos'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://lh4.ggpht.com/_odSHr2GKIJM/S_v3Q9VN5jI/AAAAAAAAJ50/KqG4v1vqawk/s72-c/DSC05096.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-8136213773367068760</id><published>2010-05-19T09:48:00.000+02:00</published><updated>2010-05-19T09:50:40.633+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració de mi'/><title type='text'>Palabras</title><content type='html'>Hay palabras no dichas &lt;br /&gt;que corretean &lt;br /&gt;buscando ser oídas &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hay palabras calladas &lt;br /&gt;tras la máscara &lt;br /&gt;de unos labios miedosos &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hay palabras cautivas &lt;br /&gt;en una cárcel &lt;br /&gt;de pasados fatales &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hay palabras sumisas &lt;br /&gt;de un corazón débil &lt;br /&gt;ganado por la razón &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hay palabras dolidas &lt;br /&gt;que buscan con otras &lt;br /&gt;causar mucho más dolor. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hay palabras tuyas &lt;br /&gt;que con las mías &lt;br /&gt;traen la brisa freca &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hay palabras de ambos &lt;br /&gt;que siempre fueron &lt;br /&gt;vehículo de belleza &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y tus palabras, amor, &lt;br /&gt;son simiente &lt;br /&gt;para labrar nuestra tierra&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-8136213773367068760?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/8136213773367068760/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=8136213773367068760' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/8136213773367068760'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/8136213773367068760'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2010/05/palabras.html' title='Palabras'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-1188081045283903415</id><published>2010-05-12T22:45:00.004+02:00</published><updated>2010-05-12T22:55:54.069+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Col·laboracions amb Joanna'/><title type='text'>I dormiem tan juntets...</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://joannanieto.blogspot.com/2010/03/y-dormiamos-tan-juntos.html"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 279px; height: 320px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_odSHr2GKIJM/S-sT8M2XG_I/AAAAAAAAJ2M/js5oiGfK4ko/s320/siameses.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5470488097333910514" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Il·lustració de &lt;a href="http://joannanieto.blogspot.com/"&gt;Joanna Nieto&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;Per cada inspiració, cinc batecs del meu cor.&lt;br /&gt;Per cada moviment del teu cos, un sospir.&lt;br /&gt;Per cada “t'estimo” en somnis, la meva vida&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Veure'ls dormir abraçats és pau. Suposo que flotar a l'espai déu provocar la mateixa sensació. Quan s'hi posen no em canso de mirar-los. Ella amb un somriure enorme rodejant la cintura d'ell, ben enganxada i pressionant el seu pit a l'esquena del seu xicot. I ell, deixant-se. Perquè també s'ha de saber deixar-se abraçar i convertir-se en el negatiu del cos de l'altre. De vegades és tan important vessar l'estima com ser capaç de recollir-la tota. I ell ho fa molt bé. Perquè quan més amor absorbeixi, més amor li donarà ella en una nit d'osmosi de sentiments.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;Per cada batec a la meva esquena, un bri d'il·lusió.&lt;br /&gt;Per cada sospir al meu coll, un desig.&lt;br /&gt;Per la teva vida, el meu alè.&lt;/blockquote&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-1188081045283903415?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/1188081045283903415/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=1188081045283903415' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/1188081045283903415'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/1188081045283903415'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2010/05/i-dormiem-tan-juntets.html' title='I dormiem tan juntets...'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_odSHr2GKIJM/S-sT8M2XG_I/AAAAAAAAJ2M/js5oiGfK4ko/s72-c/siameses.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-6871842668178970430</id><published>2010-05-01T00:00:00.000+02:00</published><updated>2010-05-01T00:00:01.987+02:00</updated><title type='text'>Et vull</title><content type='html'>És el teu amor el que vull.&lt;br /&gt;Lleugeres carícies dels teus dits a la meva pell&lt;br /&gt;i petons suaus engalanant el meu cos&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-6871842668178970430?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/6871842668178970430/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=6871842668178970430' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/6871842668178970430'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/6871842668178970430'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2010/05/et-vull.html' title='Et vull'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-8004834854591767748</id><published>2010-04-24T12:14:00.003+02:00</published><updated>2010-04-24T12:19:59.927+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració de la vida'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració de Sant Jordi'/><title type='text'>Sant Jordi</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://proyectorayuela.blogia.com/upload/20090128020530-mano-rosa.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 389px; height: 400px;" src="http://proyectorayuela.blogia.com/upload/20090128020530-mano-rosa.jpg" border="0" alt="" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;¿Per què hauria de voler una rosa &lt;br /&gt;si els teus braços són més càlids &lt;br /&gt;que no pas el seus pètals? &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No enyoraré el seu perfum &lt;br /&gt;perquè no hi ha aroma més encisador &lt;br /&gt;que el de la teva pell nua .&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tampoc no trobaré a faltar la flor &lt;br /&gt;perquè el teu cos la supera en bellesa, &lt;br /&gt;en suavitat, en tendresa. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ni tan sols el dolor provocat &lt;br /&gt;per les seves punxagudes espines &lt;br /&gt;supera el de la teva absència.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-8004834854591767748?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/8004834854591767748/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=8004834854591767748' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/8004834854591767748'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/8004834854591767748'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2010/04/sant-jordi.html' title='Sant Jordi'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-4536288654576998970</id><published>2010-04-05T23:03:00.003+02:00</published><updated>2010-04-05T23:07:17.384+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració de ...'/><title type='text'>Forat negre</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_odSHr2GKIJM/S7pQxlYC4pI/AAAAAAAAJmg/pWzEv8vEgdk/s1600/Sombras.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_odSHr2GKIJM/S7pQxlYC4pI/AAAAAAAAJmg/pWzEv8vEgdk/s320/Sombras.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5456762711289553554" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style:italic;"&gt;- I això?&lt;br /&gt;- Uhmmm... No ho sé. La forma és molt estranya. No tinc ni idea.&lt;br /&gt;- Jo tampoc. M'ho acabo d'inventar. -&lt;/span&gt;i tots dos esclataren a riure.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aquell riure tornava boig en Joan, i aquella nit de jocs fent ombres&lt;br /&gt;xineses a la paret de l'habitació va acabar de perdre l'oremus.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style:italic;"&gt;- I això?&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Es posà de genolls sobre el llit i tapà el focus amb el seu pit. La&lt;br /&gt;bombeta incandescent li cremava la pell, i l'Elvira se'n va adonar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style:italic;"&gt;- Joan! Treu-te el llum de sobre!&lt;br /&gt;- Digues. Què és?&lt;br /&gt;- Prou. Deixa de fer el burro. Et cremaràs.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En Joan no cedia i mirava inquisitiu a l'Elvira. Ella decidí&lt;br /&gt;desendollar el focos i va anar corrents al lavabo per remullar en&lt;br /&gt;aigua una tovallola, i mirar així d'alleujar el dolor de la cremada&lt;br /&gt;que el seu germanastre s'acavava de provocar al pit.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style:italic;"&gt;- T'has begut l'enteniment o què? Mira quina marca!&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Però en Joan no podia, ni volia, deixar de mirar aquells ulls verds&lt;br /&gt;que tanta cura tenien d'ell en aquell moment. No li calia mirar. En&lt;br /&gt;tenia prou de sentir les mans amoroses de la seva germanastra pel seu&lt;br /&gt;pit nu.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;L'Elvira va obrir el llit: &lt;span style="font-style:italic;"&gt;"Avui dorms amb mi. No me'n refio"&lt;/span&gt;. En Joan&lt;br /&gt;va obeïr com un vedell i, avergonyit, es va girar cap a la paret un&lt;br /&gt;cop estirat. Ella es situà darrera seu i l'abraçà humitejant encara la&lt;br /&gt;ferida amb la tovallola molla.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En Joan no va dormir en tota la nit. Gaudia de la sensació de&lt;br /&gt;sentir-se protegit per la seva estimada germanastra petita. Fins i&lt;br /&gt;tot, després d'assegurar-se que estava adormida, li va desvetllar el&lt;br /&gt;secret.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style:italic;"&gt;- Era el forat negre del teu cor, que ha xuclat el meu de mala manera&lt;br /&gt;des que vas arribar a aquesta casa.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ella, apretant l'esquena de'n Joan contra els seus pits que tot just&lt;br /&gt;començaven a formar-se, ve fer veure que no el sentia.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-4536288654576998970?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/4536288654576998970/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=4536288654576998970' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/4536288654576998970'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/4536288654576998970'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2010/04/forat-negre.html' title='Forat negre'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_odSHr2GKIJM/S7pQxlYC4pI/AAAAAAAAJmg/pWzEv8vEgdk/s72-c/Sombras.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-7831163124835122415</id><published>2010-04-02T21:30:00.002+02:00</published><updated>2010-04-02T21:30:00.549+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració de mi'/><title type='text'>Bum Bum Bum</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://farm5.static.flickr.com/4015/4339853987_d4d3c5490e_o.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 478px; height: 700px;" src="http://farm5.static.flickr.com/4015/4339853987_d4d3c5490e_o.jpg" border="0" alt="" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Bum Bum Bum&lt;br /&gt;El cor bombeja alcohol per les venes.&lt;br /&gt;Si tanco els ulls, el cap gira.&lt;br /&gt;Ja no penso. Ja no aturo. Ja no quantifico.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Bum Bum Bum&lt;br /&gt;El cor crida. Demana. Neguiteja.&lt;br /&gt;Si tanco els ulls, la meva ment et busca.&lt;br /&gt;Ja no controlo. Ja no vigilo. Ara, et busco.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Bum Bum Bum&lt;br /&gt;El cor et vol. Et desitja. Et colpeja.&lt;br /&gt;Si tanco els ulls et tinc. Et sento. T'atrapo.&lt;br /&gt;Ja no hi ha raó. Ja no hi ha ordres. Ja no hi ha roba.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Bum Bum Bum&lt;br /&gt;El cor s'escalfa. El cos s'escalfa. El ventre s'incendia.&lt;br /&gt;Si tanco els ulls, els teus em miren com mai.&lt;br /&gt;Ja no dissimulo. Ja no som dos. Ara som un.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Bum Bum Bum&lt;br /&gt;El cor és esgarrapat, mossegat, maltractat.&lt;br /&gt;Si tanco els ulls, em dono. Gemegues. Morim.&lt;br /&gt;Ja no hi sóc. Ja torno a ser. Ara tot és real.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-7831163124835122415?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/7831163124835122415/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=7831163124835122415' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/7831163124835122415'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/7831163124835122415'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2010/04/bum-bum-bum.html' title='Bum Bum Bum'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-3738995319858297700</id><published>2010-03-31T21:30:00.001+02:00</published><updated>2010-03-31T21:30:01.520+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració de bajanades'/><title type='text'>El risc de ser diferent</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_odSHr2GKIJM/S7NuGiNGGqI/AAAAAAAAJlg/1yll1TfAcyY/s1600/3101106.jpg"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 214px; height: 320px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_odSHr2GKIJM/S7NuGiNGGqI/AAAAAAAAJlg/1yll1TfAcyY/s320/3101106.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5454824632215804578" /&gt;&lt;/a&gt;Estava ocult entre tota la multitud. Qui no era més alt que ell es quedava a la mateixa alçada i no era, de cap de les maneres, veure res de tot allò que l'envoltava. Estava rodejar de verd, verd, verd i més verd. Si mirava avall, el to marronós del terra. Si mirava amunt, el blau, ataronjat, gris, vermellós, blanc i la resta de tonalitats del cel era tot el que era capaç de percebre. Llavors va decidir créixer més ràpid que la resta.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Al cap  d'un temps es va veure al mig d'un parc infantil, amb la resta de brins de gespa Tots igual i uniformes. Del mateix verd pàl·lid de l'herba de ciutat. I no en va tenir prou essent el més alt de tots; volia ser diferent. En un acte d'arrogància i aprofitant-se de que rebia més rajos de sol que els seus companys, va acumular forces per coronar-se amb una preciosa flor de fulles blanques.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I va ser llavors quan un nen li va arrencar la vida de soca-rel, només perquè era diferent de la resta.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-3738995319858297700?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/3738995319858297700/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=3738995319858297700' title='3 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/3738995319858297700'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/3738995319858297700'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2010/03/el-risc-de-ser-diferent.html' title='El risc de ser diferent'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_odSHr2GKIJM/S7NuGiNGGqI/AAAAAAAAJlg/1yll1TfAcyY/s72-c/3101106.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-5049186248046865979</id><published>2010-03-29T21:30:00.000+02:00</published><updated>2010-03-29T21:30:00.283+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració de la vida'/><title type='text'>El deseo de descubrirte</title><content type='html'>Quiero fundirme en ese abrazo deseado&lt;br /&gt;Quiero sentir tu corazón latir con el mío&lt;br /&gt;Quiero volver a sentir tu pelo entre mis dedos&lt;br /&gt;El calor de tu mejilla contra la mía&lt;br /&gt;El vaivén de tu respiración al sentirme contigo&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y el miedo y la incertidumbre &lt;br /&gt;de lo que veré al descubrir tu mirada&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-5049186248046865979?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/5049186248046865979/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=5049186248046865979' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/5049186248046865979'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/5049186248046865979'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2010/03/el-deseo-de-descubrirte.html' title='El deseo de descubrirte'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-8361924561436244140</id><published>2010-03-26T16:23:00.001+01:00</published><updated>2010-03-26T17:13:16.551+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració de mi'/><title type='text'>Meravelles de cotó</title><content type='html'>Les paraules no dites&lt;br /&gt;són meravelles de cotó &lt;br /&gt;sota la roba pública.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-8361924561436244140?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/8361924561436244140/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=8361924561436244140' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/8361924561436244140'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/8361924561436244140'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2010/03/meravelles-de-coto.html' title='Meravelles de cotó'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-1204430313909196241</id><published>2010-03-23T18:44:00.003+01:00</published><updated>2010-03-23T18:48:50.704+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració del taller'/><title type='text'>Cuestión de honor</title><content type='html'>&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; border-collapse: collapse; color: rgb(34, 34, 34); "&gt;&lt;i&gt;&lt;div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-style: normal;"&gt;&lt;blockquote&gt;"Como pille al hijoputa que decidió que mi cara podría definirse en estos momentos como un poema, le corto los huevos”&lt;/blockquote&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;Álvaro, profesor de lengua del instituto, ni siquiera pudo hacer un conato de lo que sería el esbozo de una sonrisa sarcástica debido al dolor que le provocaba mover un solo músculo de la cara. Tenía el rostro completamente magullado. Los puntos de sutura no podían contener el permanente hilo de sangre que emanaba de su ceja derecha. Se veía en el espejo del ascensor con el ojo izquierdo entreabierto, ya que su compañero se declaró en huelga desde que la puntera de una bota militar impactó contra él. A pesar de los quejidos de sus ya vendadas costillas, intentaba adecentar un poco su aspecto metiéndose la camisa por dentro de los pantalones. Lo surrealista de la escena, esta vez sí, acabo provocándole una quejosa y leve risa. Intentaba pasar desapercibido delante de su mujer sacudiendo sus ropas para atravesar la puerta hecho un pincel. Un pincel con las cerdas empapadas en rojo y morado.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;El sonido de la cerradura al girar alertó a Lucía de la llegada de su marido. Estaba de los nervios. Hacía seis horas que debió haber llegado a casa, y ella sin poder localizarle. Salió como una exhalación hacia el recibidor para darle la bienvenida con una calurosa bronca:&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;&lt;i&gt;&lt;div style="display: inline !important; "&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;– &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;¡Ya era hora, Álvaro! ¿Dónde te metes? Llevo horas sufriendo y tu móvil … ¡Oh, Dios Santo! ¿Qué te ha pasado? ¿Estás bien? ¿Quien ha sido? ¿Otra vez la pandilla del instituto?&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;&lt;i&gt;&lt;div style="display: inline !important; "&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;– &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;Sí. Estoy bien&lt;/i&gt; –le costaría acostumbrarse a ese siseo provocado por la ausencia de los dos incisivos superiores–&lt;/span&gt;. Vengo del hospital. Sólo son contusiones además de un par de costillas rotas. Con un poco de suerte podré ir el lunes a trabajar.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;&lt;i&gt;&lt;div style="display: inline !important; "&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;– &lt;/span&gt;&lt;/div&gt; &lt;/i&gt;&lt;/span&gt;Pero … ¿Cómo? ¿Qué ha …? ¿Qué ha pasado?&lt;/i&gt; –Lucía bajó el tono de voz advertida por Álvaro. Eran pasadas las once y media.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;Nada, nada. Mala suerte. Caí por las escaleras del instituto.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;&lt;i&gt;&lt;div style="display: inline !important; "&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;– &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;¡Mírate! ¡Virgen Santísima!&lt;/i&gt; –a cada roce del trapo en su cara, él debía tragarse las muecas de dolor. Sobretodo porque ya sabía lo que vendría a continuación– &lt;/span&gt;Ya. Y tú te crees que soy boba. ¿Los denunciaste? Me dijiste que si te volvían a tocar un solo pelo irías directamente a comisaria.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;&lt;i&gt;&lt;div style="display: inline !important; "&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;–&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt; &lt;/span&gt;Me caí por las escaleras, Lucía. Eso fue todo&lt;span style="font-style: normal; "&gt; –intentaba mantener su eterna calma, pero los alaridos de la espalda y el martilleo incesante de su mujer amenazaban con derrumbar su resistencia.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;&lt;i&gt;&lt;div style="display: inline !important; "&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;–&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt; &lt;/span&gt;¡Por el amor de Dios, Álvaro! ¡Tienes una marca de suela de zapato en el cuello! Otra vez en el instituto. Otra vez esos criajos de mierda. Me dijiste que irías a la policía y no lo has …&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;&lt;i&gt;&lt;div style="display: inline !important; "&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;–&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt; &lt;/span&gt;Las escaleras, Lucía. Me caí por …&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;&lt;i&gt;&lt;div style="display: inline !important; "&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;–&lt;/span&gt;&lt;/div&gt; &lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt; &lt;/span&gt;¡Y un cuerno! Voy a por el teléfono …&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;&lt;i&gt;&lt;div style="display: inline !important; "&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;–&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt; &lt;/span&gt;Lucía …&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;&lt;i&gt;&lt;div style="display: inline !important; "&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;–&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt; &lt;/span&gt;Si es que has sido toda tu vida un pelele y un desgraciado. Antes era tu madre y ahora soy yo quien tiene que sacarte las castañas del...&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;&lt;i&gt;&lt;div style="display: inline !important; "&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;–&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt; &lt;/span&gt;Lucía, por favor...&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;&lt;i&gt;&lt;div style="display: inline !important; "&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;–&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt; &lt;/span&gt;¿Hola? ¿Policía? Verá … Quisiera denunciar una agresión...&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;&lt;i&gt;&lt;div style="display: inline !important; "&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;–&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt; &lt;/span&gt;¡¡Quieres soltar el puto teléfono, cojones!!&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;Dejó al agente al otro lado del auricular. Colgó. Sólo vio a su marido perder los nervios una vez. Fue cuando el padre de su hijo le dio un puñetazo al enterarse de que se estaba tirando a su mujer. Le dijo que después de acabar con él iría a por ella. Álvaro se abalanzó sobre él para darle una paliza que llevó a Julián al hospital. De eso hacía 10 años; cuando el pequeño Joaquín, que ahora dormía plácidamente en la habitación contigua a la del matrimonio, sólo contaba con 6.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-style: normal; "&gt;Lucía abrazaba muy suavemente a su marido, que acabó rendido en el sofá. Intentaba tranquilizarlo a pesar de estar rabiando después de oír lo que su marido mascullaba entre dientes. Álvaro, balbuceante y con una mezcla de sangre y lágrimas en la boca, repetía incesantemente en un tono casi inaudible: &lt;/span&gt;“Tu hijo me la debía. Tu hijo me la debía. Tu hijo...”&lt;/div&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-1204430313909196241?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/1204430313909196241/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=1204430313909196241' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/1204430313909196241'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/1204430313909196241'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2010/03/cuestion-de-honor.html' title='Cuestión de honor'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-3927038972070941773</id><published>2010-03-16T17:11:00.002+01:00</published><updated>2010-03-16T17:21:00.568+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració de la vida'/><title type='text'>S'ha de ser pacient per ser pacient</title><content type='html'>Em sento ben bé com una pilota de tenis. Jo em pensava que les gestions que havia de fer avui serien més aviat com una carambola a tres bandes, d'aquelles ben faciletes; però estava equivocat. Acabarà, em penso, com un d'aquells punts eterns entre en Nadal i en Federer.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tot ha començat a la consulta del metge especialista a l'hospital X. Volia demanar-li que em tramités la petició d'un coixí anti-escares (per evitar potencials ferides al cul) i un parell de bateries per la meva cadira de propulsió elèctrica. Estic dins de termini per fer-les. Cap problema. El meu metge enllesteix la paperassa i enfilo el camí cap al Servei d'Atenció al Client per presentar els documents. A fer cua.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Quan és el meu torn, la noia de la guixeta accepta els papers i m'avisa que m'hauré d'esperar una bona estona per obtenir l'acceptació. Em faig creus que la informàtica sembli alentir els tràmits, però bé ... ho accepto perquè no em queda altre remei. La meva sorpresa va ser majúscula quan, només cinc minuts després, sento el meu nom. Evidentment, la trempera va baixar en veure els mateixos papers entregats més un de petitó que deia quelcom així: "Falta documentació".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- &lt;span style="font-style:italic;"&gt;Pel tema de les bateries el doctor t'ha de fer un informe.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;- &lt;span style="font-style:italic;"&gt;Com? Per les bateries?&lt;/span&gt; - és l'únic que podia dir després de parpallejar tres cops seguits en no donar crèdit&lt;br /&gt;- &lt;span style="font-style:italic;"&gt;Sí. El doctor ha de fer un informe. Si té cap dubte, que truqui a l'extensió que hi ha en aquest paperet.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Baixava de nou a la consulta recordant aquell dia que va haver de redactar un informe per una situació excepcional: "De vegades dubto si sóc metge o buròcrata", va espetar llavors. Com que el meu metge estava enfeinat, passant visita o reintroduint historials al nou i flamant sistema informàtic implantat en temps de crisi, li comento a una auxiliar que hi havia a prop. I veig que, en quedar el doctor lliure del pacient, li atansa els papers i li fa cinc cèntims. El sentia des de la sala d'espera mentre un company arrivava i saludava la mateixa auxiliar: &lt;span style="font-style:italic;"&gt;"Perdona. Es que a dalt m'han dit que necessito un informe del metge ..."&lt;/span&gt;. Cinc minutets després m'entreguen els papers. &lt;span style="font-style:italic;"&gt;"El doctor ja ha parlat amb ells. No és necessari cap informe"&lt;/span&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style:italic;"&gt;"Per les bateries no és necessari cap informe"&lt;/span&gt;, em diu la mateixa noia del Servei d'Atenció al Client amb un somriure desencaixat després de menjar-me una altra cua. L'espera mentre tramitaven els papers l'amenitzava involuntàriament un altre client.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- &lt;span style="font-style:italic;"&gt;L'informe mèdic el rebrà a casa en uns 5-10 dies. Si en 20 no li ha arribat, faci'ns un truc en aquest telèfon.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;- &lt;span style="font-style:italic;"&gt;D'acord. El darrer número és un 6 o un 8?&lt;/span&gt; - preguntava l'home ja convençut que la telefonada seria obligatòria.&lt;br /&gt;- &lt;span style="font-style:italic;"&gt;Un 8&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;- &lt;span style="font-style:italic;"&gt;Però ... m'agafareu el telèfon?&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El riure popular no va permetre sentir la resposta del funcionari del Servei d'Atenció al Client.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Mitja hora més tard surto del centre amb els papers acceptats. "Ara amb això vas a la teva ortopèdia i ja ho tens". Després de tres horetes ben bones ja tinc el meu botí. Després de la petició i la tramitació només queda la tercera carambola. Després de dinar truco a l'ortopèdia per saber quan ho tindran llest i em diuen que l'endemà a la tarda. Genial. Però ...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- &lt;span style="font-style:italic;"&gt;Escolta'm una cosa ... la petició la tens signada a totes dues caselles?&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;- &lt;span style="font-style:italic;"&gt;Ai ...&lt;/span&gt; - ja tremolo - &lt;span style="font-style:italic;"&gt;Només a una. La de validació està buida.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;- &lt;span style="font-style:italic;"&gt;És que ... si no està validada jo no cobro els 325.58€ que complementen els teus 30€ per arribar al preu final de l'article.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Llavors és quan m'aturo, i intento comprendre totes les passes a seguir en el maravellòs procés d'obtenció d'un coixí d'aire amb vàlvules independents de perfil baix que ha d'evitar que em llagui el cul, i que per d'altra banda tant m'està donant pel ...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;(Nota: aquesta reflexió l'he fet jo sol mirant els impresos de paper blanc, que no tenien gaire pinta de reciclats. Sí ... Has encertat. He trucat al Servei d'Atenció al Client i no m'han agafat el telèfon)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;1) L'usuari va al metge (en dia laborable) a fer la petició. El metge busca en un gruixut catàleg imprés la referència de l'article i l'escriu a bolígraf en un formulari de paper que consta de 3 còpies. Si és necessari cap informe (imprés), s'adjunta.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;2) L'usuari va al Centre d'Atenció al Client i s'espera una mitja d'uns 30 minuts (de dia laborable, obviament) a rebre més papers (per triplicat) on s'accepta la sol.licitut.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;3) L'usuari s'apropa a la seva ortopèdia de confiança (en horari laborable, és clar) per obtenir el coixí. L'ortopèdia li dóna a canvi de 30€ i segella els impresos de l'acceptació, tot confiant que l'usuari torni amb els papers segellats pel metge corresponent i així poder cobrar de l'ICS els 325.58€ restants.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;4) L'usuari torna (sí, sí. En horari laborable) a veure al metge amb el coixí sota el braç. Es comprova que s'ha obtingut allò que realment es necessitava i es segellen els impresos corresponents.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;5) L'usuari (ja saps quan...) fa feliç a l'ortopeda retornant-li el pagaré de 325.58€ signat que no té idea de si el cobrarà a 30, 60 ó 90 dies.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Jo no sóc Analista de Processos. Però tot i així m'atreviria a dir que aquest procès en concret es podria optimitzar una miqueta aprofitant el fascinant (i posaria la mà al foc que caríssim) nou sistema informàtic.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;1) L'usuari fa la seva petició utilitzant el portal del gencat.cat/ics, des de la seva vista d'usuari. Tot el catàleg està disponible online, per tant és fàcilment accessible i disminueix notablement el risc d'errors. L'usuari també selecciona (o escriu) el nom i l'adreça de l'ortopèdia on vol tramitar-ho. Si l'usuari no té accés a la xarxa, pot apropar-se al seu CAP on molt amablement l'atendran i tramitaran la sol.licitut (hem creat un lloc de treball a cada CAP).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;2) El metge rep la sol.licitut. Comprova l'historial al sistema i si tot està conforme, la tramita. En cas que algun article necessiti d'un informe suplementari, el sistema l'avisarà automàticament abans de la tramitació final. El pot adjuntar mitjançant un fitxer.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;3) El Centre d'Atenció al Client (o el departament que toqui) rep la tramitació del metge, comprova el que hagi de comprovar: que es sol.liciti dins de termini, que els articles siguin els adients (tot i que algun filtre ja es podia posar mitjançant el programari al punt 1.). Si tot està correcte, s'envia la petició del material a l'ortopèdia amb còpia al CAP de l'usuari i a l'usuari.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;4) El CAP envia el nou recurs un cop per setmana a recollir el material i comprova que allò demanat s'adiu amb allò que s'entregarà. Es notificarà l'usuari, qui s'aproparà al CAP a buscar el seu material.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Honestament, crec que la despesa de maldecaps és força inferior i ecològicament més sostenible. Això sí: queda per soldre el tema del pagament per part de l'usuari. Però ... el meu sisé sentit em diu que l'administració ja trobaria la solució, ja.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-3927038972070941773?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/3927038972070941773/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=3927038972070941773' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/3927038972070941773'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/3927038972070941773'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2010/03/sha-de-ser-pacient-per-ser-pacient.html' title='S&apos;ha de ser pacient per ser pacient'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-2515150467570747341</id><published>2010-03-14T10:29:00.003+01:00</published><updated>2010-03-14T10:43:00.115+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració del taller'/><title type='text'>U mayúscula</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_odSHr2GKIJM/S5yvYLjhNQI/AAAAAAAAJeE/1cTXNnsjp28/s1600-h/1031177.jpg"&gt;&lt;img style="float:middle; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 200px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_odSHr2GKIJM/S5yvYLjhNQI/AAAAAAAAJeE/1cTXNnsjp28/s320/1031177.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5448422479164945666" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Mi tesis doctoral la basé en la letra W. Desde bien pequeño me extrañó muchísimo que formara parte de nuestro abecedario cuando ninguna de las palabras que contenían esa letra era originariamente española. Descarté mucha de la información que recopilé por no estar bien documentada o por tener fuentes que no consideraba entonces fiables. Una de esas informaciones relataba una queja formal de la letra U ante el Alto Comisionado de las Letras Españolas. Su comparecencia ante los jueces no tenía desperdicio.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;Señorías. La Constitución en su artículo 14 es muy clara en un aspecto por todos bien conocido: “Los españoles son iguales ante la Ley, sin que pueda prevalecer discriminación alguna por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social”. Bien. Yo, como última de las vocales del alfabeto español, me siento absolutamente discriminada. Palabras como claridad o sobresaliente me son vetadas para darme protagonismo en oscuridad o suspenso. Dan más confianza aquellos planes recapacitados que los urdidos, valoramos más a los valientes que a los asustadizos, se me niega formar parte de la vida pero comienzo la muerte que llevará al hombre a su tumba (o a una urna, depende del caso), no estoy en la paz pero sí en la guerra (aunque pase desapercibida, como cuando los amantes se dedican un  “te quiero”). Toda esta situación me hunde. Me siento ultrajada y humillada. Para colmo, cada vocal posee su propia risa excepto yo. La A es hilarante, la E irónica, la I se muestra coqueta y maquinadora, la O satisfecha … ¿Y yo, señorías? ¿Me pueden decir quien se ríe espetando un ¡¡Jujujuju!!? Sé que formo parte de todo lo bueno, pero también de aquello que es paupérrimo, vulgar y putrefacto. Reclamo, por tanto, más protagonismo en vocablos positivos y alegres, y menos en aquellos lúgubres.&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Por más que busqué no di con la sentencia del juicio con el que U pretendía reparar su honra, pero la leyenda donde encontré la declaración que expuse afirma que se tomó una decisión salomónica. Admitían los miembros de la comisión que se podía interpretar que hubo discriminación aunque realmente no existiera. La solución de cambiar el vocabulario no era viable ya que la lengua es un elemento vivo que no lo conforman únicamente las normas y los diccionarios, sino también el habla de las personas y ésto último es prácticamente inmutable a partir de una norma. Como compensación, pues, se decidió incorporar una nueva grafía al alfabeto que fonéticamente fuera una semiconsonante de pronunciación similar a la u. Uve doble fue el nombre que U eligió para esta letra, en homenaje a su gran amiga V con quien tan buena relación tuvo siempre.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Evidentemente es una historia inverosímil. Incluso es complicado imaginarse a una letra ante el estrado y declarando ante un juez y la comisión. Pero qué queréis que os diga. Yo la recuerdo con mucho cariño y aún hoy, casi 40 años después de entregar la tesis, tengo la diaria costumbre acercarme a un bar a media tarde y pedir un chupito de Doble-V en uno de esos vasitos en forma de U.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-2515150467570747341?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/2515150467570747341/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=2515150467570747341' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/2515150467570747341'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/2515150467570747341'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2010/03/u-mayuscula.html' title='U mayúscula'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_odSHr2GKIJM/S5yvYLjhNQI/AAAAAAAAJeE/1cTXNnsjp28/s72-c/1031177.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-549832907116536699</id><published>2010-03-06T21:57:00.003+01:00</published><updated>2010-03-06T21:58:34.885+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració de tu'/><title type='text'>Ofega'm</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_odSHr2GKIJM/S5LBtkC5NKI/AAAAAAAAJbw/vgH4lIvr8No/s1600-h/bodyscape1.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 203px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_odSHr2GKIJM/S5LBtkC5NKI/AAAAAAAAJbw/vgH4lIvr8No/s320/bodyscape1.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5445627887958439074" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Vull ser el mariner intrèpid&lt;br /&gt;que mai tem la tempesta del teu cos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Seria qui salpés rumb al teu ventre&lt;br /&gt;solcant la calma de les teves galtes,&lt;br /&gt;travessant la mar arrissada del teu coll&lt;br /&gt;i vorejant les illes dels teus pits.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Desitjo ésser qui arribi al remolí del teu melic&lt;br /&gt;per després endinsar-me a tu.&lt;br /&gt;Deslligar en tu un maremot enfurismat&lt;br /&gt;i que la lava incandescent et cremi per tot.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Llavors llevaria àncores.&lt;br /&gt;Quedaria sotmès a la deriva del teu desig.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Vull ser el mariner intrèpid&lt;br /&gt;que sucumbeixi a la teva tempesta perfecta.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-549832907116536699?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/549832907116536699/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=549832907116536699' title='3 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/549832907116536699'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/549832907116536699'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2010/03/ofegam.html' title='Ofega&apos;m'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_odSHr2GKIJM/S5LBtkC5NKI/AAAAAAAAJbw/vgH4lIvr8No/s72-c/bodyscape1.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-8679952572178208550</id><published>2010-03-04T20:15:00.001+01:00</published><updated>2010-03-04T20:15:49.302+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració de la vida'/><title type='text'>Descarat</title><content type='html'>Anava vestida tota de negre. Botes i jaqueta de cuir, pantalons texans estrets i un jersei també de color fosc. Tot i no ser posseïdora d'una gran bellesa, atreia la mirada dels homes que en aquell moment seien a las sala d'espera del doctor Grasset. Un cos primet i estilitzat, i la seva cabellera llarga i rossa cridaven l'atenció si l'observaves des del darrere. Però allò que realment els va deixar fascinats es veia a la cara. Un rostre lleugerament pigat i lliure absolutament de maquillatge, uns llavis rosats i carnosos i, sobretot, uns ulls enormes de color mel ben brillants. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ell es va adonar que buscava dir-li quelcom al doctor. Es va quedar palplantada davant seu i de la porta de la consulta esperant que s'obrís per mirar de creuar una mirada amb en Xevi, que era com ella anomenava al seu tiet. L'Òscar la observava. No se'n podia estar. Temps enrere tenia por a que l'enxampessis mirant la gent (no només les dones). I és que els seus ulls són d'aquells inquisidors, que sembla que et demanin explicacions. De tota manera, en aquest cas no s'hi fixava de manera continua. La lectura el tenia ben enganxat a un relat d'un llibre que l'hi havia recomanat l'Ester i tampoc no volia perdre el fil. Quan es recreava en les lletres en comptes de les pigues, però, se sentia ell l'observat. Aguantava fins que ella començava a adonar-se que ell ho notava i li retirava els ulls. I al cap d'uns pocs segons, canvi de torn. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Quan va sortir la infermera, la Raquel s'hi va posar davant i va preguntar-li pel doctor Grasset. No més d'un pam devia separar els nassos de les dues dones en el moment de la conversa. L'Òscar s'imaginava davant d'ella, desfent-li el nus de la bufanda mentre la Raquel li explicava que estava de visita a Barcelona i que, si no estava ocupat, voldria passar a veure el seu tiet. Ell, assumint el rol de la infermera, li responia, tot acariciant el seu coll suau ja al descobert, que encara tenia molts pacients per visitar i que ja l'avisaria que estava aquí. Llavors ella va agrair l'amabilitat i va somriure en veure el seu tiet per l'obertura de la porta. Allò va captivar l'Òscar que es va quedar per uns moments ancorat als ulls de la Raquel. I ella el va sorprendre en retornar-li la mirada justament quan començava a marxar. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;L'Òscar la cridava amb els ulls. I ella, va girar-se un parell de cops abans de desaparèixer. &lt;span style="font-style:italic;"&gt;"Per què et gires, Raquel?"&lt;/span&gt;. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style:italic;"&gt;"Per què m'atrau aquest paio que llegeix un llibre de relats eròtics a la vista de tothom a les 11 del matí?&lt;/span&gt;".&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-8679952572178208550?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/8679952572178208550/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=8679952572178208550' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/8679952572178208550'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/8679952572178208550'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2010/03/descarat.html' title='Descarat'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-5026761267882821600</id><published>2010-02-23T19:03:00.003+01:00</published><updated>2010-02-23T19:10:50.139+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració de música'/><title type='text'>Secrets de família</title><content type='html'>Els qui eren allà presents van quedar sorpresos en veure entrar al menjador i de la mà l'avi Miquel i en Lluc. I no tan sols perquè l'avi feia més o menys bona cara després d'estar-se dues setmanes agonitzant al llit, sinó pel fet que el nét portava penjant del coll la clau que l'avi sempre havia guardat tan gelosament.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Mentre el nen es dirigia a la llar de foc, la tremolosa mà dreta del patriarca allargà el retorçat dit índex i començà a comptar. Va deixar la Mabel, la seva dona, la última i mirant-la als ulls tan amorosament com sempre va dir: &lt;span style="font-style:italic;"&gt;“i vuit”&lt;/span&gt;. I a ella, tot i l'enorme somriure que li dedicava el seu estimat marit, la va envair l'angoixa. Va recordar de sobte i claríssimament el dia abans de la seva boda. Quan ella el va veure sortir d'aquella botiga i li va preguntar. “Què has comprat?” i ell només va respondre: &lt;span style="font-style:italic;"&gt;“Vuit”&lt;/span&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Els pares de'n Lluc miraven sorpresos com el seu fill s'arrossegava per terra. La tristor que els havia pres el cor aquelles darreres dues setmanes els feia incapaços de preguntar-li al nen què feia. Només la seva tieta es va apropar i, amb llàgrimes als ulls, va poder treure un filet de veu de la seva gola.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style:italic;"&gt;- Què fas, Lluc? Què busques sota la llar de foc?&lt;br /&gt;- El tresor de l'avi, tieta.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La Isabel va reconèixer aquelles portetes només veure-les. Moltes vegades s'havia parlat en família del significat de la clau que en Miquel portava sempre penjant del coll i ella, justament ara, rebia a la seva ment la imatge del pare tancant les portes de fusta d'aquell armariet. Es pensava que havia passat desapercebuda però, també ara, recordava les paraules que va pronunciar ell sense deixar de mirar en cap moment el cofre del tresor: &lt;span style="font-style:italic;"&gt;“No recordaràs aquest moment fins que el tornis a veure, Isabeleta”.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Va ser ella qui va posar l'armariet sobre la taula, en la mateixa posició i el mateix lloc de tants anys enrere. En Lluc atansà la clau al seu avi qui, amb un gest de ràbia tancant el puny dret, s'havia desfet d'aquells tremolors que l'havien acompanyat durant tant de temps. Admirà de nou la seva família: el seu fill Genís amb la seva dona, la Sandra, i el petit Lluc que encara s'espolsava els genolls; la seva filla Isabel abraçada pel seu futur espòs, en Ferran. I la seva vida, la Mabel. I després, somrigué a tots ells, també amb aquells preciosos ulls blau que havien retrobat la lluentor vital de fa dues setmanes, abans d'obrir el misteri.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Una de les portetes de fusta deixaren veure una ampolla de whisky que Genís va recordar perfectíssimament. Va reviure el moment d'anar plegats a la bodega com feien cada dissabte quan en Genís era un marrec. En Miquel va escollir l'ampolla i, ajupint-se per assegurar-se d'estar a l'alçada del seu hereu, li va dir: &lt;span style="font-style:italic;"&gt;“Escolta'm bé, fill meu. Quan beguem d'aquesta ampolla semblarà ser un dia trist. Però només serà el punt de partida d'un altre inici, com molts que hi ha en aquesta vida. I jo, encara que en aquell moment sembli mentida, estaré al teu costat per acompanyar-te sempre; tant a tu, com a la mare i la teva germaneta que està a punt de nèixer.”&lt;/span&gt;. En Genís deixà la mà de la Sandra i s'apropà al pare per ajudar-lo. Extragué els vuit gots que amagava l'altra porta i col·locà set d'ells en filera. El vuitè, després d'haver rebut el primer raig de whisky de l'ampolla, es quedà al costat de la finestra.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La cerimònia de repartiment dels gots es va fer en un absolut silenci, només trencat pel crepitar de la llenya del foc. En la ment de tots, fins i tot del petit Lluc, estava el darrer convidat que encara trigaria en arribar. I precisament per això l'avi Miquel va voler començar sense ell.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style:italic;"&gt;Aixequem els vasos ben amunt&lt;br /&gt;i beguem plegats tota la nit&lt;br /&gt;perquè demà seré lluny d'aquí&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sad passengers waltz - The Freak Fandango Orchestra&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;object width="200" height="300" classid="clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000" codebase="http://fpdownload.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=7,0,0,0" align="middle"&gt;&lt;param name="allowScriptAccess" value="always" /&gt;&lt;param name="wmode" value="transparent" /&gt;&lt;param name="movie" value="http://widgets.jamendo.com/es/track/?playertype=2008&amp;track_id=387038" /&gt;&lt;param name="quality" value="high" /&gt;&lt;param name="bgcolor" value="#FFFFFF" /&gt;&lt;embed src="http://widgets.jamendo.com/es/track/?playertype=2008&amp;track_id=387038" quality="high" wmode="transparent" bgcolor="#FFFFFF" width="200" height="300" align="middle" allowScriptAccess="always" type="application/x-shockwave-flash" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer"&gt;&amp;nbsp;&lt;/embed&gt;&amp;nbsp;&lt;/object&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-5026761267882821600?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/5026761267882821600/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=5026761267882821600' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/5026761267882821600'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/5026761267882821600'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2010/02/secrets-de-familia.html' title='Secrets de família'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-6709757144187649718</id><published>2010-02-15T12:42:00.000+01:00</published><updated>2010-02-15T12:43:57.082+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració de bajanades'/><title type='text'>Inspiranoia</title><content type='html'>El hombre que encontró en la escritura su agujero de escape escribía esta mañana la tercera, y supuestamente última, entrega de un relato erótico. A la mitad, el nivel de detalle había sobrepasado el que él esperaba y, a su pesar, asumió que sería necesaria una cuarta parte. En ese momento ya intuyó que ella se estaba acercando; la sospecha se ratificó cuando, en pleno relato, apareció un tatuaje en la espalda desnuda del protagonista que a su amante le hizo atar algunos cabos. El relato erótico se acabó transformando en una especie de idea de mini-novela negra. Y eso indicaba que ella había vuelto. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El hombre que escribía aparcó el ya no-relato erótico para modificarlo después. En la cabeza tenía un trío de personajes entramando una historia de soledades compartidas y diferentes. A su vez, hacía acto de presencia la triste agonía de una lavadora reina que paría zánganos reparadores para no engendrar una nueva reina que la sustituya. En el rincón opuesto despertaba un boxeador venido a menos y su tortuosa historia personal. Dios ... en esta ocasión no había forma de pararla. La musa, inspiración, duende, interconexión neuronal o lo que sea había llegado en tromba. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;De camino al bar, el hombre que conduce para pensar oyó como reclamaba más protagonismo el despiadado carnicero asesino del microcuento que está a punto de presentar (su víctima le suplicaba que no le hiciera caso. Que con esos 500 caracteres ya había sufrido bastante). Un gnomo gritaba furioso en la distancia que le mataría si volvía a tocar la olla de monedas de oro que se encuentra al final del arcoiris y ella, la persona afortunada que ha ganado los 65 millones de euros del sorteo de los Euromillones, le pedía que explicara por qué seguía estando triste. Una silla abandonada en un solitario salón lloraba desconsolada preguntándose por qué la olvidaron los encargados de la mudanza, mientras en otra ciudad un lavavajillas se preguntaba por qué tenía que ser el primero en llegar al nuevo piso. Con lo que le gustaba hablar. &lt;span style="font-style:italic;"&gt;"Espero que por lo menos respeten la antigüedad a la hora de escoger sitio en la cocina"&lt;/span&gt;, pensó. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El hombre que rió y se olvidó por un momento del barullo que acosaba su cabeza, oyó como los dos náufragos solitarios de aquella isla solitaria remaban mar adentro para morir solos o encontrar compañía mientras Ella, sentada en un rincón de su cerebro, sonreía satisfecha ante ese despliegue imaginativo y por tener medio proyecto con él a punto de ver la luz. Y con tulipanes en la portada. El duende de la inspiración perdía fuelle, o sólo era la cerveza Judas que alejaba a las musas traicionando al hombre que necesitaba escribir. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ese hombre, que necesitaba descansar, pensó mientras se duchaba que ni Guardiola ni sus jugadores fueron las siguientes víctimas de su duende. Antes de meterse en la cama sacudió el árbol de las ideas para que permanecieran las que aún no estaban maduras. Las que estaban listas las recogería a la mañana siguiente. O quizá a la tarde. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El hombre que soñaba demasiado se vio, de repente, huyendo. Corría aterrado junto a un oso panda por los solitarios pasillos de un psiquiátrico abandonado. Tras ellos, Bill empuñaba su katana y les daba el alto a gritos con los ojos inyectados en odio. Llegó a ellos. Propinó una patada al panda y éste atravesó el ventanal del final del pasillo. El hombre que pedía despertar no lo hacía, y oyó como Bill pronunció las palabras &lt;span style="font-style:italic;"&gt;"Por la gloria de mi madrer!"&lt;/span&gt;. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El hombre que inventaba locuras despertó asustado. La luz roja del techo le hizo pensar que el difunto David Carradine lo había dejado en el callejón de la morgue que queda junto al prostíbulo, hasta que se dio cuenta que era la proyección de la bombillita Stand-by de su tele nueva. Recordó los últimos fotogramas de la escena y fue donde vio el rápido y certero movimiento de su duende agarrando la hoja de la katana de Bill con ambas manos, y cómo hundía su trasero en la nariz del asesino para abatirlo. La siguiente imagen fue dantesca. El duende le dio la espalda al hombre que pensaba demasiado y señaló sus nalgas. El hombre que temía leer, lo hizo: &lt;span style="font-style:italic;"&gt;"Bésame o Escribe"&lt;/span&gt;. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El hombre desvelado agarró su PDA y comenzó: "El hombre que encontró en la escritura su agujero de escape ...". Ya reflexionará en otro momento por qué hay tanta soledad en su cabeza y la razón por la que huía del psiquiátrico. Lo del panda, lo tiene claro.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-6709757144187649718?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/6709757144187649718/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=6709757144187649718' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/6709757144187649718'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/6709757144187649718'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2010/02/inspiranoia.html' title='Inspiranoia'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-777914586874794659</id><published>2010-02-13T18:23:00.002+01:00</published><updated>2010-02-13T18:52:22.617+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració de la vida'/><title type='text'>Cupido y Psique</title><content type='html'>Dormí una larga siesta porque desde las 12 de la noche de hoy voy a estar con los ojos bien abiertos. Te aseguro que, como te vea, este año no te libras de una muerte segura. En cuanto vea uno solo de esos ricitos rubios, mi rifle te disparará a dar. Y te aviso: yo no llevo los ojos vendados.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Me has dado tanto por culo y me has hecho sufrir tanto que te lo mereces. He llegado a la conclusión de que generas en mí, y en el resto de tus víctimas, una gran mentira e ilusión. Y yo, por mi parte, no pienso darte más cancha. ¿Por qué lo haces? ¿Tanto te cuesta quitarte esa puñetera venda y asegurarte que tus flechas van a dar en los blancos adecuados? Porque disparando de esta manera sólo consigues que el número de miembros del club “Odiadores de Cupido” aumente. ¿No te das cuenta del dolor que ocasiona una ruptura?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Va acabar contigo porque, por lo menos conmigo, no te has portado nada bien. Me has propinado ya 10 flechazos de los que van directos al corazón y que parecen no ofrecer ningún tipo de duda, a pesar de las traumáticas experiencias anteriores. ¿Por qué nos engañas así? No vale la pena. No señor. Te tomas la libertad de ir usando tu arco a diestro y siniestro sin pensar en las consecuencias porque, amigo mío, el rencor e incluso odio generado por los desencuentros acaba pesando mucho más que otro sentimiento. Es por eso que este año yo haré lo mismo que tú, sólo que tomando conciencia y asegurándome de quien reciba esa bala letal entre ceja y ceja seas tú: el niño eterno de las alitas en la espalda.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;¿Me quieres decir por qué debería dejarte vivir? ¿Sólo por aquello que generas al principio? ¿Por esos subidones que experimentas al ver a la persona amada o al rozar su pelo por primera vez? ¿Por ese encogimiento del estómago cuando aguantas esa mirada frente a frente y no sabes si arriesgarte a besarla? ¿Por ese alivio y enorme satisfacción de ese primer beso? ¿Por los escalofríos de los abrazos? ¿Por lo incendios de las caricias prohibidas? ¿Por las comunicaciones de las miradas cómplices? ¿Por las sonrisas que compensan cualquier sufrimiento? ¿Por … ?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;¡Oh, Dios! ¡Eres un cabrón! ¿Por qué apareces ahora? ¿Por qué te quitas la venda y me miras así? ¿Por qué me dejas sin fuerzas ante tus ojos? ¿Por qué? ¿Por qué hiciste blanco en mí con tu saeta después de clavártela tú? ¿Por qué me enamoraste de ti, amor?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Música: &lt;a href="http://open.spotify.com/track/18gZRitvqzAbhtE70Cde8X"&gt;Enamorado del amor - The  Ramblers&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/b3/Psycheabduct.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 475px; height: 900px;" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/b3/Psycheabduct.jpg" border="0" alt="" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;1895, William Bouguereau, &lt;span style="font-style:italic;"&gt;Le ravissement de Psyché&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-777914586874794659?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/777914586874794659/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=777914586874794659' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/777914586874794659'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/777914586874794659'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2010/02/cupido-y-psique.html' title='Cupido y Psique'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-7044998680906706672</id><published>2010-02-08T19:37:00.004+01:00</published><updated>2010-02-08T20:09:24.955+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració de ...'/><title type='text'>Knocked out</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_odSHr2GKIJM/S3BaE3-ZCiI/AAAAAAAAJYY/NR9cIP7smoY/s1600-h/boxa.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 248px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_odSHr2GKIJM/S3BaE3-ZCiI/AAAAAAAAJYY/NR9cIP7smoY/s320/boxa.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5435943790027803170" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Bajo la ducha, con el agua caliente cayendo sobre su golpeada cabeza, todo se ve diferente. En el calor del combate no hay dolor. Los músculos son de acero y la cara una roca que, aunque se agriete en ocasiones mostrando un hilo rojo de carácter humano, se mostrará impenetrable ante el contrincante. Las sensaciones desaparecen y el mundo no vuelve a girar hasta oír la campana que señala el final de la lucha.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Bajo la ducha las costillas empiezan a hacerse notar, las gárgaras de agua caliente salen de su boca acompañadas de sangre, los nudillos despiertan de su letargo y el rostro pierde el orgullo de boxeador y comienza a desfigurarse. Pero no importa. Ganó de nuevo. Otro combate finalizado en pie. Otro combate en el que hizo besar la lona a su adversario.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Bajo la ducha los ojos se cierran buscando el descanso del guerrero. La cabeza atrae los pinchazos de sus abdominales, de sus pantorrillas y del resto de músculos involucrados en la batalla que se acaba de librar. El calor y el vapor lo estremecen y hacen flaquear sus piernas. El luchador implacable vencido por unas cuantas gotas de agua tibia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Bajo la ducha los párpados ceden, el sentido se aleja y la torre de Hércules se desploma. Su vida se aleja por el reguero que emana de sus sienes camino del desagüe. El campeón vencido por KO en su propio vestuario.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ni siquiera bajo la ducha debía relajarse. Y menos aún después de hacer tratos deshonestos con gente vestida de traje. Y todavía menos después de haber incumplido el pacto. Sabía del riesgo que corría tomando el pelo a la familia, y aún así, a sabiendas que una 9mm le susurraría al oído su final, quiso ganar a costa de perder su vida.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;¿Por qué?&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-7044998680906706672?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/7044998680906706672/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=7044998680906706672' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/7044998680906706672'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/7044998680906706672'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2010/02/knocked-out.html' title='Knocked out'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_odSHr2GKIJM/S3BaE3-ZCiI/AAAAAAAAJYY/NR9cIP7smoY/s72-c/boxa.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-3836464471457754438</id><published>2010-02-05T11:41:00.001+01:00</published><updated>2010-02-05T11:42:43.453+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració de la vida'/><title type='text'>Plou</title><content type='html'>Plou. &lt;br /&gt;Plou i l'aigua mulla les parets &lt;br /&gt;i deixa ben xops els cabells &lt;br /&gt;i tota la pell que, després, s'arruga. &lt;br /&gt;Com l'ànima. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Perquè ja no plou aigua, no. &lt;br /&gt;Cauen del cel llàgrimes &lt;br /&gt;d'un exèrcit d'àngels celestials &lt;br /&gt;que ploren d'absoluta impotència. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;S'adonen que la vida és injusta. &lt;br /&gt;Que s'enduu nens abans que neixin, &lt;br /&gt;o amics que tenien una vida rica per envant, &lt;br /&gt;o l'amor que m'encenia el cor cada matí. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Miro al cel i penso, penso i penso molt. &lt;br /&gt;I recordo que no són llàgimes sinó aigua &lt;br /&gt;condensada als núvols i condemnada &lt;br /&gt;a caure de nou sobre mí. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Llavors recordo que no hi ha Déu.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-3836464471457754438?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/3836464471457754438/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=3836464471457754438' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/3836464471457754438'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/3836464471457754438'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2010/02/plou.html' title='Plou'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-6065934692516997519</id><published>2010-01-31T18:21:00.004+01:00</published><updated>2010-01-31T18:21:00.060+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració del taller'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='haiku'/><title type='text'>Haiku II</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_odSHr2GKIJM/S2RrKKGpE_I/AAAAAAAAJVc/1MGfI5AJnhE/s1600-h/bosque.jpg"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_odSHr2GKIJM/S2RrKKGpE_I/AAAAAAAAJVc/1MGfI5AJnhE/s320/bosque.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5432584872770737138" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Canten les fulles&lt;br /&gt;a l'etern nen que creix&lt;br /&gt;dins el cor del bosc&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-6065934692516997519?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/6065934692516997519/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=6065934692516997519' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/6065934692516997519'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/6065934692516997519'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2010/01/haiku-ii.html' title='Haiku II'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_odSHr2GKIJM/S2RrKKGpE_I/AAAAAAAAJVc/1MGfI5AJnhE/s72-c/bosque.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-1440974446559755871</id><published>2010-01-30T18:06:00.005+01:00</published><updated>2010-01-30T18:12:07.241+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració del taller'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='haiku'/><title type='text'>Haiku I</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_odSHr2GKIJM/S2RnlM11tBI/AAAAAAAAJVU/KQU-WzZiLZg/s1600-h/3013795634_a23d595cca.jpg"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 238px; height: 320px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_odSHr2GKIJM/S2RnlM11tBI/AAAAAAAAJVU/KQU-WzZiLZg/s320/3013795634_a23d595cca.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5432580939315524626" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La brisa freda&lt;br /&gt;fa tremolar la flama&lt;br /&gt;fins fer-la morir.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-1440974446559755871?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/1440974446559755871/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=1440974446559755871' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/1440974446559755871'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/1440974446559755871'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2010/01/haiku-i.html' title='Haiku I'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_odSHr2GKIJM/S2RnlM11tBI/AAAAAAAAJVU/KQU-WzZiLZg/s72-c/3013795634_a23d595cca.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-8947236557910550613</id><published>2010-01-27T21:02:00.001+01:00</published><updated>2010-01-27T21:02:42.907+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració de mi'/><title type='text'>La fredor de l'amor</title><content type='html'>Una bufadeta. Només una,&lt;br /&gt;però plena d'una fredor intensa&lt;br /&gt;capaç de gelar l'ànima.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Com l'estima passa a ser odi?&lt;br /&gt;Com pot ser que l'amor d'abans&lt;br /&gt;sigui plena indiferència ara?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;De vegades fa por tornar a estimar.&lt;br /&gt;I no pas per tornar a patir una pèrdua&lt;br /&gt;sinó per trobar aquells braços càlids&lt;br /&gt;convertits en un mur de formigó.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Entenc que l'amor s'esgoti.&lt;br /&gt;Entenc que l'amor s'esfumi.&lt;br /&gt;Però no que l'amor estancat&lt;br /&gt;es pugui convertir en odi.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Per què no pot romandre calidesa&lt;br /&gt;després dels anys d'estima?&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-8947236557910550613?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/8947236557910550613/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=8947236557910550613' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/8947236557910550613'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/8947236557910550613'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2010/01/la-fredor-de-lamor.html' title='La fredor de l&apos;amor'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-8896797314365505057</id><published>2010-01-26T12:58:00.001+01:00</published><updated>2010-01-26T13:00:11.391+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració del taller'/><title type='text'>Dios todopoderoso</title><content type='html'>Sólo se oía la incesante lluvia caer. Desde que el sol se ocultó tras las montañas, las nubes se apoderaron del cielo y comenzaron a descargar su ira sobre el pueblo, que a estas horas de la madrugada estaba empapado. Él, desde su privilegiada atalaya, miraba al frente pasando por alto la espectacular vista del pueblo que los relámpagos a menudo le ofrecían. Los mismos relámpagos que, al pie de las escaleras de la iglesia, mostraban la imagen dantesca de él en lo más alto del campanario.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Esperaba a que fueran las tres de la mañana. En ese momento se cumpliría un año de la última vez que cerró los ojos y durmió profundamente. Entonces también jarreaba. El sueño había podido con sus hijos que descansaban plácidamente en el asiento de atrás del coche, bien abrigados. Su mujer también acabó derrotada por Morfeo y él parecía que iba a ser su próxima víctima. Pero no. No se lo iba a poner fácil.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Apenas quedaban dos kilómetros para llegar a casa. Decidió que batallaría hasta el final y así darse el descanso que se merecía. En su cama, abrazado a su amor. Aminoró la velocidad para adaptarla al piso resbaladizo, cosa que hacía que el trayecto restante se le hiciera más largo de lo habitual. Aunque la pesadez de sus párpados también contribuía a esa sensación.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En un tramo recto y llano se tomó un respiro. Cerró los ojos para reponer fuerzas y poder librar la última batalla contra el sueño algo más despierto. Sólo fue un instante para él; unos segundos para el resto del mundo. Unos segundos en los que llegó a una curva cerrada. Unos segundos que se detuvieron cuando un camión golpeó violentamente el lateral del copiloto del coche que acababa de cruzarse en su carril y que acabó aplastado contra el muro de una casa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Quedan pocos minutos para que se cumpla un año de aquellas tres campanadas que le despertaron con la cabeza hundida en el barro. De escuchar los gritos desgarradores de su mujer atrapada en el interior del vehículo. De no dar crédito a su cara ensangrentada, golpeada y desencajada. De verla morir mientras alargaba los brazos hacia la parte trasera del coche, intentando rozar los cuerpos inertes de sus joyas más preciadas. Un año del comienzo de un dolor sordo. De una vigilia constante. De la vuelta permanente de una escena horrible cada vez que sus ojos le reclamaban el sueño.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Estuvo rezando en silencio toda la tarde, pidiéndole a Dios que fuera clemente con él porque ya no podía aguantar más sufrimiento. Debía ser justo y dejar que se reuniera con su familia. Por eso se escondió tras uno de los confesionarios y esperó allí hasta que sonaran las dos de la madrugada. Subió hasta lo más alto de la iglesia y esperó una hora más. Y con la tercera campanada, coincidiendo con el más luminoso de los relámpagos que le recordó aquellos faros que lo apartaron de la carretera, se lanzó al vacío para dar fin a su mortecina vida.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Al abrir los ojos, el blanco seguía allí. Esta vez era la luz fluorescente y el techo de la habitación del hospital comarcal. La reconoció enseguida, pues resultó ser la misma donde sus gemelos pasaron sus primeros días de vida. Maldijo estar atado a esa cama, aún no pudiendo ver ninguna atadura en sus muñecas o tobillos. Gritó desesperado pero el silencio no dejó de reinar en ese espacio. Sólo el párroco lo resquebrajó con sus palabras.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- &lt;span style="font-style:italic;"&gt;Dios es misericordioso, Pablo. No te quitó la vida para que puedas confesarte y arrepentirte de tus pecados. Dios te dio una segunda oportunidad.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;- &lt;span style="font-style:italic;"&gt;Dios es un hijo de la gran puta&lt;/span&gt; – pensó Pablo.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-8896797314365505057?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/8896797314365505057/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=8896797314365505057' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/8896797314365505057'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/8896797314365505057'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2010/01/dios-todopoderoso.html' title='Dios todopoderoso'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-2297424041935073339</id><published>2010-01-07T13:39:00.001+01:00</published><updated>2010-01-07T13:39:58.202+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='microcontes'/><title type='text'>Otra nochevieja</title><content type='html'>Devoró un puñado de espinacas y repasó los huesos de la pechuga de pollo que sobró al preparar un plato de nombre impronunciable. Brindó al aire frío con el cava que le ofreció un extranjero borracho, y comió 5 uvas de la suerte que encontró en una papelera a las 2 de la madrugada. Y después de tan opipara cena, se dispuso a sobrevivir a un sueño más tumbado en su banco de la plaza.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-2297424041935073339?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/2297424041935073339/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=2297424041935073339' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/2297424041935073339'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/2297424041935073339'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2010/01/otra-nochevieja.html' title='Otra nochevieja'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-6522387936242552440</id><published>2010-01-05T17:11:00.003+01:00</published><updated>2010-01-05T17:13:57.205+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Col·laboracions amb chiquimedia'/><title type='text'>Nunca me peino por las mañanas</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://blog.chiquimedia.org/2009/05/nunca-me-peino-por-las-mananas.html"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 425px; height: 694px;" src="http://www.chiquimedia.org/blog/2009/peine.jpg" border="0" alt="" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Dibujo propiedad de &lt;a href="http://blog.chiquimedia.org"&gt;chiquimedia.org&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Marcos salió corriendo de casa en dirección al cole. Había soñado algo increíble y tenía unas ganas locas de explicárselo a su amigo David porque, sin duda alguna, iba a alucinar. Era un espectáculo verlo: los pulgares bajo las asas de la mochila, la mirada al frente sin perder ni un momento de vista el colegio, sus piernas moviéndose veloces para llegar cuanto antes, sus tobillos elásticos sorteando con destreza las ridículas carteras rodantes de sus compañeros de escuela,... Debía darse prisa porque este sueño era lo más. Lo tenía todo para convertirse en una gran aventura y no podía quedarse en blanco como otras veces. &lt;span style="font-style:italic;"&gt;"No. Esta vez no. Es tan, pero tan flipante que no se me puede olvidar".&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ya veía a David en medio de la fila de su clase. Marcos se sonrió pensando en la cara que iba a poner su amigo mientras le relataba la historia. Le llamó con un "¡Daviiiid!" que oyó media escuela y comenzó a pensar cómo argumentar esa increíble historia de piratas rumbo al Caribe .... ¿o era Escandinavia? ¡Eso es! Y eran exploradores polares que...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sus piernas se agotaron de repente. Sus pies eran ahora de plomo, como los de los buzos investigadores del fondo del mar que ahora creía que protagonizaron su sueño de anoche. Su semblante era ahora la definición de la decepción y el fracaso. David, que ya por experiencia sabía lo que estaba pasando por la cabeza de Marcos, se acercó a él y le rodeó el hombro con su brazo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style:italic;"&gt;- Tranquilo. Ya pasará. No te preocupes demasiado. Ayer leí en la Wikipedia que eres demasiado pequeño para tener Alzheimer. Igual lo tuyo tiene cura.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Esa tarde, Marcos planeó una estrategia totalmente diferente para recordar las aventuras increíbles que vivía por las noches. Se dio cuenta que debía haber un momento en el que esos sueños se esfumaban de su cabeza, y seguramente las prisas y las ganas de explicárselo a David no le permitían percatarse de cuando ocurría. Así que decidió tomarlo con calma la próxima vez.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y a la mañana siguiente se despertó después de un gran sueño en el que aparecían impresionantes caballeros con relucientes armaduras. De camino a la cocina recordaba esos enormes caballos blancos con los que David y él encabezaban la tropa al galope, rumbo a una batalla que seguro lograrían vencer. La cuchara de los cereales se convirtió en la espada con la que atravesó innumerables orcos la noche anterior. Cepillarse los dientes le trajo a la memoria esas comidas en el salón del castillo de un rey agradecido por haber sido liberado de la sumisión a las fuerzas del mal. Al vestirse, casi pudo rozar esas prendas que lucía en el baile de gala y, al comenzar a peinarse, tuvo ante él a aquella hermosa princesa de mirada de agua y pelo largo lacio y rubio... ¿moreno? ¿O era una pelirroja irlandesa? ¿Y de qué color era su vestido? ¿Azul? ¿Blanco?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Marcos se quedó mirando el peine tratando de encontrar una explicación razonable... Y la encontró. Allí, entre las púas, una partícula de sueño quedó atrapada. Una minúscula y pajiza brizna con tonos blanquecinos le recordaron al pelo y el vestido de la princesa con quien bailó en el sueño. &lt;span style="font-style:italic;"&gt;"Así que por eso os olvidaba, ¿eh? Pues iré con más cuidado a partir de ahora con vosotras".&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y continuó peinándose despacio y revisando minuciosamente su peine para no perder ni un detalle de esa maravillosa aventura. Luego, se encasquetó una gorra y se dirigió, ahora sí, raudo y veloz al encuentro de David para poder explicarle, por fin, uno de sus sueños. Y también el sorprendente hallazgo de las partículas de sueños enmarañadas en el pelo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;------------&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style:italic;"&gt;- Entonces ... ¿Es por eso que tío David va siempre despeinado?&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ariadna asintió a la vez que miraba de reojo a David, y pensó si algún día dejará de inventar historias a sus hijos para disculpar la dejadez higiénica de su hermano.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-6522387936242552440?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/6522387936242552440/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=6522387936242552440' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/6522387936242552440'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/6522387936242552440'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2010/01/nunca-me-peino-por-las-mananas.html' title='Nunca me peino por las mañanas'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-5556871818263677119</id><published>2010-01-04T11:26:00.000+01:00</published><updated>2010-01-04T11:27:24.064+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració de la vida'/><title type='text'>Malos tratos</title><content type='html'>Álex decidió que ya había tenido bastante y se dirigió a comisaría.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style:italic;"&gt;- Buenos días. Quiero denunciar a mi pareja por malos tratos hacia mi persona.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- De acuerdo. ¿Puede mostrarme los golpes y magulladuras?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- No. Verá ... No se trata de un maltrato físico ...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- ¡Ah! Perdone ... Si se trata de insultos o degradación de su persona, especifíqueme que es lo que le dice su pareja para ...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- No. Es que ... simplemente me ignora. No me mira, ni me escucha, ni me abraza, ni me besa, ni me habla. Es ... es vivir con el silencio personificado.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- Ah.....&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y Álex salió de allí, tras recibir de nuevo el maltrato del silencio.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-5556871818263677119?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/5556871818263677119/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=5556871818263677119' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/5556871818263677119'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/5556871818263677119'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2010/01/malos-tratos.html' title='Malos tratos'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-562443940400247029</id><published>2010-01-02T17:59:00.003+01:00</published><updated>2010-01-02T18:06:36.728+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='microcontes'/><title type='text'>Nit de cap d'any</title><content type='html'>Amb el vestit caigut als peus, i del tot nua davant un mirall que reflectia un cos escultural i un rostre fresc i preciós tot i les hores que portava desperta, es mirava i no podia comprendre per què ell va decidir passar la nit amb aquella altra noia petita i mancada de gràcia i d'elegància.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Potser va ser, precisament, perqué ella era incapaç de comprendre per què ell va decidir passar la nit amb aquella altra noia petita i mancada de gràcia i d'elegància.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-562443940400247029?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/562443940400247029/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=562443940400247029' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/562443940400247029'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/562443940400247029'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2010/01/nit-de-cap-dany.html' title='Nit de cap d&apos;any'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-2561660332600583049</id><published>2009-12-31T19:17:00.003+01:00</published><updated>2009-12-31T19:27:43.721+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Col·laboracions amb chiquimedia'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració de ...'/><title type='text'>Tinc fam de 2010</title><content type='html'>I tu?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://blog.chiquimedia.org/2009/12/nam-nam.html"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 425px; height: 668px;" src="http://www.chiquimedia.org/blog/2009/christmas_card.jpg" border="0" alt="" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;by &lt;a href="http://blog.chiquimedia.org"&gt;chiquimedia creations&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Els meus millors desitjos per aquest nou any. I que totes les queixalades siguin ben bones!&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-2561660332600583049?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/2561660332600583049/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=2561660332600583049' title='3 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/2561660332600583049'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/2561660332600583049'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2009/12/tinc-fam-de-2010.html' title='Tinc fam de 2010'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-988588507296484511</id><published>2009-12-25T12:59:00.000+01:00</published><updated>2009-12-25T12:59:00.384+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració del taller'/><title type='text'>Cors nocturns</title><content type='html'>Surten ben vestits i perfumats&lt;br /&gt;cors nocturns ansiosos d'amor&lt;br /&gt;disfressat de sexe esporàdic.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-988588507296484511?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/988588507296484511/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=988588507296484511' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/988588507296484511'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/988588507296484511'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2009/12/cors-nocturns.html' title='Cors nocturns'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-7115228022446658322</id><published>2009-12-24T12:58:00.000+01:00</published><updated>2009-12-24T12:58:00.576+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració del taller'/><title type='text'>Hem estat tan necessaris</title><content type='html'>Mirem incrèduls el nostre nadó&lt;br /&gt;ara al peu de l'altar i del braç de sa dona.&lt;br /&gt;Ell va enamorar-la i llaurar-se son futur.&lt;br /&gt;Ell estudià i aprengué de l'experiència.&lt;br /&gt;Ell s'obrí pas tot sol per la vida.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Però vam ser nosaltres qui li vam donar&lt;br /&gt;i avui ens agraeix haver fet de guia.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-7115228022446658322?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/7115228022446658322/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=7115228022446658322' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/7115228022446658322'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/7115228022446658322'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2009/12/hem-estat-tan-necessaris.html' title='Hem estat tan necessaris'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-8799153209981351922</id><published>2009-12-23T12:15:00.001+01:00</published><updated>2009-12-23T12:17:11.789+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració del taller'/><title type='text'>El dia de la reunió</title><content type='html'>Felicitat amputada. Records tristos.&lt;br /&gt;Les reunions nadalenques que abans sumaven&lt;br /&gt;ara resten comensals al voltant de la taula..&lt;br /&gt;Fins arribar el dia que els nous fruits&lt;br /&gt;facin de les espines flors formoses.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-8799153209981351922?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/8799153209981351922/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=8799153209981351922' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/8799153209981351922'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/8799153209981351922'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2009/12/el-dia-de-la-reunio.html' title='El dia de la reunió'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-6823399794610613462</id><published>2009-12-22T12:43:00.001+01:00</published><updated>2009-12-22T12:44:24.136+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració del taller'/><title type='text'>Nit xocolata</title><content type='html'>Aquella nit de lluna nova,&lt;br /&gt;negra com la xocolata amarga,&lt;br /&gt;deixares tatuat ton sabor a ma boca&lt;br /&gt;com ho fa la xocolata negra,&lt;br /&gt;amarga com aquella nit&lt;br /&gt;quan vas endur-te totes les estrelles.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-6823399794610613462?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/6823399794610613462/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=6823399794610613462' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/6823399794610613462'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/6823399794610613462'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2009/12/nit-xocolata.html' title='Nit xocolata'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-33137771933748820</id><published>2009-12-20T18:22:00.000+01:00</published><updated>2009-12-20T18:23:14.654+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració del taller'/><title type='text'>Un lloc així</title><content type='html'>Una casa amb robustos murs de pedra,&lt;br /&gt;d'aquelles que semblen haver ocupat son lloc&lt;br /&gt;des de sempre i per sempre més.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Una casa d'interiors càlids, de fusta cuidada.&lt;br /&gt;D'aquelles amb llar de foc encesa eternament&lt;br /&gt;i de llits amorosos i jardí florit a cada estació.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tu i jo vam voler ser cinc&lt;br /&gt;en un lloc així..&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-33137771933748820?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/33137771933748820/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=33137771933748820' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/33137771933748820'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/33137771933748820'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2009/12/un-lloc-aixi.html' title='Un lloc així'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-2812055203177294093</id><published>2009-12-17T12:38:00.002+01:00</published><updated>2009-12-17T12:39:19.686+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració de ...'/><title type='text'>Batecs sincronitzats</title><content type='html'>L'estimava molt. Moltíssim. Alguns fins i tot deien que massa. Ho defensaven fent servir el seu suïcidi com argument: &lt;span style="font-style:italic;"&gt;"Aquell noi estava boig. Mira que tirar-se dalt a baix de l'hospital on estava ingressada la dona". "Era malalt d'amor. No podia fer cap altra cosa". "Pobre home. Devia acabar desquiciat. Jo no sé què hagués fet en la seva situació"&lt;/span&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Des que la seva dona li van diagnosticar aquella estranya malaltia coronària, i en saber que l'única opció viable per sobreviure era un trasplantament de cor, va tenir clar que ell moriria. I ho sabia per les qualitats quasi-impossibles de trobar que havia de reunir el donant. Si ja s'intuïa complicat tenir a prop algú d'aquestes característiques, que fossin dos ja era una quimera. I és que ell, en Biel, podia ser el donant perfecte.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style:italic;"&gt;- Ho saps, oi? Saps que si m'ho demanessis em fotria un tret al cap aquí mateix per donar-te el meu cor. Oi que sí?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- És clar, Biel. És clar que ho sé. Però... Què en faria jo del teu cor sense tu al costat? Eh? Digues-m'ho. Quant de temps trigaria aquest cor a esmicolar-se dins el meu pit?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- Poc, Rosa. El mateix que viuria el meu sense bategar amb el teu al costat cada nit.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Quan es van sentir dir aquestes paraules, s'abraçaren i ploraren una bona estona. Després van fer l'amor fins l'endemà sense contenir les llàgrimes que brollaven incessantment dels seus ulls.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No van tornar a parlar del tema. Aquella nit de sinceritat i poques paraules es van demostrar tot l'amor que els hi cabia dins. L'endemà els seus rostres es dedicaven somriures immensos demostrant un agraïment infinit. La resta del món, aliens a aquella complicitat absoluta, es feien creus i els tractaven directament de carn de psiquiàtric. &lt;span style="font-style:italic;"&gt;"Pobrets... Aquesta situació els ha tocat el bolet d'una manera bàrbara"&lt;/span&gt;. Fins i tot el doctor Vidal Segura es va quedar glaçat en veure la reacció d'en Biel quan li va anunciar la mort de la Rosa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style:italic;"&gt;- Ho sentim, senyor Romeu. El cor de la seva dona no ha pogut amb la darrera crisi. Li he de dir, però, si li serveix de consol, que pronunciava el seu nom un i altre cop.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- Gràcies, doctor Vidal. La Rosa i jo li estem molt agraïts per l'atenció que ha tingut amb nosaltres. I ara, si em permet, vaig a prendre l'aire.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ni una llàgrima ni un mal gest. Fins i tot es podria dir que sense perdre el lleu somriure que sempre lluïa, va anar fins a l'escala i començà a pujar. Va arribar fins al terrat i sense immutar-se ni un xic va seguir caminant fins trobar el petit mur que separava el pis de l'abisme. El pujà i donà una passa més, ja amb el cor aturat.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-2812055203177294093?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/2812055203177294093/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=2812055203177294093' title='3 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/2812055203177294093'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/2812055203177294093'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2009/12/batecs-sincronitzats.html' title='Batecs sincronitzats'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-1285975042829242992</id><published>2009-12-15T19:20:00.000+01:00</published><updated>2009-12-15T19:32:53.584+01:00</updated><title type='text'>Carta d'amor11</title><content type='html'>T'estimo. Estem junts des de que vaig néixer i, tot i els alts i baixos que ha travessat, travessa I travessarà la nostra relació, la meva estima cap a tu creix cada dia que passa. I no t'ho acabes de merèixer, no.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;M'has donat moltíssim, és cert. Els meus pulmons s'han omplert d'aire fresc gràcies a tu, m'has ensenyat tot el que sé i seguiràs essent la meva mestra fins el dia que m'abandonis. Però aquesta safata de plata on m'has servit tantes alegries també ha estat portadora d'enormes patiments, que en aquestes dates m'ocupen encara amb més força. Ets capaç de donar-m'ho tot i fer-me sentir ple, i alhora emportar-t'ho de sobte enfonsant-me a la tristesa més absoluta. ¿Quants cops m'has sentit preguntar-te per què? ¿Quantes vegades t'he enviat a prendre pel cul i t'he amenaçat amb deixar anar la teva mà? Però tu seguies allà, immutable, mirant-me amb cara de pòquer i orgullosa de creure'm massa valent com per abandonar-te.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No és així, vida meva. És que t'estimo a tot sobre qualsevol altra cosa i persona. Perquè tu m'ho dones tot, i sense tu no sóc res.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-1285975042829242992?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/1285975042829242992/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=1285975042829242992' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/1285975042829242992'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/1285975042829242992'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2009/12/carta-damor11.html' title='Carta d&apos;amor11'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-3791068385201876965</id><published>2009-12-01T20:49:00.002+01:00</published><updated>2009-12-01T20:51:24.128+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració del taller'/><title type='text'>Consigna: confesión de un secreto a un amigo</title><content type='html'>Mi querido Nadie,&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sí. Éste ha sido tu segundo nombre para mí los tres últimos años: Nadie. Y no porque te subestime, no. Todo lo contrario. Te tengo en muy alta estima, más incluso de la que crees y de la que intuyo que serás capaz de soportar. Llamarte de ese modo, para mí, supuso una liberación muy grande. Sabes que no tolero la mentira y que siempre quedo en evidencia cuando tengo que soltar una piadosa, o a la hora de guardar un secreto.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hay algo que quieres preguntarme desde hace tiempo, pero que no haces directamente por miedo a la respuesta. Lo sé. Me lo dicen tus ojos, tan transparentes como siempre. Esos preciosos ojos marrones que desvías de los míos cuando a mi mirada se le escapa algún gesto que sobrepasa la amistad. No quieres oír la verdad, aunque la supones. Y pareces aplicarte el cuento de "orejas que no oyen, corazón que no sufre".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pero soy yo quien ya no puede más, y aunque mis palabras puedan causar que te alejes de mí para siempre debo decírtelas. Porque anoche, en plena borrachera, desee hacerte participe de ese secreto que ambos sabemos y que sólo yo disfruto (o más bien sufro) como cierto. Porque anoche, cuando me cogiste la cara con ambas manos y me atravesaste inquisitivo casi gritándome &lt;span style="font-style:italic;"&gt;"¿Me dirás de una puta vez quien te gusta, te mola, o lo que coño sientas?"&lt;/span&gt; te lo quise mostrar sin mi voz, pero con mis labios. Porque anoche, después de corresponderte tomando yo también tu rostro, quise besarte en lugar de decirte: &lt;span style="font-style:italic;"&gt;"Nadie, Jaime. Grábate bien estas palabras, porque sabes que no puedo mentir. Nadie es dueño de mi corazón y mis entrañas. Nadie"&lt;/span&gt;.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-3791068385201876965?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/3791068385201876965/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=3791068385201876965' title='4 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/3791068385201876965'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/3791068385201876965'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2009/12/consigna-confesion-de-un-secreto-un.html' title='Consigna: confesión de un secreto a un amigo'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-9000924570685631533</id><published>2009-11-26T21:03:00.002+01:00</published><updated>2009-11-26T21:05:32.088+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració de mi'/><title type='text'>El timó de la meva nau</title><content type='html'>&lt;table style="width:auto;"&gt;&lt;tr&gt;&lt;td&gt;&lt;a href="http://picasaweb.google.es/lh/photo/NJzVQlJjYwqcX-Z_hP1Wow?feat=embedwebsite"&gt;&lt;img src="http://lh4.ggpht.com/_odSHr2GKIJM/SvHYbKgSiNI/AAAAAAAAIUc/uGexuljjlWg/s400/DSC03896.JPG" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="font-family:arial,sans-serif; font-size:11px; text-align:right"&gt;From &lt;a href="http://picasaweb.google.es/marctm/Marinero?feat=embedwebsite"&gt;Marinero&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/table&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El timó d'un vaixell nou i desitjat&lt;br /&gt;és meu. Ja el tinc a les mans.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I sembla mentida que faci més por&lt;br /&gt;conduir amb mà ferma el propi destí&lt;br /&gt;que deixar-se portar pels corrents&lt;br /&gt;d'una mar imprevisible.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I sembla mentida que ara desitgi,&lt;br /&gt;com un jovenet obert a la vida,&lt;br /&gt;creuar la immensitat de l'oceà&lt;br /&gt;per saber què m'espera a l'altra banda.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I sembla mentida que ja no sigui covard,&lt;br /&gt;i que l'estabilitat del port no sigui la raó&lt;br /&gt;del gaudi de la meva existència.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ara vull aigua. Sal. Tempesta i llamps&lt;br /&gt;per assaborir la mar en calma.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I sempre allà on hagi portat jo la meva nau.&lt;br /&gt;Amb el meu timó. Amb les meves mans.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-9000924570685631533?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/9000924570685631533/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=9000924570685631533' title='3 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/9000924570685631533'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/9000924570685631533'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2009/11/el-timo-de-la-meva-nau.html' title='El timó de la meva nau'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://lh4.ggpht.com/_odSHr2GKIJM/SvHYbKgSiNI/AAAAAAAAIUc/uGexuljjlWg/s72-c/DSC03896.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-8863444125513602919</id><published>2009-11-16T18:27:00.001+01:00</published><updated>2009-11-16T18:29:20.082+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració de música'/><title type='text'>Volatilidad</title><content type='html'>Llegó a lo alto de su mano. El brillo de sus ojos, los de ella, le decía a él que era imposible ser más feliz. Su piel, la de él, se estremecía en los brazos de ella al sentirse bien siendo vulnerable. Y de repente él gritó desesperado. Comenzó a caer a una velocidad de vértigo. La fuerza que lo había enviado más allá de las nubes desapareció cuando él se dio cuenta de la volatilidad de ese momento. Y ahora, descendiendo tan rápido, la angustia no podía abandonar su garganta.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Al tenerla delante, al disfrutarla y haber compartido con ella la delicia de la culminación del amor, estiró los brazos, tantísimo como pudo, para atrapar ese momento y ponerle un lazo. No pudo. Era tan inmenso ese sentimiento que, a pesar de tener una gran envergadura, le fue imposible envolverlo para regalárselo. Quería que se lo llevara con ella y que, cada vez que así lo quisiera, desempaquetara ese instante para recordar su cara de felicidad reflejada en los ojos de él. Su fracaso le cortó las alas y lo hizo caer al vacío hasta dar de golpe contra el suelo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A pesar del paso del tiempo, sigue recordando ese momento. Y, aunque el sentimiento sigue intacto, cada vez el dolor producido por la caída es menor. Puede que sea porque recrearlo no le lleve tan arriba; puede que saber que no era necesario regalarle ese instante le sirva de colchoneta.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pero, aunque no tenga sentido, siempre se preguntará: “¿Y si se pudiera sentir ésto así de real siempre? ¿Y si algo pudiera ser tan bueno de nuevo?”&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style:italic;"&gt;If everything could ever feel this real forever&lt;br /&gt;If anything could ever be this good again&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="425" height="344"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/xJJAhE0CFmQ&amp;hl=en_US&amp;fs=1&amp;"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/xJJAhE0CFmQ&amp;hl=en_US&amp;fs=1&amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-8863444125513602919?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/8863444125513602919/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=8863444125513602919' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/8863444125513602919'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/8863444125513602919'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2009/11/volatilidad.html' title='Volatilidad'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-303577885023822700</id><published>2009-10-31T20:48:00.000+01:00</published><updated>2009-10-31T20:49:59.151+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='volaplomes'/><title type='text'>Volaplomes (I)</title><content type='html'>1- Lo más inexplicable que me ha pasado en esta vida es &lt;span style="font-weight:bold;"&gt;mirar a alguien y saber que ambos nos conocíamos, pero que no habíamos coincidido antes en espacio y tiempo.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;2- He visto un hombre verde en el tren&lt;span style="font-weight:bold;"&gt;, pero su traje no conjuntaba con los bosques que veía por la ventanilla&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;3- Lo que no entiendo es por qué &lt;span style="font-weight:bold;"&gt;existen personas que quieren ser otras, cuando saben que no soportarían serlo.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;4- Las grandes ideas &lt;span style="font-weight:bold;"&gt;están destinadas a ser deliciosas si comienzan como pequeños proyectos&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;5- Mi bloqueo favorito es &lt;span style="font-weight:bold;"&gt;sentir tantísimo que no me permita pensar. Sea tanto dolor como gozo.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;6- Me llamo &lt;span style="font-weight:bold;"&gt;Marcos&lt;/span&gt;. Soy &lt;span style="font-weight:bold;"&gt;Marc &lt;/span&gt;y desearía &lt;span style="font-weight:bold;"&gt;ser ambos&lt;/span&gt;.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-303577885023822700?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/303577885023822700/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=303577885023822700' title='3 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/303577885023822700'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/303577885023822700'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2009/10/volaplomes-i.html' title='Volaplomes (I)'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-2789680956203547213</id><published>2009-10-24T10:02:00.000+02:00</published><updated>2009-10-24T10:03:24.408+02:00</updated><title type='text'>Es busca II (o s´han trobat)</title><content type='html'>Vaig trobar a la E perfectament camuflada entre les pues de la meva pinta. L'interrogatori va ser molt senzill; es notava molt que necessitava les seves companyes a prop, i que sense elles la seva existència perdia tot sentit. Només en collar-la una mica i dir-li que acabaríem amputant-li el peu per convertir-la en una F, va cantar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La S s'havia amagat al pot dels llapis. Va ser sorpresa in fraganti, en actitud amorosa, abraçant amb les seves corbes un parell de bolígrafs que van confessar després no tenir res a veure amb la fugida de lletres del paper. La C jugava a imantar els clips al calaix dels estris de papereria, mentre que la R passejava per sobre els fulls blancs, desesperada perquè encara no podia revisar cap text escrit. La I descansava dins l'afilador de llapis esperant que la R la cridés per posar els punts sobre totes les seves companyes i la U, la darrera a ser trobada, es refugiava adolorida sota el teclat de l'ordinador. Havia avançat feina i ja tenia el seu peu equilibrista transformat en dos angles rectes que li oferien un aspecte de grapa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tenien molt ben estudiat el pla. La E robaria les meves idees en pentinar-me cada matí. Les hi transmetria a la S, que les escriuria sobre el paper amb l'ajut dels bolígrafs que ja hauria convençut prèviament (les seves corbes la feien irresistible). El mètode de la C no era tan delicat: amenaçà els clips a tancar-los tots junts si no es lligaven un a cada full, i d'aquesta manera poder passar-los quan la S arribés al final.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La R pensava comprovar-ho tot un cop escrit passejant pel text i, amb l'ajuda de la I, corregir les errades trobades. I un cop enllestit, la U seria l'encarregada de grapar-ho tot i deixar-ho lligat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Era una gran idea. Podia haver-les deixat fer, però prefereixo veure el seu missatge. És un plaer imaginar històries, però ho és tant o més anar-les escampant sobre un paper i fer-les evolucionar. Així doncs... Crec que tornaré a tancar-les en un altre post-it... quan en trobi. Mentrestant, les deixo aquí. Vigileu-me-les.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;ESCRIU&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-2789680956203547213?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/2789680956203547213/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=2789680956203547213' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/2789680956203547213'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/2789680956203547213'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2009/10/es-busca-ii-o-shan-trobat.html' title='Es busca II (o s´han trobat)'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-8946513097911380322</id><published>2009-10-22T19:16:00.004+02:00</published><updated>2009-10-22T19:34:22.192+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Col·laboracions amb chiquimedia'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='bocins d&apos;altres'/><title type='text'>Eternity</title><content type='html'>Lo sabía antes de comenzar. Mucho antes incluso de lanzarse al vacío para disfrutar del amor que sentía por él. Y es que ella no puede amar de otra manera. Se vuelca, se da, se vacía por completo hasta el punto de dar su vida por su amado sin titubear. Siempre fue así; desde su adolescencia. El historial amoroso de Rebeca cuenta con unas cuantas historias de amor con un rasgo común en todas ellas: el abandono. Todo aquel a quien amó, tan desesperadamente como lo hace Rebeca, tarde o temprano se sintió oprimido, ahogado por un sentimiento tan apabullante que no le permitía respirar. Esa sensación les obligaba a deshacerse de ella. Y el momento era doloroso para ambos, ya que ellos sabían que jamás volverían a encontrar un amor incondicional que se le pudiera comparar. Estaban convencidos que serían parte de su alma, de su vivencia. Mario fue el único que, hasta el momento, se atrevió a hacer la frívola pregunta, como preocupándose por  ella.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style:italic;"&gt;- ¿Y por cuánto tiempo?&lt;br /&gt;- Por toda la eternidad.&lt;br /&gt;- Eso es mucho tiempo.&lt;br /&gt;- Lo es.&lt;br /&gt;- ¿Y qué harás?&lt;br /&gt;- ¿Acaso tengo opción alguna?&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Bajó la mirada a sus zapatos llenos de barro y los sacudió pensativo intentando descubrir alternativas posibles. Finalmente levantó la cabeza y clavó sus ojos claros como el cielo en los suyos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style:italic;"&gt;- No, supongo que no. -&lt;/span&gt; Dijo apesadumbrado.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Rebeca dio media vuelta, cogió sus cosas y comenzó a caminar con la cabeza gacha. No importaba no mirar adelante. Conocía el camino de sobras porque lo había hecho otras veces, tantas como abandonos había sufrido con anterioridad. Sólo que en esta ocasión, el oírse responder a la pregunta de Mario lo hacía algo más trágico. Porque, aunque era algo que se había dicho muchas veces, en ese momento se convenció. Se dio cuenta que todos y cada uno de ellos formarán parte del terreno donde sembrará el amor futuro. Que, al no querer olvidarlos, va dejando tras sus pasos residuos de amores rotos que no son biodegradables, y que contaminan su ecosistema con capas, capas y más capas de perversa melancolía.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://blog.chiquimedia.org/2009/06/residuos.html"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px;" src="http://www.chiquimedia.org/blog/2009/residuos.jpg" border="0" alt="" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Gracias a &lt;a href="http://blog.chiquimedia.org/"&gt;David &lt;/a&gt;por el dibujo y la frase, y a &lt;a href="http://unsalt.blogspot.com/"&gt;Deric &lt;/a&gt;por el &lt;a href="http://unsalt.blogspot.com/2009/10/eternity.html"&gt;diálogo inspirador&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight:bold;"&gt;Intérprete:&lt;/span&gt; Lizz Wright&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight:bold;"&gt;Tema:&lt;/span&gt; Eternity&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight:bold;"&gt;Álbum:&lt;/span&gt; Salt&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="425" height="344"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/dpIyNDni4JI&amp;hl=en&amp;fs=1&amp;"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/dpIyNDni4JI&amp;hl=en&amp;fs=1&amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Something about you really moves me&lt;br /&gt;You found the waterfall with treasures in me&lt;br /&gt;What is the gift that you possess?&lt;br /&gt;What is this strange happiness?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I will find the answer&lt;br /&gt;And if the answer is you&lt;br /&gt;My love&lt;br /&gt;I'LL have to have you&lt;br /&gt;For eternity&lt;br /&gt;I'LL have to have you&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Something in your voice&lt;br /&gt;Something in your eyes&lt;br /&gt;I don't feel so lost&lt;br /&gt;And I don't have to hide&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Something has set me free&lt;br /&gt;And I don't mind&lt;br /&gt;That I can't explain&lt;br /&gt;I just choose to believe&lt;br /&gt;That you have something to do with it&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;but I'll find the answer&lt;br /&gt;And IF THE answer is you&lt;br /&gt;My love&lt;br /&gt;I'll have to have you&lt;br /&gt;For eternity&lt;br /&gt;I'll have to have you&lt;br /&gt;I'll have to have you&lt;br /&gt;For eternity&lt;br /&gt;I'll have to have you&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-8946513097911380322?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/8946513097911380322/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=8946513097911380322' title='5 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/8946513097911380322'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/8946513097911380322'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2009/10/eternity.html' title='Eternity'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>5</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-3444402141642109025</id><published>2009-10-21T19:47:00.005+02:00</published><updated>2009-10-21T20:35:53.812+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='quadern'/><title type='text'>Uf, uf, ufff...</title><content type='html'>Quina setmaneta! Si dilluns ja vaig al·lucinar sentint &lt;a href="http://www.myspace.com/minimalbarcelona"&gt;Els Minimal&lt;/a&gt; cantar “&lt;a href="http://uncamidelletres.blogspot.com/2009/10/bruixeta.html"&gt;Bruixeta&lt;/a&gt;” en directe i en format acústic, avui... ja s'ha acabat de rematar quan he rebut un correu electrònic on diu:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;Estimat participant,&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El Jurat del premi literari “Alella a Isidre Pòlit – Premi relat curt d’astronomia – VI edició” es complau en informar-vos que la vostra obra ha estat escollida com a accèssit.&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El relat curt que vaig presentar és una versió revisada i traduïda al català &lt;a href="http://uncamidelletres.blogspot.com/2009/01/la-estrella-de-mara.html"&gt;d'aquest &lt;/a&gt;que vaig publicar al bloc ja fa un temps. Participava amb obres a &lt;a href="http://www.alella.cat/cat/downloads/premis_literaris2009.pdf"&gt;tots tres premis&lt;/a&gt; i, tot i que em feia il·lusió poder guanyar el de poesia, que hagi estat guardonat aquest precisament té un significat molt especial per a mi.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Dissabte recolliré el meu primer premi com a escriptor (m'he atrevit a dir-ho). I, si m'ho permeten, amb &lt;a href="http://blog.chiquimedia.org/2008/09/el-sutra-de-las-estrellas.html"&gt;la il·lustració&lt;/a&gt; que em va donar el 50% de la inspiració per escriure'l (ai, &lt;a href="http://blog.chiquimedia.org/"&gt;David&lt;/a&gt;. Encara en farem alguna cosa d'aquesta col·laboració).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.chiquimedia.org/blog/2008/sutra_estrellas.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px" src="http://www.chiquimedia.org/blog/2008/sutra_estrellas.jpg" border="0" alt="" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-3444402141642109025?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/3444402141642109025/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=3444402141642109025' title='9 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/3444402141642109025'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/3444402141642109025'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2009/10/uf-uf-ufff.html' title='Uf, uf, ufff...'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>9</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-1835253485030820704</id><published>2009-10-19T23:00:00.001+02:00</published><updated>2009-10-20T15:30:55.430+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració de música'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració de tu'/><title type='text'>Bruixeta</title><content type='html'>Miraré de fer un viatge introspectiu per intentar explicar què ha estat per a mi sentir aquesta cançó en directe aquesta tarda.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Potser en vindran d'altres més endavant, però Bruixeta serà per a mi molt especial. I no per ser la meva primera lletra de cançó, sinó per tota l'emoció envasada que hi ha en aquestes lletres. I avui ha estat com portar la criatura a casa, al lloc que a partir d'ara serà el seu món. Ensenyar-li l'habitació i la resta de la seva llar. I ara, tothom podrà veure i gaudir del fruit del nostre gran amor. Sóc el pare biològic, ella la mare, i els Minimal podrien ser els pares adoptius de la criatura, podent exercir de padrí tot aquell qui vulgui fer seva "Bruixeta".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El part va ser el 12 de setembre. Tot i ser lluny, vaig poder sentir-la. L'emoció desbordava en llàgrimes. Mirava de fer de pont entre la criatura i la mare, que per coses del destí tampoc no hi era al lloc dels fets. La "bruixeta" va sortir maquíssima, i gràcies a dues padrines de la criatura vaig poder sentir-la en nèixer, i veure el part en vídeo més tard.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tampoc no hi era la mare el dia de la primera ecografia, quan la Núria, la cantant del grup, m'envià per correu la grabació del tema. De nou m'ho vaig fer per a que la mamà pogués escoltar com sonava el cor del nostre nadó. I n'estic convençut que li va arribar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Els dos Sant Joan que vam passar plegats van ser molt especials. El primer, per escriure-li una carta a mà, escanejar-la i enviar-li per mail. El segon, per poder compartir el tema amb ella. Seguint aquest símil de la criatura, vam estar fent l'amor fins a buidar-me plenament en enviar-li la lletra acabada. La seva resposta, un "Es....increíblemente hermosa", fou la prova de la seva satisfacció. Ja estava engendrat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ahir li van preguntar a la Núria, la cantant de Minimal, si Bruixeta explicava una història d'amor. Ella va respondre amb un Sí i va abaixar el cap. Potser si jo no hi hagués estat al davant s'hagués explicat més, no ho sé. Però sí. Bruixeta és una història d'amor preciosa i tràgica. Parla del desig de dos amants de trobar-se, de la passió per voler viure una relació intensa i de la batalla amb la raó que et diu que t'allunyis per a evitar un patiment futur. Parla del que suposa llençar-se al buit i voler estimar sense límits quan la vida et dóna un temps limitat per fer-ho. I que aquest amor pot superar la barrera de la mort si es permet deixar-lo anar i expressar-se com demana.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Com jo no sortiré a l'escenari, sense dir noms, vull donar les gràcies. A tothom que vulgui fer seva aquesta cançó perquè d'aquesta manera els sentiments purs no desapareixeran mai. A vosaltres, per fer que ella i jo tinguem "la nostra cançó" (nostra de veritat :)). A tu, que et tenia tan a mà i que m'has cuida't i donat forces en els moments que jo les perdia amb aquells cafès de bon matí o aquelles tapes de migdia. A tu, que amb el teus dibuixos has deixat al meu abast històries per desfogar-me i expressar-me. A tu, que m'has tingut sempre al corrent quan ella no podia escriure'm i amb qui ella ha compartit tota la seva vida. A tu, a qui envejo tant per haver gaudit del seu somriure i de les passejades en sortir del taller d'escriptura, i que tant m'estàs ajudant en aquests moments.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I a tu, per estimar-me com ho fas i tenir cura de mi. T'estimo, bruixeta.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="425" height="344"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/0zwCOsirJ40&amp;hl=en&amp;fs=1&amp;"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/0zwCOsirJ40&amp;hl=en&amp;fs=1&amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight:bold;"&gt;Bruixeta - Els Minimal&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Som dos amants&lt;br /&gt;a un món incert&lt;br /&gt;volent gaudir&lt;br /&gt;d'un sol moment&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Em dius: "Fuig d'aquí"&lt;br /&gt;però el desig és tan intens.&lt;br /&gt;Et dius: "És ell"&lt;br /&gt;i l'amor és tan immens&lt;br /&gt;que en mirar-me als ulls&lt;br /&gt;les barreres cauen.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;"Obre'm el cor amb la mirada"&lt;br /&gt;"Ja hi sóc a dins. No te n'adones?"&lt;br /&gt;"Omple'm el pit. Dona'm la lluna."&lt;br /&gt;"Porta'm al cel i viu-me."&lt;br /&gt;"Obre'm el cor amb la mirada"&lt;br /&gt;"Ja hi sóc a dins. No te n'adones?"&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Atzar. Foscor.&lt;br /&gt;I els dits creuats.&lt;br /&gt;"Amor. No és just"&lt;br /&gt;"T'estimo tant"&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Em dius: "Fuig d'aquí"&lt;br /&gt;però el desig és tan intens.&lt;br /&gt;Et dius: "És ell"&lt;br /&gt;i l'amor és tan immens&lt;br /&gt;que en mirar-me als ulls&lt;br /&gt;les barreres cauen.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Anhels ocults&lt;br /&gt;Dos amants contracorrent.&lt;br /&gt;Un món injust&lt;br /&gt;que ara ens diu que no hi ha temps.&lt;br /&gt;Un amor etern&lt;br /&gt;que ens hem permés viure.&lt;br /&gt;I que ens fa ser lliures.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-1835253485030820704?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/1835253485030820704/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=1835253485030820704' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/1835253485030820704'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/1835253485030820704'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2009/10/bruixeta.html' title='Bruixeta'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-8163278593758137039</id><published>2009-10-16T20:30:00.005+02:00</published><updated>2009-10-16T20:33:48.438+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Col·laboracions amb chiquimedia'/><title type='text'>Tobogans</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://blog.chiquimedia.org/2009/02/toboganes.html"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 425px; height: 425px;" src="http://www.chiquimedia.org/blog/2009/toboganes.jpg" border="0" alt="" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Puges les escales tot decidit, trepitjant fort cada graó. Les mans, tot i aferrar-se segures al passamà que porta al cim, suen nervioses esperant el moment decisiu del descens. Repeteixes en veu baixa el destí una altra vegada, com si tinguessis por de quedar-te en blanc en l'últim moment i no recordar el lloc on aquest tobogan màgic vols que et porti. Ja queda menys...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La visió de barres de ferro horitzontals desapareix per mostrar l'horitzó. Respires i regna el silenci. Amb un parell de saltirons t'enfiles al cim i seus. Respires, i tanques els ulls. Ja no et sents murmurar aquell lloc paradisíac, sinó que en veus imatges i fins i tot la remor de les onades arriba a les teves oïdes. Respires fons per omplir bé els pulmons d'aire i poder cridar ben fort a mig trajecte. Et dones embranzida i et llences avall...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;És llavors qual el fill de puta del teu amic pregunta a tota veu: &lt;span style="font-style:italic;"&gt;“Capital de Mongòlia?”&lt;/span&gt; i tu crides: &lt;span style="font-style:italic;"&gt;“Ulan Bator!!!!!!”&lt;/span&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Au... El viatge a Fidji a prendre pel cul.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-8163278593758137039?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/8163278593758137039/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=8163278593758137039' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/8163278593758137039'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/8163278593758137039'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2009/10/tobogans.html' title='Tobogans'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-4360447817185426997</id><published>2009-10-14T16:46:00.002+02:00</published><updated>2009-10-14T16:48:39.016+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Col·laboracions amb chiquimedia'/><title type='text'>Es busca</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.chiquimedia.org/blog/2009/se_busca.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 425px; height: 425px;" src="http://www.chiquimedia.org/blog/2009/se_busca.jpg" border="0" alt="" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Ahir nit hi era. El meu cap tenia la història lligada i relligada: els personatges, l'acció i el lloc on havia de transcórrer. Ho tenia tan clar que ni tan sols vaig agafar la PDA per anotar quatre ratlles que em fessin recordar els trets fonamentals. Recordo que vaig apuntar la paraula clau de la trama a un post-it de l'escriptori, segur de recordar l'argument sencer.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Un cop esmorzat he obert el processador de textos, he mirat cap al paperet groc que m'havia de retornar a l'estat d'inspiració del dia anterior i... m'he trobat que aquelles sis lletres han fugit. Sé quantes eren per les petjades que han deixat sobre el teclat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Així que, si em perdoneu, m'enfundaré la disfressa d'agent del CSI per mirar d'esbrinar quines eren i l'ordre en què estaven escrites.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-4360447817185426997?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/4360447817185426997/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=4360447817185426997' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/4360447817185426997'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/4360447817185426997'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2009/10/es-busca.html' title='Es busca'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-6625453162317882215</id><published>2009-10-11T14:21:00.002+02:00</published><updated>2009-10-11T14:22:35.879+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració de ...'/><title type='text'>Lluna</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_odSHr2GKIJM/StHN8YColyI/AAAAAAAAIGM/tDNcG3mXFuM/s1600-h/DSC03420.JPG"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 180px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_odSHr2GKIJM/StHN8YColyI/AAAAAAAAIGM/tDNcG3mXFuM/s320/DSC03420.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5391316666068539170" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Faig a la lluna testimoni de l'enllaç&lt;br /&gt;perquè ella tindrà enveja del sol&lt;br /&gt;que, altiu, ardent i engalanat,&lt;br /&gt;il·luminarà el moment del SÍ.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La seva força de plata acaricia,&lt;br /&gt;tendrament, suaument i dolça,&lt;br /&gt;els anells que al migdia lluiran&lt;br /&gt;preciosos sota la llum tèbia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La freda nit i l'escalfor del dia&lt;br /&gt;faran l'enllaç resistent a esquerdes,&lt;br /&gt;donaran força en moments difícils.&lt;br /&gt;I calma. I abric. I amor.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-6625453162317882215?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/6625453162317882215/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=6625453162317882215' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/6625453162317882215'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/6625453162317882215'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2009/10/lluna.html' title='Lluna'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_odSHr2GKIJM/StHN8YColyI/AAAAAAAAIGM/tDNcG3mXFuM/s72-c/DSC03420.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-5371579679500232060</id><published>2009-10-10T17:40:00.003+02:00</published><updated>2009-10-10T21:07:31.449+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració de música'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració de ...'/><title type='text'>Inspiration everywhere</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_odSHr2GKIJM/StDbRpgXF-I/AAAAAAAAIFs/skPywF7VY_E/s1600-h/DSC03533.JPG"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 180px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_odSHr2GKIJM/StDbRpgXF-I/AAAAAAAAIFs/skPywF7VY_E/s320/DSC03533.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5391049850208327650" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sembla que va ser el dia 2 d'octubre que el cervell es posà en marxa de nou. Potser perquè ja començaven a arribar els convidats del casori, o perquè el temps de relax havia arribat a la seva fi. No sé. Sigui com sigui, en ple sopar de benvinguda a tots aquells qui venien de fora va sorgir aquesta pseudo-lletra de cançó (prengui's el ritme del &lt;span style="font-style:italic;"&gt;We will rock you&lt;/span&gt; de &lt;span style="font-style:italic;"&gt;The Queen&lt;/span&gt; per cantar-la).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ja... No té gaire gràcia i el terme “polac” de cabòria no sé si té traducció al castellà. Però va ser un experiment que em va ajudar a dues coses: a tornar a deixar que la creació faci de les seves, i a perdre la por a cantar en públic, a capella i sense un assaig previ.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Que vivan los novios&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Estamos reunidos&lt;br /&gt;todos bien juntitos&lt;br /&gt;preparados a pasarlo bien.&lt;br /&gt;Sertemos más de cien en el festín.&lt;br /&gt;Qué queréis que os diga: yo seré muy feliz.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Que vivan los novios; novios&lt;br /&gt;Que vivan los novios; novios&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Mañana es el gran día.&lt;br /&gt;Vaya algarabía.&lt;br /&gt;La boda es a la una. Hay que ser puntual.&lt;br /&gt;¿Dónde acabaré?&lt;br /&gt;Quizá en un portal.&lt;br /&gt;Espero que el vino no me siente muy mal.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Que vivan los novios; novios&lt;br /&gt;Que vivan los novios; novios&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Acabo ya la historia.&lt;br /&gt;De toda esta caboria&lt;br /&gt;culpo a la sangría que está genial.&lt;br /&gt;To' esto pa' decir de corazón,&lt;br /&gt;que seais felices y os queráis un montón.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Que vivan los novios; novios&lt;br /&gt;Que vivan los novios; novios&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-5371579679500232060?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/5371579679500232060/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=5371579679500232060' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/5371579679500232060'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/5371579679500232060'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2009/10/inspiration-everywhere.html' title='Inspiration everywhere'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_odSHr2GKIJM/StDbRpgXF-I/AAAAAAAAIFs/skPywF7VY_E/s72-c/DSC03533.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-4818928683587106733</id><published>2009-10-09T20:22:00.000+02:00</published><updated>2009-10-09T20:23:26.252+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració de tu'/><title type='text'>Ella</title><content type='html'>Ría de pasión; de amor y ternura.&lt;br /&gt;Ama de mi alma hasta mi muerte&lt;br /&gt;Rima de mis versos y mi suerte.&lt;br /&gt;Mar donde buceo perdiendo la cordura.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Amar como niño y adulto.&lt;br /&gt;Rama fuerte de nuestro árbol inquieto.&lt;br /&gt;Mira que muestra mi destino incierto.&lt;br /&gt;Mía. Mi amor. Mi dolor. Mi culto&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-4818928683587106733?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/4818928683587106733/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=4818928683587106733' title='3 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/4818928683587106733'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/4818928683587106733'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2009/10/ella.html' title='Ella'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-3075839026138440877</id><published>2009-08-09T17:52:00.001+02:00</published><updated>2009-08-09T17:55:30.361+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Col·laboracions amb chiquimedia'/><title type='text'>Poseído</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://blog.chiquimedia.org/2008/06/el-pequeo-nio-demonio.html"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px;" src="http://www.chiquimedia.org/blog/2008/demon_boy.jpg" border="0" alt="" /&gt;&lt;/a&gt;Hay momentos en los que un demonio perverso te domina. Te invade. Se hace con el control de tu ser y te hace perder el mando sobre tu cuerpo y tu mente, siendo extrañamente consciente de ello. Es como cuando la llamada del sexo salvaje se apodera de ti, o cuando arremetes contra un rival sin importarte las consecuencias sólo por ganar una competición.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El diablo, el mal, tu lado oscuro de la fuerza manda en esos momentos. Te saltas todas las normas y saboreas la sensación de hacerlo. Te gusta. La adrenalina te corre por las venas y tu cuerpo te pide más. No importa lo que haya que hacer si con ello se va a conseguir el objetivo, sin importar tampoco las repercusiones que ello pueda tener. Da igual.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Luego... ya está hecho. Segundos después de lograr lo que querías te quedarás viéndote en un segundo plano preguntándote por qué, qué te impulsó a ello. Mientras, la sombra demoníaca que antes moraba en ti se alejará lentamente, con una risa de satisfacción por haber realizado su trabajo a la perfección.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-3075839026138440877?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/3075839026138440877/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=3075839026138440877' title='5 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/3075839026138440877'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/3075839026138440877'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2009/08/poseido.html' title='Poseído'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>5</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-3966861244389561907</id><published>2009-07-30T10:40:00.001+02:00</published><updated>2009-07-30T10:42:21.480+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració de tu'/><title type='text'>Amanece</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_odSHr2GKIJM/SnFcn9TdjiI/AAAAAAAAHR8/4OSEd4D5Dw8/s1600-h/DSC02591.JPG"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 180px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_odSHr2GKIJM/SnFcn9TdjiI/AAAAAAAAHR8/4OSEd4D5Dw8/s320/DSC02591.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5364170472715816482" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Amanece&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El sol despunta y su calor rompe el hielo&lt;br /&gt;de una nueva noche fría ausente de ti.&lt;br /&gt;Saluda al recuerdo de constantes “buenos días”,&lt;br /&gt;de multitud de desayunos y campos de tulipanes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Amanece&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y tus palabras vuelven igual que tu voz&lt;br /&gt;aún sin ser leídas ni oídas.&lt;br /&gt;Una carpeta con tu nombre y tus cosas&lt;br /&gt;de las que sólo me atrevo a ver fotografías.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Amanece&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Escucho a mi corazón latir tu nombre,&lt;br /&gt;al torrente de tus sentimientos por mis venas.&lt;br /&gt;A ti, susurrando densos “te quiero”&lt;br /&gt;tan y tan cargados de amor.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Amanece&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hoy también tu sonrisa imaginada&lt;br /&gt;ilumina más que los rayos de sol.&lt;br /&gt;Hoy, como ayer, despiertas mi día&lt;br /&gt;y me abrazas desde dentro, muy adentro.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Amanece&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y comienza el atardecer.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-3966861244389561907?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/3966861244389561907/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=3966861244389561907' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/3966861244389561907'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/3966861244389561907'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2009/07/amanece.html' title='Amanece'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_odSHr2GKIJM/SnFcn9TdjiI/AAAAAAAAHR8/4OSEd4D5Dw8/s72-c/DSC02591.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-2205411896550956020</id><published>2009-07-28T16:10:00.000+02:00</published><updated>2009-07-28T16:11:00.444+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració de tu'/><title type='text'>Vesses</title><content type='html'>Em sento inundat de tu,&lt;br /&gt;i els meus sentiments desborden&lt;br /&gt;en versos sense rima&lt;br /&gt;que cauen a bassals de poemes&lt;br /&gt;que només parlen de tu. I de tu. I de tu ....&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-2205411896550956020?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/2205411896550956020/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=2205411896550956020' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/2205411896550956020'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/2205411896550956020'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2009/07/vesses.html' title='Vesses'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-6639582673211853983</id><published>2009-07-24T17:26:00.000+02:00</published><updated>2009-07-24T17:27:13.053+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració de tu'/><title type='text'>Llàgrimes dolces</title><content type='html'>De vegades les llagrimes són dolces&lt;br /&gt;i la dolçor crida records preciosos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Els records provoques somriures&lt;br /&gt;i els somriures, compartits,&lt;br /&gt;més llàgrimes dolces&lt;br /&gt;que arriben a uns llavis secs.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Els llavis troben a faltar uns altres&lt;br /&gt;mai besats. Mai vistos.&lt;br /&gt;I una pell mai acariciada&lt;br /&gt;que et vesteix amb la teva bellesa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La teva bellesa distant&lt;br /&gt;omple els meus ulls de llàgrimes&lt;br /&gt;sempre dolces. Molt dolces.&lt;br /&gt;Que reguen un amor infinit.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Un café. Un llibre. Un regal preciós.&lt;br /&gt;Una trobada. Un somriure desitjat.&lt;br /&gt;I unes llàgrimes que tenien&lt;br /&gt;el dolç sabor del teu record.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ara. Ara ja pot començar a ser bonic.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-6639582673211853983?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/6639582673211853983/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=6639582673211853983' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/6639582673211853983'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/6639582673211853983'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2009/07/llagrimes-dolces.html' title='Llàgrimes dolces'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-2999423718422558933</id><published>2009-07-20T20:22:00.001+02:00</published><updated>2009-07-20T20:25:49.523+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració de música'/><title type='text'>No tinguis pressa</title><content type='html'>&lt;object width="425" height="344"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/t-YV7739SdU&amp;hl=es&amp;fs=1&amp;"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/t-YV7739SdU&amp;hl=es&amp;fs=1&amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style:italic;"&gt;- No m'esperis. Ja arribaré a casa, d'acord?&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Li va dir mentre la veia desaparèixer entre la gent de la discoteca. Aquelles paraules s'esmunyien entre les dents de la Sònia. Reia. I a la Mònica no li va saber greu perquè sabia que n'estava molt, del Sergi. Els observava mentre ballaven a la pista: com ella es movia de manera provocadora mirant-lo, com baixava els ulls quan ell la trobava, com el Sergi es mossegava el llavi inferior quan la Sònia li donava l'esquena... Va veure tot el ritual des de la barra, i s'hi va veure reflectida el dia anterior. Recordava que ahir era ella la reina d'aquella pista; que eren els seus peus els que deixaven camins de foc allà on trepitjaven.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Llavors sent les mans d'en Manel, com ahir recorrien la seva silueta mentre ballaven. Els ulls clavats als seus. Ara pensa que sí. Que segurament la mirada d'ell es fixava als seus pits quan ella el perdia de vista, o al cul en girar-se i moure els malucs de manera provocadora. Però, sobretot, recorda el moviment dels seus llavis i la seva llengua quan cantava “No tinguis pressa”.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;Si t'interessa, saps la meva adreça.&lt;br /&gt;Em trobaràs al mig del somni més humit&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La deixava sense respiració, igual que ahir. De camí cap a casa, tota sola, la seva ment fa un primer plànol de la boca d'en Manel mentre recorda tota l'escena. Els gestos, les mans, la música... però sobretot els seus ulls verds que la despullaven. L'escalfor la tornava a envair. L'alè es tornava desig, les passes s'acceleraven i els dits, inconscientment, rodejaven el seu melic amb carícies lascives. Tot just es va adonar quan es trobaren amb el cinturó i el pantaló que els impedien el camí descendent. &lt;span style="font-style:italic;"&gt;“On sóc?”&lt;/span&gt; Un cop tornada a la realitat, va adonar-se que estava tot just davant de casa seva.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;Potser estàs roent però no t'atreveixes.&lt;br /&gt;No importa l'hora que és. Vine'm a veure&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Quarts de tres. Es mira el portal amb el cor demanant-li que truqui. S'apropa a l'intèrfon a poc a poc. L'estómac s'encongeix. Les entranyes ardents li preguen. S'olora, es nota humida i la vergonya pot més que el desig. Gira cua camí de casa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Però només donar dues passes un soroll sord l'atura. Mira amunt i veu com la llum del segon s'encén. I, tot seguit, un altre cop aquell soroll molest que ara sona a música, però aquesta vegada acompanyat del &lt;span style="font-style:italic;"&gt;“clec!”&lt;/span&gt; que ha fet la porta en obrir-la la Mònica.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight:bold;"&gt;No tinguis pressa - Sopa de Cabra&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Diuen que estic una mica boig,&lt;br /&gt;que tinc el cervell sota el ventre.&lt;br /&gt;Però jo al llit no sé estar-m'hi sol,&lt;br /&gt;vaig néixer amb l'ànima calenta.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Al carrer, al bar, buscant un plan&lt;br /&gt;si al final he de pagar&lt;br /&gt;almenys puc dir que dóno feina&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Si t'interessa, saps la meva adreça,&lt;br /&gt;em trobaràs al mig del somni més humit.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Uououououo! obre les portes,&lt;br /&gt;Uououououo! si estàs calenta,&lt;br /&gt;Uououououo! treu-te la roba,&lt;br /&gt;Uououououo! no tinguis pressa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Nena, el meu amor està cremant,&lt;br /&gt;però no m'agrada fer-ho amb pressa.&lt;br /&gt;Espera que el foc sigui més gran&lt;br /&gt;i al final veuràs com vessa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A sobre, a sota, al llit o drets&lt;br /&gt;o millor anem a algun&lt;br /&gt;lloc on potser algú ens pugui veure.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Potser estàs roent però no t'atreveixes,&lt;br /&gt;no importa l'hora que és&lt;br /&gt;vine'm a veure!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Uououououo!!!!&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-2999423718422558933?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/2999423718422558933/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=2999423718422558933' title='3 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/2999423718422558933'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/2999423718422558933'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2009/07/no-mesperis.html' title='No tinguis pressa'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-6626161386251638448</id><published>2009-07-12T23:24:00.001+02:00</published><updated>2009-07-13T19:10:17.772+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Col·laboracions amb Kalmia'/><title type='text'>La primera caricia</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://joannanieto.blogspot.com/2009/06/tontada.html"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 306px; height: 320px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_odSHr2GKIJM/SlpUyu_MwYI/AAAAAAAAG9w/Vz09yXgq4LQ/s320/joannaterma.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5357687937293926786" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Ilustración de &lt;a href="http://joannanieto.blogspot.com/"&gt;Kalmia&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No quiere. Y ella lo sabe. Él se lo pide con su mirada, como suplicando.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style:italic;"&gt;Ten clemencia. No lo hagas&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Las ganas de ella por tocarlo están presentes en todo su cuerpo: en las enormes lágrimas que se lanzan mejilla abajo, en la tensión de sus brazos, en el tímido gesto del "no" que hace con la cabeza, en el balbuceo de su voz intentando encontrar una palabra para covencerlo. En la cabeza de María resuenan las palabras de Marc:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;¿Sabes por qué me dejé el pelo largo? No fue para gustarte más. Bueno ... No sólo por eso. La razón es que todo el sentimiento que me provocas ha hecho que tenga necesidad de sentir tus dedos jugueteando con él. Sólo imaginarlos en mi nuca, confudiéndose con mi pelo mientras me besas ...&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ahora están, por fin, el uno frente al otro. Marc sabe que si se deja tocar por ella sufrirá cuando tengan que despedirse. María lo sabe, y por eso no se lanzóa sus brazos nada más verlo. Ella, de repente, cierra los ojos. Él sigue congelado enfrente de ella, debatiéndose entre largarse y abrazarla. María respira hondo. Marc sólo puede pronunciar un "por favor" apenas audible.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Al abrir los ojos, María aparece tranquila. Mira a Marc y sonríe: "Tranquilo, mi amor". Y acerca la mano a su mejilla, sin abandonar sus ojos ni un segundo. Él no puede hacer otra cosa que levar el ancla y dejarse llevar. Toma su mano y su antebrazo y nada más tocar su mano y su eterno guante se estremece; suspira ...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style:italic;"&gt;- Ahora ya no hay vuelta atrás, ¿verdad?&lt;br /&gt;- Nunca la hubo&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-6626161386251638448?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/6626161386251638448/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=6626161386251638448' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/6626161386251638448'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/6626161386251638448'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2009/07/la-primera-caricia.html' title='La primera caricia'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_odSHr2GKIJM/SlpUyu_MwYI/AAAAAAAAG9w/Vz09yXgq4LQ/s72-c/joannaterma.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-2705755557880997965</id><published>2009-07-12T19:23:00.002+02:00</published><updated>2009-07-12T19:31:03.217+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració de tu'/><title type='text'>Impotent</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_odSHr2GKIJM/SlodEciDwoI/AAAAAAAAG9o/RwAgUk5caec/s1600-h/miedo3.JPG"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 287px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_odSHr2GKIJM/SlodEciDwoI/AAAAAAAAG9o/RwAgUk5caec/s320/miedo3.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5357626668926354050" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Què fer quan l'enyorança&lt;br /&gt;és una daga de gel al cor?&lt;br /&gt;Si fer l'amor amb l'estimada&lt;br /&gt;t'ensenya el camí al paradís&lt;br /&gt;però fa brollar llàgrimes de dolor&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Què fer? Què sentir?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Si imaginar un xiuxiueig,&lt;br /&gt;el seu riure o el seu petó&lt;br /&gt;et porta tan i tan amunt&lt;br /&gt;que l'impacte amb la realitat&lt;br /&gt;fa bocins la teva ànima enamorada.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Què collons he de fer?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Si el record del seu “t'estimo”,&lt;br /&gt;sempre tan intens i ple,&lt;br /&gt;no ocupa ni la mil·lèsima part&lt;br /&gt;d'aquell que sentia i sentia,&lt;br /&gt;i era capaç d'il·luminar la nit.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Què faig, estimada? Què faig?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Si quan et trobo a faltar així&lt;br /&gt;només vull cridar que tornis,&lt;br /&gt;que necessito la teva veu,&lt;br /&gt;que odio el coixí del teu cos.&lt;br /&gt;Que la vida, sense tu, és una altra cosa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ja. Ja ho sé, amor meu.&lt;br /&gt;Ja sé que demà serà diferent.&lt;br /&gt;Però això avui no em consola.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-2705755557880997965?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/2705755557880997965/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=2705755557880997965' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/2705755557880997965'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/2705755557880997965'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2009/07/impotent.html' title='Impotent'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_odSHr2GKIJM/SlodEciDwoI/AAAAAAAAG9o/RwAgUk5caec/s72-c/miedo3.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-960850181001646212</id><published>2009-07-10T23:32:00.001+02:00</published><updated>2009-07-10T23:33:30.826+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració de tu'/><title type='text'>Vine amb mi</title><content type='html'>Sento els teus ulls clavats als meus, tot esperant trobar un gest indicatiu de la temperatura que les meves entranyes pateixen.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Em fonc a les teves mans quan llisques amb elles sobre la meva pell. La teva cara és la imatge del desig a punt d'esclatar i em fas cremar encara més.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Desespero quan els teus dits m'acaronen. Ara que ja no sóc jo. Ara que tot el meu ésser és a la teva mà. Ara, que amb els ulls et demano que m'escanyis ben fort.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Et demano, et prego, que em deixis formar part de tu. Que em guiïs al teu interior i que ens posseïm. Que siguem un de sol i que la teva boca maltracti els meus llavis, el meu coll, el meu pit, ...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Abriga'm amb la teva pell. Cobreix-me amb ella i fes-me sentir poderós vestint tan fina armadura. Que la calor d'una abraçada em cali fins el moll de l'ós.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Dóna'm a tastar de la font de la vida. Que les meves mans mimin, envoltin, acariciïn el teu pit mentre l'observo amb amb absolut delit. Que la meva llengua el coroni i la meva boca s'ompli del teu sabor.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Mou-te. Mira'm. Penetra'm tu amb la mirada com faig jo amb el teu cos. Aboca tot el teu amor en el moment precís en que jo esclati de joia. Viatgem plegats al paradís compartint un somriure satisfet; un petó emocionat; una carícia portadora de tota la tendresa del món.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-960850181001646212?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/960850181001646212/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=960850181001646212' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/960850181001646212'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/960850181001646212'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2009/07/vine-amb-mi.html' title='Vine amb mi'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-7175636954848401523</id><published>2009-07-09T21:12:00.004+02:00</published><updated>2009-07-09T22:43:18.818+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració de tu'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='minimal'/><title type='text'>Mi primera canción, Chispas</title><content type='html'>Nunca bailamos nuestra canción. Ni siquiera podríamos decir que tuviéramos una con la que sentirnos identificados. O ... bueno, puede que bastara con escoger una de la banda sonora de nuestra &lt;a href="http://blabladurias.blogspot.com/search/label/historias%20del%20metro"&gt;Historia del Metro&lt;/a&gt;. Así que cuando Nuria me propuso adaptar una de las canciones que &lt;a href="http://www.myspace.com/minimalbarcelona"&gt;Minimal &lt;/a&gt;tiene en inglés, yo ... no pude resitirme a hacerla nuestra. Nuestra de verdad.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Arrancarte un "Es increíblemente hermosa" ya compensó. Que pudieras leer la letra y te gustara me hizo sentir orgulloso y satisfecho. Y es que tener la posibilidad de ponerle música a nuestros sentimientos, emociones, ... a nuestra historia en definitiva ha sido maravilloso.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Me haces sentir. Me haces expresar. Me haces no querer dejar de ser yo. Me haces ... seguir queriéndote eternamente.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El título de la canción es Bruixeta, la versión en catalán de Ensort de &lt;a href="http://www.myspace.com/minimalbarcelona"&gt;Minimal&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.xarxats.com/files/bruixeta.mp3"&gt;MP3&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight:bold;"&gt;Bruixeta&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Som dos amants&lt;br /&gt;a un món incert&lt;br /&gt;volent gaudir&lt;br /&gt;d'un sol moment&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Em dius: "Fuig d'aquí"&lt;br /&gt;però el desig és tan intens.&lt;br /&gt;Et dius: "És ell"&lt;br /&gt;i l'amor és tan immens&lt;br /&gt;que en mirar-me als ulls&lt;br /&gt;les barreres cauen.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;"Obre'm el cor amb la mirada"&lt;br /&gt;"Ja hi sóc a dins. No te n'adones?"&lt;br /&gt;"Omple'm el pit. Dona'm la lluna."&lt;br /&gt;"Porta'm al cel i viu-me."&lt;br /&gt;"Obre'm el cor amb la mirada"&lt;br /&gt;"Ja hi sóc a dins. No te n'adones?"&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Atzar. Foscor.&lt;br /&gt;Els dits creuats.&lt;br /&gt;"Amor. No és just"&lt;br /&gt;"T'estimo tant"&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Em dius: "Fuig d'aquí"&lt;br /&gt;però el desig és tan intens.&lt;br /&gt;Et dius: "És ell"&lt;br /&gt;i l'amor és tan immens&lt;br /&gt;que en mirar-me als ulls&lt;br /&gt;les barreres cauen.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Anhels ocults&lt;br /&gt;Dos amants contracorrent.&lt;br /&gt;Un món injust&lt;br /&gt;que ara ens diu que no hi ha temps.&lt;br /&gt;Un amor etern&lt;br /&gt;que ens hem permés viure.&lt;br /&gt;I que ens fa ser lliures.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-7175636954848401523?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/7175636954848401523/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=7175636954848401523' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/7175636954848401523'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/7175636954848401523'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2009/07/mi-primera-cancion-chispas.html' title='Mi primera canción, Chispas'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-6862602705661670176</id><published>2009-07-08T19:54:00.005+02:00</published><updated>2009-07-08T20:10:07.711+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Col·laboracions amb amelie'/><title type='text'>Sara quiere ser princesa</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://amoresplatanicos.blogspot.com/"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_cIj2cbwRPDo/SiapCFJQegI/AAAAAAAAAN4/ekjh4cbbnok/S1600-R/princesa1.jpg" border="0" alt="" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;(Imagen propiedad de &lt;a href="http://amoresplatanicos.blogspot.com"&gt;Amelie&lt;/a&gt;)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Mucha gente cree que está loca. Que quede entre tú y yo, ¿vale? Incluso sus mejores amigas, aquellas con las que prácticamente se ha criado, la dejaron por imposible. &lt;span style="font-style:italic;"&gt;“Sara … que los cuentos de hadas sólo son eso: cuentos”. “No existen los príncipes azules. Eso sólo son historias que nos venden para generarnos ideales de felicidad”&lt;/span&gt;. Pero nada. Sara, a sus treintaytantos sigue alimentándose de historias románticas no aptas para diabéticos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No puede evitarlo. Unas veces es el brillo de los ojos; otras, los andares, o la manera de brincar cerca de una charca, o los tirabuzones que hace la lengua en el aire para cazar una mosca al vuelo, … Cuando ve una rana que le llama la atención por alguna razón, piensa: &lt;span style="font-style:italic;"&gt;“¿Y si ésta es mi príncipe?&lt;/span&gt;”. Se acerca. Coquetea con todo el disimulo que puede. La acaricia, la mima, se acerca más, la besa … y la rana responde con un sonoro “croack” que, sin embargo, no la hace despertar de su sueño.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y entre ranita y ranita, Sara sigue saboreando los corazones dulces de las historias de amor que lee, ve, abraza y siente como suyas. Como si la que acaba de calarla hasta la médula fuera la que está segura que vivirá con la próxima rana que bese.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sara … Quiero decirte algo si me lees: esas historias son preciosas y yo, como tú, creo en ellas. Mi boca se inunda del sabor de todas esas relaciones al hacerlas mías. Pero … permíteme un consejito: deja un espacio entre cuento y cuento para consultar la wikipedia y poder diferenciar en un futuro ranas de sapos. Tu porcentaje de éxito aumentará ;)&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-6862602705661670176?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/6862602705661670176/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=6862602705661670176' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/6862602705661670176'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/6862602705661670176'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2009/07/sara-quiere-ser-princesa.html' title='Sara quiere ser princesa'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_cIj2cbwRPDo/SiapCFJQegI/AAAAAAAAAN4/ekjh4cbbnok/s72-Rc/princesa1.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-5270278091414197702</id><published>2009-07-04T10:02:00.003+02:00</published><updated>2009-07-04T10:02:29.682+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració de tu'/><title type='text'>Un instante</title><content type='html'>De madrugada mi cuerpo se despierta&lt;br /&gt;pidiendo el tuyo a gritos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Mis manos, hambrientas de ti,&lt;br /&gt;deben conformarse con las migajas de mi piel.&lt;br /&gt;Mi boca, sedienta de tus labios,&lt;br /&gt;bebe en vano de los besos del aire.&lt;br /&gt;Mis oídos, deseosos de tus suspiros,&lt;br /&gt;te oyen en los gemidos de la vecina.&lt;br /&gt;La brisa, amable y juguetona,&lt;br /&gt;me trae tu aliento sólo un instante y ...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Te veo, te toco, te siento, te beso y me llenas.&lt;br /&gt;Sólo por ese instante. El más soñado.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El más llorado.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-5270278091414197702?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/5270278091414197702/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=5270278091414197702' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/5270278091414197702'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/5270278091414197702'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2009/07/un-instante.html' title='Un instante'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-8046780798206709767</id><published>2009-07-02T21:16:00.003+02:00</published><updated>2009-07-02T21:20:21.416+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Col·laboracions amb chiquimedia'/><title type='text'>¿A quien quieres más?</title><content type='html'>&lt;span style="font-style:italic;"&gt;¿A quien quieres más? ¿A mamá o a papá?&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Silvia sale de la mano de Ainhoa, como cada día después del cole. Suelen atravesar el patio corriendo para luego lanzarse a los brazos de mami o papi. Ainhoa siempre tenía a Esther, su madre, esperando; pero Silvia hacía apuestas con ella misma 5 minutos antes de que la sirena indicara el final de las clases. En realidad le era indiferente porque su devoción por los dos es total, así que siempre acababa ganando. Por esa razón se entristeció al comprobar que ninguno de los dos la estaba esperando hoy.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style:italic;"&gt;¿Cómo te llamas, niñita? ¿Eh? …. ¿Se te comió la lengua el gato? ¿O es que no oíste mi pregunta?&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Le gustaba que estuviera Amparo, su madre, porque la trataba dulcemente. Con ella había caricias, mimos, ternura, …. En ocasiones incluso le traía alguna sorpresita en forma de chuchería. Una madraza que se desvivía por su hija y que siempre tenía tiempo para ella, aunque a veces su responsabilidad en el trabajo la hiciera viajar más de lo que quisiera.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style:italic;"&gt;Ya veo … Igual esta situación te pone nerviosa, pero … tu padre me ha obligado a ello.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pero cuando era Sergio quien estaba … era una fiesta. Siempre jugaba con ella. Le encantaba como la subía a hombros con un movimiento ágil. Desde allí, desde las alturas, veía la envidia del resto de niños porque no todos los padres suelen venir a buscar a sus niños al cole. Y también podía adivinar qué había tras las miradas de las madres, aunque el significado lo descubrió al llegar a la adolescencia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style:italic;"&gt;Aha … Mami acaba de decir que te llamas Silvia. ¿Es así? ¿Te llamas Silvia?&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Su madre gritó el nombre de la niña al ver cómo la mano de ese indeseable se acercaba a la carita de su niña. Silvia volvió con su vecina Ainhoa y su madre a casa. Cuando salieron del ascensor Ainhoa decidió jugar a las carreras bajando por las escaleras. Esther salió tras ella para evitar que su hija comenzara una persecución sin fin, pero sin éxito: aún siendo pequeña, la agilidad de esa criatura multiplicaba por cien la de su madre. Silvia se percató de que la puerta de su casa estaba entreabierta y se decidió a entrar. Al avanzar por el pasillo oía con claridad los sollozos de su madre y los quejidos de su padre como respuesta a algo que parecían golpes. Al llegar a la cocina se quedó helada. Un hombre agarraba a su madre del brazo y la apuntaba con una pistola. Al lado de la mesa, su padre mantenía el equilibrio de puntillas sobre una silla. Su cuello estaba rodeado con una soga amarrada a la viga de madera que atravesaba la habitación de punta a punta. Un segundo hombre, que fue quien se dio cuenta de la presencia de Silvia, bateaba sin piedad el estómago, el costado y la entrepierna del padre de la chiquilla.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style:italic;"&gt;Verás … Esto no es culpa mía. Tu padre tiene cosas mías y no me las quiere devolver. Dice que ya no las tiene, pero yo no me lo creo. Así que estoy intentando que … recupere la memoria. Eso es. ¿Comprendes?&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Silvia no puede dejar de mirar el cuerpo ensangrentado de papá, haciendo un esfuerzo enorme por seguir de puntillas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style:italic;"&gt;Dime … Silvia. ¿A quien quieres más? Piensa que quien tu digas será quien quede contigo para encontrar lo que papi no sabe dónde narices escondió. Así que … decídete. ¿A quien quieres más?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A … a los … dos&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tienes que aprender a decidirte, niña. En la vida no se puede tener todo lo que quieres. Y hoy te voy a dar la primera lección.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El hombre golpea en las rodillas a Sergio y da un puntapié a la silla que lo mantenía con esperanzas de vida. Amparo recibe un tiro en la cabeza y cae desplomada al suelo. Silvia, aún con los pulgares bajo las asas de la mochila que lleva colgada a la espalda, permanece bloqueada y con la mirada al frente atravesando el cuerpo agonizante de su padre. Ni siquiera se dio cuenta de la macabra carantoña de uno de los asesinos, que le sacudió levemente el pelo y le dijo a modo de despedida:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style:italic;"&gt;Aprende. No se puede tener todo.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://blog.chiquimedia.org/2008/07/untitled.html"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 300px;" src="http://www.chiquimedia.org/blog/2008/untitled.jpg" border="0" alt="" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-8046780798206709767?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/8046780798206709767/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=8046780798206709767' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/8046780798206709767'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/8046780798206709767'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2009/07/quien-quieres-mas.html' title='¿A quien quieres más?'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-5320853989540355804</id><published>2009-06-29T19:53:00.001+02:00</published><updated>2009-06-29T19:54:30.798+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració de tu'/><title type='text'>La teva lletra</title><content type='html'>Ja m'estudiaré la teva carta.&lt;br /&gt;Analitzaré la teva lletra, l'escriptura escarpada,&lt;br /&gt;els canvis dels traços depenent del tema&lt;br /&gt;o si alguna llàgrima ha acaronat el paper.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Avui em quedo amb el sentiment viu.&lt;br /&gt;Sí. Viu.&lt;br /&gt;Amb l'amor en tinta blava surant el paper.&lt;br /&gt;Amb el record dels darrers dies en boca teva.&lt;br /&gt;Amb els teus desitjos, estimada, per a mi, l'estimat.&lt;br /&gt;Amb el relat dels desencants, del dolor,&lt;br /&gt;de la joia, de la estima immensa, de la passió desfermada,&lt;br /&gt;dels somnis, de les il·lusions, ...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I de l'adéu&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-5320853989540355804?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/5320853989540355804/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=5320853989540355804' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/5320853989540355804'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/5320853989540355804'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2009/06/la-teva-lletra.html' title='La teva lletra'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-241204018195247540</id><published>2009-06-27T11:13:00.001+02:00</published><updated>2009-07-22T18:38:00.341+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='María'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='bocins d&apos;altres'/><title type='text'>Eterna</title><content type='html'>Si día estando lejos encuentras&lt;br /&gt;en la impetuosidad del río mi fuerza&lt;br /&gt;en el abrigo del sol mi abrazo&lt;br /&gt;en el misterio del mar mi silencio&lt;br /&gt;en la inmensidad de la noche mi calma.&lt;br /&gt;en la sencillez de una flor mi esencia...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Si sientes, aun sin verme, mi mirada&lt;br /&gt;y percibes, sin oírme, mis palabras.&lt;br /&gt;Si hueles, sin tenerme, mi perfume&lt;br /&gt;y descubres, sin tocarme, mis caricias.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Si algún algún dia eso sucede sabrás&lt;br /&gt;que siempre estaré detras de tu sombra&lt;br /&gt;sabré que a pesar de todo hice lo correcto&lt;br /&gt;sabrás que mas alla de todo hay vínculos eternos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y que el río&lt;br /&gt;el sol&lt;br /&gt;el mar&lt;br /&gt;la noche&lt;br /&gt;y las flores…&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Me llevarán a ti....siempre&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight:bold;"&gt;Maria A. Fernández&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-241204018195247540?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/241204018195247540/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=241204018195247540' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/241204018195247540'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/241204018195247540'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2009/06/eterna.html' title='Eterna'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-6302584729654254435</id><published>2009-06-21T19:54:00.001+02:00</published><updated>2009-06-21T19:58:30.291+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració de tu'/><title type='text'>Brilles</title><content type='html'>&lt;object width="425" height="344"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/RdTduSstXVM&amp;hl=es&amp;fs=1&amp;"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/RdTduSstXVM&amp;hl=es&amp;fs=1&amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tu brilles des de sempre, i per sempre,&lt;br /&gt;dins el meu cor malalt d'amor.&lt;br /&gt;I és per això que la teva llum és eterna,&lt;br /&gt;perpètua, immortal.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Com el no-ocàs de l'estiu als pols.&lt;br /&gt;Un sol continu que mai es pon&lt;br /&gt;i que il·lumina i dóna escalfor&lt;br /&gt;a tothom qui abraces amb els teus rajos.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-6302584729654254435?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/6302584729654254435/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=6302584729654254435' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/6302584729654254435'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/6302584729654254435'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2009/06/brilles.html' title='Brilles'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-8893009001885737549</id><published>2009-06-19T17:00:00.001+02:00</published><updated>2009-06-19T17:00:54.131+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració de tu'/><title type='text'>A contrallum</title><content type='html'>Tancaré els ulls i em perdré a la teva silueta&lt;br /&gt;T'imaginaré davant la meva finestra, a contrallum.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Dibuixaré el teu contorn amb les mans&lt;br /&gt;formant les teves cuixes i els teus malucs&lt;br /&gt;i els meus dits polze fregaran els teus pits&lt;br /&gt;en dissenyar el teu tors i aixelles.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sentiré com el teu cos s'apropa a poc a poc&lt;br /&gt;pel frec premeditat de les teves cames.&lt;br /&gt;Per l'augment de l'intensitat del teu aroma.&lt;br /&gt;Pel teu xiuxiueig en dir-me: “Ja sóc aquí”.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La meva respiració s'aturarà del tot&lt;br /&gt;quan suaument seguis a sobre meu.&lt;br /&gt;Sense avís previ. Sense fer esforços.&lt;br /&gt;Amb extrema tendresa faràs que sigui part de tu.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No obro els ulls. Encara no.&lt;br /&gt;Espero a que sospiris el meu nom;&lt;br /&gt;a que la teva carícia al meu pit sigui un comiat.&lt;br /&gt;A veure com t'allunyes per la finestra, a contrallum.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-8893009001885737549?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/8893009001885737549/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=8893009001885737549' title='4 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/8893009001885737549'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/8893009001885737549'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2009/06/contrallum.html' title='A contrallum'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-2053922297354009296</id><published>2009-06-16T22:22:00.001+02:00</published><updated>2009-06-16T22:22:00.998+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració de tu'/><title type='text'>Mi uniforme</title><content type='html'>&lt;blockquote&gt;“El amor de tu mirada nunca vista&lt;br /&gt;La pasión de tu boca nunca besada&lt;br /&gt;La  fuerza de tus manos no acariciadas”&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Así llega a mí tu deseo tejido con caricias,&lt;br /&gt;estampado en susurros viajeros&lt;br /&gt;y adornado con preciosos botones&lt;br /&gt;ávidos de acercarse despacio a sus ojales&lt;br /&gt;para unirse y sentirse presos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Un traje a medida que me enfundas cada mañana&lt;br /&gt;y que me abraza delicadamente durante el día.&lt;br /&gt;Una tela que me inyecta dosis de tú&lt;br /&gt;y que mi cuerpo ya interpreta como propias.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En la noche me desvistes para que te extrañe.&lt;br /&gt;Mi piel te pide, mis labios te buscan.&lt;br /&gt;Mi boca te grita hambrienta de un cuerpo&lt;br /&gt;que se hace real cuando mis caricias me rozan.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Es entonces cuando hilamos el nuevo tejido&lt;br /&gt;con la materia prima de los sentimientos desbocados.&lt;br /&gt;Es entonces cuando la pasión brota y desborda.&lt;br /&gt;Cuando nuestras manos crean un nuevo vestido&lt;br /&gt;con el amor amante y desafiante.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y así, con un nuevo  uniforme,&lt;br /&gt;amaneceremos relucientes.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-2053922297354009296?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/2053922297354009296/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=2053922297354009296' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/2053922297354009296'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/2053922297354009296'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2009/06/mi-uniforme.html' title='Mi uniforme'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-4192030123875918606</id><published>2009-06-15T00:03:00.000+02:00</published><updated>2009-06-15T00:04:48.621+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració de tu'/><title type='text'>Viatgem?</title><content type='html'>&lt;span style="font-style:italic;"&gt;- T'estimo des d'aquí fins aquí donant la volta a l'univers&lt;br /&gt;- No ho pots saber. És impossible&lt;/span&gt; – li va respondre ella.&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style:italic;"&gt;- Jo sé molt bé el que sento&lt;br /&gt;- L'univers és infinit. A més, està en expansió amb la qual cosa mai podries arribar fins al final i ...&lt;br /&gt;- Tanca els ulls&lt;br /&gt;- Què?&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I no es va esperar. Es va apropar a ella i, després de rodejar-li el coll amb la mà dreta, li va fer un petó als llavis. Un petó tendre i innocent, però només en principi. Les seves boques no van poder resistir la temptació de tastar la de l'altre. Ni els seus braços de rodejar el cos del seu amant. Els seus alés estaven desitjosos de mesclar-se. Petits i suaus sospirs semblaven voler interrompre'ls, però encara els feia endinsar-se més l'un a l'altre. Sense passió desfermada, sense gestos exagerats. Va ser un bes carregat d'emoció i d'una estima immensa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style:italic;"&gt;- Veus com no era tan lluny?&lt;br /&gt;- Si no és tan lluny ... vol dir que tampoc m'estimes tant, oi?&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Es somriuen de manera còmplice. S'agafen de la mà enllaçant els dits i enfilen el camí que els porta cap a la boca de metro. Aniran a casa per viatjar plegats a conèixer ell límits de l'univers. Tantes i tantes vegades com faci falta.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-4192030123875918606?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/4192030123875918606/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=4192030123875918606' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/4192030123875918606'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/4192030123875918606'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2009/06/viatgem.html' title='Viatgem?'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-6418669449914358513</id><published>2009-06-10T19:19:00.001+02:00</published><updated>2009-06-10T19:24:23.477+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració de mi'/><title type='text'>Basta / No basta</title><content type='html'>Basta con una mirada y la unión de nuestros meñiques.&lt;br /&gt;Basta con mi sonrisa y un guiño.&lt;br /&gt;O con un gesto cómplice.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Basta con un abrazo sentido y reconfortante.&lt;br /&gt;Basta con mi hombro absorbente.&lt;br /&gt;O con una caricia en la nuca.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Las palabras no llegan. Ni siquiera salen.&lt;br /&gt;Los sonidos enmudecen ante de ser pronunciados.&lt;br /&gt;Mi corazón no basta. No alcanza.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-6418669449914358513?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/6418669449914358513/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=6418669449914358513' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/6418669449914358513'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/6418669449914358513'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2009/06/basta-no-basta.html' title='Basta / No basta'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-937298963555088938</id><published>2009-05-17T13:31:00.008+02:00</published><updated>2009-05-17T13:37:29.981+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Col·laboracions amb chiquimedia'/><title type='text'>El Guardián en la arena</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://blog.chiquimedia.org/2009/03/el-guardian-en-la-arena.html"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 550px;" src="http://www.chiquimedia.org/blog/2009/tortuguitas.jpg" border="0" alt="" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;- ¿Te encuentras bien?&lt;br /&gt;- Sí. Bueno … No. No muy bien. Me siento muy cansado. Agotado.&lt;br /&gt;- Mira … Es viernes y no creo que hoy vaya a llamar nadie que tenga un problema que yo no pueda solucionar. Así que  recoge tus cosas y vete a casa a descansar. El lunes será otro día.&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sin poner ningún tipo de objeción metió el portátil en la bolsa, se despidió de sus compañeros con un “Adiós. Buen finde” pronunciado sin ningún tipo de entusiasmo y salió de la oficina. Líneas y líneas de baldosas y alguna que otra pradera de asfalto fueron los paisajes que pasaron ante sus ojos de camino al coche. Los dos minutos de trayecto los pasó mirando al suelo, como si las ideas y  pensamientos le pesaran tanto que fuera incapaz de mantener el cuello erguido.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Llave en el contacto. Luces iluminadas en el salpicadero. El ambientador “Brisa marina” se deja notar al ponerse en marcha la ventilación del coche y en ese momento cierra los ojos. Se imagina sentado en la cima de una roca sintiendo el calor del sol en su espalda y disfrutando del olor de las playas de Yucatán. Sueña con esperar vigilante desde esa atalaya natural a que aparezcan de debajo de la arena como florecitas silvestres y así comenzar a trabajar. Es tan real que puede sentir el aire en la cara; ver como los árboles que bordean la playa mueven sus hojas al compás del ligero viento que sopla; saborear las gotas de agua marina que llegan a sus labios después de que las olas rompan en la roca. Ese gusto familiar le hace despertar y tomar una determinación. Después de secarse las lágrimas y de respirar hondo sale del coche para entrar en el centro comercial que hay al lado de la oficina. Su ex-oficina. Y después de comprar un tablón de madera y unos clavos se va, ahora sí, a casa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Encontró rápidamente la caja donde guardan los disfraces y no fue complicado encontrar allí la capa del vestido de Superman y un gorro de gnomo. &lt;span style="font-style:italic;"&gt;"Éste tendré que modificarlo"&lt;/span&gt;, pensó. Pero lo dejó para más adelante. Improvisó un pequeño taller en la terraza y comenzó a construir su espada de Guardián, sierra de calar en mano. Con la ilusión de su primer trabajo de marquetería en el colegio como inspiración comenzó a darle forma a ese mandoble que le permitirá luchar de tú a tú contra … ¿Contra quien? Una carcajada se le escapa. Por un momento se da cuenta que el proyecto es tan absurdo como emocionante. &lt;span style="font-style:italic;"&gt;"Es lo que quieres, ¿no? Tu ilusión. Entonces, no es absurdo"&lt;/span&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Al entrar en casa, su mujer lo encuentra sentado sobre el brazo de la butaca del comedor con una  espada de madera en las manos y vestido con un capa roja anudada al cuello y un gorro ridículo y puntiagudo de color amarillo. Él, al oírla entrar, levanta la mirada del arma para fijarse en sus ojos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;Mi amor … No tengo remedio. Soy un Guardián de tortugas. No puedo hacer otra cosa. No puedo. No …&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Él está a punto de romper a llorar cuando ella suelta el maletín y se va a abrazarlo con los ojos desbordando lágrimas y una sonrisa iluminando su cara.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-937298963555088938?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/937298963555088938/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=937298963555088938' title='5 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/937298963555088938'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/937298963555088938'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2009/05/el-guardian-en-la-arena.html' title='El Guardián en la arena'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>5</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-5255362710332184057</id><published>2009-05-11T19:48:00.004+02:00</published><updated>2009-05-11T19:56:20.054+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració de bajanades'/><title type='text'>Tagismo: una nueva enfermedad</title><content type='html'>Se denomina &lt;span style="font-style:italic;"&gt;tagismo&lt;/span&gt; (la “g” se pronuncia como la final del anglicismo &lt;span style="font-style:italic;"&gt;gag&lt;/span&gt;). El nombre de esta enfermedad proviene de la palabra inglesa tag (etiqueta). En el lenguaje de programación web se denominan tags a las etiquetas que delimitan un texto y les provee de ciertas características. Las personas qe suelen comentar blogs, por ejemplo, estarán acostumbradas a usar los tags [b][/b] para delimitar el uso de la letra negrita o [i][/i] para la cursiva.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El &lt;span style="font-style:italic;"&gt;tagismo&lt;/span&gt; no presenta ningún síntoma visible. Las personas afectadas pueden seguir un ritmo de vida absolutamente  normal. De hecho muchas de ellas son ajenas a su padecimiento y desconocen ser portadores del virus, que por otro lado no se transmite de ninguna forma conocida hasta el momento. Suelen ser los familiares, amigos y compañeros de trabajo los primeros en detectar la enfermedad en los afectados. Éstos, al escuchar cierta palabra (o varias en casos de &lt;span style="font-style:italic;"&gt;tagismo&lt;/span&gt; galopante) desatienden lo que están haciendo en ese momento y dedican sus cinco sentidos a la persona que pronunció el vocablo clave hasta el momento en que vuelven a escucharla. Todo ser humano, en mayor o menor medida, está afectado ya que suele responder y atender cuando oye su nombre. Pero cuando se padece &lt;span style="font-style:italic;"&gt;tagismo&lt;/span&gt; la pérdida de control sobre la acción que se estaba realizando antes de escuchar la palabra clave es total, volviéndose a recuperar al oírla de nuevo. El caso diagnosticado más grave y más conocido es el de una persona natural de Barcelona, a quien nombraremos C.M., que se ausenta total y absolutamente al pronunciar, aunque sea en un tono prácticamente inaudible, la palabra &lt;span style="font-weight:bold;"&gt;pudin&lt;/span&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;De momento no hay antídoto para el virus causante del &lt;span style="font-style:italic;"&gt;tagismo&lt;/span&gt;. En el caso anteriormente descrito, se consigue paliar los efectos de la enfermedad suministrando al paciente kilos de pudin. El efecto secundario de la medicación resulta ser que el elemento que describe esa palabra clave pasa a ser el centro de atención. Y el resto del mundo, algo secundario.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-5255362710332184057?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/5255362710332184057/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=5255362710332184057' title='4 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/5255362710332184057'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/5255362710332184057'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2009/05/tagismo-una-nueva-enfermedad.html' title='Tagismo: una nueva enfermedad'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-462566255015840226</id><published>2009-04-26T20:46:00.003+02:00</published><updated>2009-04-26T20:51:48.375+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració de tu'/><title type='text'>El dia després</title><content type='html'>&lt;table style="width:auto;"&gt;&lt;tr&gt;&lt;td&gt;&lt;a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/581W36cQCv-xudPDDfZrgQ?feat=embedwebsite"&gt;&lt;img src="http://lh6.ggpht.com/_odSHr2GKIJM/SfRIGchoT9I/AAAAAAAAFKI/hd5N-974HAo/s400/DSC02316.JPG" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="font-family:arial,sans-serif; font-size:11px; text-align:right"&gt;From &lt;a href="http://picasaweb.google.com/marctm/ElDiaDespues?feat=embedwebsite"&gt;El día después&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/table&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El so de la pluja el desperta. Ella encara és al llit, tapada gairebé fins el nas i girada cap a la seva esquerra. Ell se la mira. L'observa. L'admira. De cop i volta li ve al cap una frase que es diu molt de les criatures. “&lt;span style="font-style:italic;"&gt;És que sembla tan innocent quan dorm ...&lt;/span&gt;”. Se'n fa creus que aquell rostre angelical que dorm ara al seu costat sigui el mateix que el mirava ahir, des de sobre seu. La calma i tranquil·litat que transmet ara contrasta amb el desig desfermat que reflectia hores enrere.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Es lleva per preparar l'esmorzar. Hauria de ser una mica contundent, ja que el desgast de la nit va ser majúscul. De camí, però, el mirall del corredor li recorda la lluita protagonitzada al seu llit: les dents d'ella es troben perfectament marcades al seu coll. Amb una barreja de por i curiositat a les venes es treu la samarreta. Els seus dits recorren cadascuna de les esgarrapades del seu pit. No pot evitar somriure i mossegar-se lleugerament el llavi inferior en recordar com se les va fer. Com ella, posseïda per la passió, devorava el seu cos. Una de les marques, però, li va fer canviar el gest. Quatre ratlles paral·leles descendeixen per les seves abdominals i desapareixen sota el pantaló. El flash de la imatge d'ella en el moment dels fets li talla la respiració. I la dolorosa erecció provocada pel record és la confirmació de que va ser real. &lt;span style="font-style:italic;"&gt;“Ara no”&lt;/span&gt;, pensa. És millor no comprovar ara l'estat de la ferida de guerra.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Prepara l'esmorzar tot mirant la finestra. A ella li encanta veure ploure i ell gaudeix de l'estampa. Ja li explicarà. O potser encara dura quan arribi amb la safata al llit i així ho podran fer tots dos. El “ding” de la torradora el fa despertar del seu estat gairebé catatònic i l'anima a posar-hi un parell més de llesques. Agafa un pot de melmelada de mores i engega la cafetera. Ara, però, després de pressionar el botó que la posa en marxa, és l'aigua de la finestra la que crida la seva atenció. Li venen al cap les gotes d'aigua que veia a la mampara de la dutxa, justament quan la seva fera salvatge començava a desfer-se de les lligadures morals i li deia bestialitats a l'orella d'ella. Des de darrere seu. Mentre la mà d'ell prenia amb força desmesurada el cabell d'ella. Quan ella recolzava les mans a la mateixa mampara i a la paret interior de la dutxa. En el moment en que ella es deixava fer i planejava la seva revenja. “&lt;span style="font-style:italic;"&gt;Auch!&lt;/span&gt;”. L'excitació l'ha tornat a jugar una mala passada.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Un cop fets els dos cafès, i justament abans de posar tot el menjar a la safata, apareix ella, nua, per la porta del menjador. Les proves al cos d'ella el fan adonar-se que ell tampoc no es va quedar curt a l'hora de passar a l'atac.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style:italic;"&gt;En igualdad de condiciones .... “cariño”&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En acabar de pronunciar aquestes paraules li baixa els pantalons de cop, agafa una de les torrades ja untades amb la melmelada i li fa una queixalada. La mirada avall és inevitable. Però la sensació d'esgarrifança d'ara no enterboleix el record del plaer d'ahir.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Seu al tamboret al costat d'ella, mirant ploure. Mirant les gotes del terra i la finestra. Olorant-la de bon matí.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-462566255015840226?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/462566255015840226/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=462566255015840226' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/462566255015840226'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/462566255015840226'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2009/04/el-dia-despres.html' title='El dia després'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://lh6.ggpht.com/_odSHr2GKIJM/SfRIGchoT9I/AAAAAAAAFKI/hd5N-974HAo/s72-c/DSC02316.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-6244356086737980458</id><published>2009-04-23T14:22:00.000+02:00</published><updated>2009-04-23T14:22:01.002+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració de Sant Jordi'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='contes i llegendes'/><title type='text'>L'altre Sant Jordi</title><content type='html'>Hi ha contes i històries que són manipulades amb el pas del temps. I vet aquí que la llegenda de Sant Jordi no és una excepció. Heus aquí el relat d'allò que realment va succeir ...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Anima el seu cavall blanc a córrer encara més ràpid. No vol arribar tard. No pot. I en el seu pensament només hi és ella. La imagina lligada, sense poder fer res per canviar un destí que sembla escrit. I ell cavalca. Veloç. Decidit a aturar el monstre que ha segrestat la més bella donzella del regne. Està convençut que no li farà cap mal a la princesa, però tot i així no pot arriscar-se a que la seva intuïció sigui encertada.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tot just arribar a l'entrada de la cova saltà del cavall i s'hi endinsà. La olor intensa a sofre li deia que el drac era dins. I segur que ella encara l'acompanyava. Envoltat ja per la foscor es tregué el casc i el llençà amb violència contra una de les parets de roca provocant un soroll ensordidor. Un esbufec sord i el núvol de fum que s'intuí al fons indicaren a Sant Jordi on havia d'anar. I enfilà doncs el camí amb un pas ferm, decidit, acompanyat del so metàl·lic que feien les peces de la seva armadura colpejant el terra cada cop que una d'elles abandonava el cos del cavaller. No la vol. Aquest cop, no.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El drac l'esperava amagant la princesa darrera el seu cos, preparat per treure la flamarada més potent que era capaç de fer; però en veure Sant Jordi vestit només amb una malla i l'espasa a la mà dreta se li congelà dins el pit. El cavaller el mirà fixament als ulls, se li apropà lentament i s'aturà al seu davant. &lt;span style="font-style:italic;"&gt;"Prou. Ja n'hi ha prou"&lt;/span&gt;. I com volent ancorar les seves paraules en aquell lloc, Sant Jordi empunyà la seva espasa amb les dues mans i, després de tallar l'aire en un moviment circular sobre el seu cap, la clavà a terra tot just davant del drac. Segons després, en assegurar-se que el drac havia entès què volia dir, Sant Jordi rodejà el monstre, encara perplex, i alliberà la princesa de les cordes que la tenien lligada de mans i peus.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En passar per davant, caminant tranquils i agafats de la mà, el drac volgué aturar-los llençant una flama barrant-los el pas, però es van quedar aturats i després d'un &lt;span style="font-style:italic;"&gt;"No. Ara ja està. És com ha de ser"&lt;/span&gt; pronunciat amb veu ferma del cavaller van continuar el seu camí fins arribar a veure de nou la llum. Pujaren al cavall i marxaren a galop de tornada cap el poble de la princesa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Es diu que el drac, malferit d'orgull al cor, va arreplegar l'armadura i l'espasa que va deixar a la seva llar l'alliberador i, d'una flamarada com mai abans s'havia vist, va fondre tot aquell metall i el va convertir en una clau. Una clau d'acer i ferro freds com el drac, però forjats amb la calor que surt del seu pit. Una clau destinada a obrir els cors que ell mai podria arribar a conèixer.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Però aquesta història no és gens èpica. No hi ha batalles cruentes, ni el bo elimina el dolent, ... ni tan sols se sap qui és bo i qui és dolent al final. I explicat així, obrir els cors amb una clau pot semblar massa fred; massa dur. Així que es va manipular per fer-ho més comercial i ara els enamorats miren d'arribar als cors de les persones estimades amb una rosa.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-6244356086737980458?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/6244356086737980458/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=6244356086737980458' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/6244356086737980458'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/6244356086737980458'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2009/04/laltre-sant-jordi.html' title='L&apos;altre Sant Jordi'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-5757217092475193328</id><published>2009-04-23T10:08:00.000+02:00</published><updated>2009-04-23T10:09:23.024+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració de Sant Jordi'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració de tu'/><title type='text'>Pintando en rojo</title><content type='html'>Hoy las calles se tiñen de rojo. &lt;br /&gt;Vemos ríos de rosas en movimiento &lt;br /&gt;dando colorido a una ciudad &lt;br /&gt;que pierde el aspecto gris cotidiano. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hoy algunos pretenden pintar de rojo &lt;br /&gt;relaciones con capas y capas de grises. &lt;br /&gt;En el comedor, en la cocina, en la cama ... &lt;br /&gt;Un gris ceniza. Un gris profundo. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Otros, en cambio, darán color a sus vidas &lt;br /&gt;entregando una primera rosa, perdiendo el blanco. &lt;br /&gt;Y el rojo se extenderá por sus brazos &lt;br /&gt;hasta llegar a sus rostros cuando sostengan ambos la flor. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Los más afortunados sólo cambiarán al carmín &lt;br /&gt;provenientes de un amarillo divertido, &lt;br /&gt;Un naranja espontáneo, un lila bucólico, &lt;br /&gt;un verde fresco o un azul sosegado. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hoy es un día para intentar cambiar las cosas. &lt;br /&gt;Para sentir las primeras mariposas &lt;br /&gt;o para seguir mostrando el afecto perenne &lt;br /&gt;pintando las palabras de rojo. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Yo quiero decirte: &lt;span style="font-style:italic;"&gt;"Sí. Hoy también te quiero". &lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-5757217092475193328?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/5757217092475193328/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=5757217092475193328' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/5757217092475193328'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/5757217092475193328'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2009/04/pintando-en-rojo.html' title='Pintando en rojo'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-4461157299989266541</id><published>2009-04-20T19:15:00.002+02:00</published><updated>2009-04-20T19:17:29.376+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Col·laboracions amb chiquimedia'/><title type='text'>Felicitat</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.chiquimedia.org/blog/2009/felicidad.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 425px; height: 425px;" src="http://www.chiquimedia.org/blog/2009/felicidad.jpg" border="0" alt="" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Plou.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Plou, i ell es posa les mans a les butxaques, somriu, tanca el ulls i tira el cap enrere per gaudir de l'aigua.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Plou, i ell no defuig la pluja. De què serviria? L'aigua caurà faci el que faci, així que ell s'adapta a la nova situació per treure-li partit. Es refresca la cara i les idees. Es neteja la cara i la ment.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Plou, i el seu rostre, lluny de semblar trist, és una fotografia de la felicitat. Perquè ell sap fruir de cada moment que la vida et posa davant.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Plou. I què?&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-4461157299989266541?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/4461157299989266541/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=4461157299989266541' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/4461157299989266541'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/4461157299989266541'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2009/04/felicitat.html' title='Felicitat'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-8831858906287421057</id><published>2009-04-06T19:36:00.003+02:00</published><updated>2009-04-06T19:40:17.161+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Col·laboracions amb chiquimedia'/><title type='text'>Pequeña fábrica ambulante</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.chiquimedia.org/blog/2009/pfa.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 425px; height: 425px;" src="http://www.chiquimedia.org/blog/2009/pfa.jpg" border="0" alt="" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No te molestes. No las vas a ver. Se ocultan de los humanos porque saben que su proceso de producción les interesa, y no quieren compartirlo. Es …. digamos que lo consideran una tradición ancestral y no quieren que caiga en manos deshonestas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No utilizan ningún camuflaje especial. Simplemente se limitan a recorrer las calles de pueblos y ciudades rozando las paredes de los edificios, o circular  por las calzadas siguiendo los baldosines blancos pegaditos a los bordillos. Así pasan desapercibidas y, además, tienen más fácil la recolección de la materia prima para sus productos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Son mayoritariamente de toffee, pero los caramelos que fabrican también son mentolados, de fresa, de manzana, … y suelen coincidir con el gusto del receptor. La elaboración se hace a partir de botones perdidos u olvidados, ovillitos de hilos desprendidos de algún jersey, … y sobretodo mucho cariño e ilusión. Cuando llega el momento, los caramelos son lanzados al exterior por la chimenea hacia el bolsillo del destinatario. Allí quedan hasta que, por azar, casualidad o destino, una mano los encuentra. Entonces una sonrisa tonta aparece, los pensamientos de niñez retornan al oír el celofán crepitar y la mente se aísla durante un instante al disfrutar del sabor de antaño.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ya. Lo sé. Creerás que me estoy volviendo loco. Bueno … es posible, sí. Pero dime algo. ¿No te encontraste nunca  un caramelo en el bolsillo?&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-8831858906287421057?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/8831858906287421057/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=8831858906287421057' title='3 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/8831858906287421057'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/8831858906287421057'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2009/04/pequena-fabrica-ambulante.html' title='Pequeña fábrica ambulante'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-4680869132337603515</id><published>2009-04-05T17:44:00.001+02:00</published><updated>2009-04-05T17:46:23.589+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració de fotografies'/><title type='text'>Desitjos invisibles</title><content type='html'>&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_odSHr2GKIJM/SdjSPOWc0hI/AAAAAAAAEw0/bdqW-qn_CJ4/s1600-h/caricias-en-la-espalda.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 214px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_odSHr2GKIJM/SdjSPOWc0hI/AAAAAAAAEw0/bdqW-qn_CJ4/s320/caricias-en-la-espalda.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5321234118730371602" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Mentre estan a la banyera ell escriu poemes d'amor a l'esquena d'ella. El dit humit i arrugat descriu somnis que ella no veu, però sent. I quan acaba amb un, l'altra mà neteja amb aigua dolça la plana de pell per fer volar la imaginació de nou.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Centenars de desitjos publicats al seu cos, tots escrits amb tinta invisible. Històries volàtils que queden gravades a la ment d'ell, i al cor d'ella.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I llavors ... gotes salades que enterboleixen la il·lusió.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-4680869132337603515?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/4680869132337603515/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=4680869132337603515' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/4680869132337603515'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/4680869132337603515'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2009/04/desitjos-invisibles.html' title='Desitjos invisibles'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_odSHr2GKIJM/SdjSPOWc0hI/AAAAAAAAEw0/bdqW-qn_CJ4/s72-c/caricias-en-la-espalda.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-7861541269444915222</id><published>2009-03-31T23:01:00.004+02:00</published><updated>2009-03-31T23:08:33.091+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inspiració de tu'/><title type='text'>Mi segunda vez</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_odSHr2GKIJM/SdKGCeaUkqI/AAAAAAAAEws/M4JzeXuU0V8/s1600-h/26201503.jpg"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 213px; height: 320px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_odSHr2GKIJM/SdKGCeaUkqI/AAAAAAAAEws/M4JzeXuU0V8/s320/26201503.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5319461486959301282" /&gt;&lt;/a&gt;Los nervios me tienen prácticamente paralizado. Es la segunda vez en mi vida que hago esto, unos 15 años después de la primera, y eso se nota. En esa ocasión me vi impulsado por los compañeros de Universidad, ya que quien más quien menos había pasado por esa experiencia. &lt;span style="font-style:italic;"&gt;"Al principio es algo extraño, frío, .... Pero compensa"&lt;/span&gt;. Intenté convencerme de que esa era la idea con la que debía ir, pero lo que me impulsó de verdad fue el descubrir qué se sentía al hacerlo; tener esas mariposas en el estómago ante lo desconocido.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La puerta se abre despacio, o por lo menos esa es la impresión que me da. Y tras ella, ella. Mis ojos la recorren de arriba a abajo pero mi atención se fija sólo en su bata blanca y sus manos. Sus manos ...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style:italic;"&gt;- ¿Puedo pasar?&lt;br /&gt;- Claro&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La estaba esperando. Llega 5 minutos tarde, pero no importa. Aún habiendo pronunciado un par de paabras con su cálida voz mi cuerpo continuaba congelado. Y ella, a pesar de estar de espaldas a mí, parecía haberse dado cuenta que no me moví un milímetro desde que entró. Se gira y, mirándome de reojo, me pregunta:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style:italic;"&gt;- ¿Quieres que te ayude a desvestirte un poco?&lt;br /&gt;- No, no .... Ya puedo yo.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Por fin reacciono. Ya está. No es momento de dar marcha atrás. El bombeo de mi corazón se acelera y eso ayuda a que la escarcha que me cubre vaya desapareciendo. Me despojo del jersey y respiro hondo a la vez que cierro los ojos. Y al abrirlos, ya no está ella. Estás tú.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style:italic;"&gt;- ¿Prefieres estirarte?&lt;br /&gt;- No. Si no te importa, hagámoslo en la silla&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Me sonríes. Te acercas a mi derecha y acaricias mi brazo. Vuelvo a tomar aire profundamente.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Esta vez, sólo ésta, lo hago contigo. Todas las que vengan detrás serán diferentes; pero esta vez será sólo por y para ti, aunque sea en mi imaginación. Estarás conmigo todo ese tiempo y coparás mi pensamiento. No quiero que nada ni nadie nos quite ese momento.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style:italic;"&gt;- ¿Qué tal? ¿Estás bien?&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Al abrir los ojos ya no estás. Su sonrisa no es ni de lejos tan luminosa como la tuya, ni sus manos tan delicadas. Al quitarme la goma del brazo me tiró de los pelos y al sacar la aguja de extracción de sangre me hizo daño, pero no importa. Ya está hecho. Volví a donar sangre de nuevo, y en esta ocasión convencido de por qué lo hacía.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ahora sólo queda acostumbrarse a ello y no tomarlo como algo personal.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-7861541269444915222?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/7861541269444915222/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=7861541269444915222' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/7861541269444915222'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/7861541269444915222'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2009/03/mi-segunda-vez.html' title='Mi segunda vez'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_odSHr2GKIJM/SdKGCeaUkqI/AAAAAAAAEws/M4JzeXuU0V8/s72-c/26201503.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-6214117069273113636.post-6930608647954796943</id><published>2009-03-19T20:31:00.000+01:00</published><updated>2009-03-19T20:32:29.591+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='diari'/><title type='text'>Enveja primaveral</title><content type='html'>Cada matí sóc testimoni de molts petons. La finestra que tinc davant la taula de treball em permet veure com arriben els cotxes amb gent de la oficina acompanyada de la seva parella. Llavors s'acomiaden i qui es queda amb el cotxe o la moto marxa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No dic que ho siguin, però tots els petons semblen fruit d'una rutina: dues cares grises que s'apropen i ajunten els seus llavis en un moviment calculat al mil·límetre. Ni un microsegon de més o de menys al moment del contacte. Ell, per posar un exemple, obre la porta del conductor i surt del cotxe. Obre la porta del darrera per agafar la bossa del portàtil; ella està fent la volta i arriba a la seva alçada just al moment que ell ja allarga el coll per rebre la dosi diària de comiat. Sincronisme mecànic. Precisió matemàtica. Moviments calculats des del moment que ell posa el fre de mà fins que ella torna a entrar al cotxe, encara en marxa, per continuar el recorregut de cada dia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Avui una parella ha trencat l'equilibri. Han arribat en moto i han baixat tots dos. Ell ha posat el cavallet i s'han despullat del casc. Dues paraules i un petó. Un petó tan llarg i tan curt com el dels altres. Un petó de comiat, per dir fins després. Un frec de llavis igual al de la resta, però la mà d'ella ha marcat la diferència. Una mà oberta al ben mig de l'esquena d'ell. Els cinc dits ben separats per sentir-lo, per a que ell el senti. Un petó fet amb els llavis, amb la mà, i m'atreviria a dir que amb el cor.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Un petó tan igual a tots, però tan diferent .... Com el teu que m'he trobat aquesta tarda.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;object width="425" height="344"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/Dyo4tNwNIvQ&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1"&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/Dyo4tNwNIvQ&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6214117069273113636-6930608647954796943?l=uncamidelletres.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/feeds/6930608647954796943/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=6214117069273113636&amp;postID=6930608647954796943' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/6930608647954796943'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/6214117069273113636/posts/default/6930608647954796943'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://uncamidelletres.blogspot.com/2009/03/enveja-primaveral.html' title='Enveja primaveral'/><author><name>Marc Torrano</name><uri>https://profiles.google.com/100439029630012734819</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh6.googleusercontent.com/-T_2oS85haDc/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAKgw/HvI8w4TpZjs/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry></feed>
